Resum de l'any 2013: desembre

Desembre és el mes de Nadal, de la il.lusió, de la solidaritat... però aquest 2013 també ha estat el mes de les al.legacions i recursos al Centre Direccional amb l'abocador de fons i la cua de la nova polèmica del possible centre comercial.

Cerdanyola reclama la remediació immediata de l’abocador de Can Planas i la delimitació d’usos amb l’objectiu d’aturar la possible instal·lació d’un macrocentre comercial a les al·legacions de l’Ajuntament al Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional aprovades en un Ple Municipal en què els grups de l’oposició que formen part de la Plataforma Cerdanyola sense abocadors votaven en contra per considerar-les molt poc contundents.

Des del govern, la regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, destacava que l’objectiu és garantir el manteniment de l’essència del projecte dedicat a la innovació, la tecnologia i el coneixement sense “canvis d’orientació en el model econòmic i de desenvolupament. Mimó destacava que per aturar un possible macrocentre comercial es proposa que es regulin els usos màxims i mínims amb un Pla de Millora Urbana que doni competències a l’Ajuntament per evitar aquest macrocentre i que s’elimini el sostre comercial mínim previst.

Davant la petició de més contundència de l’oposició, el portaveu d’ICV-EUiA, Santiago Cayuela, insistia que al PDU no es parla de macrocentre comercial i no es pot al·legar contra una notícia de La Vanguardia. Pel que fa a l'abocador, Mimó insistia en la necessitat d'una remediació immediata, com a primera fase del projecte.

PP, Compromís i ERC consideren les al·legacions molt toves tant en la part comercial com pel que fa a l'abocador, apostant especialment pel que fa a Can Planas, per la necessitat d'aturar el conjunt del Pla Urbanístic.

En relació al comerç, les entitats també demanaven aquesta nul.litat. I no només les de Cerdanyola. La Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) indicava que aquesta era la postura d'associacions comercials de de Cerdanyola, Sabadell, Ripollet, Badia, Sant Cugat, Granollers, Palau-Solità i de Plegamans, Terrassa i Santa Perpetua.

Pel que fa a l'abocador, l'associació Cerdanyola Via Verda `presentava recurs Contenciós-Administractiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional per considerar que incompleix la Llei de sòls contaminats vigent a Catalunya.

El recurs, que compta amb el suport de tota la Plataforma Cerdanyola sense abocadors, inclosos PP, CompromísxC i ERC, destaca que el pla urbanistic vol "construir un nou barri amb milers d'habitatges, un parc urbà i equipaments públics al voltant i a sobre de l'abocador de Can Planas", del qual recorden la toxicitat dels seus residus.

L'assessor jurídic de Cerdanyola sense abocadors, l'advocat Íñigo Enterria, manifesta que l'actuació de la plataforma busca tenir cura de les persones i del medi natural, però també de que els actes urbanístics a Cerdanyola es facin tenint en compte "la situació real: que hi ha 17 abocadors, el més gran dels quals és Can Planas i necessita la remediació".

Pressupost

El Ple de l’Ajuntament també aprovava definitivament el Pressupost Municipal de 58'5 milions d'euros sense canvis importants respecte el debat de novembre en l’aprovació provisional. El govern afirmava que els comptes municipals per a l'any vinent són els de major contingut social de la història amb partides de fins a 1’5 milions d’euros d’ajuda a les famílies amb inversions en millora de l’espai urbà que reclama el veïnat i d’equipaments necessaris o foment de l’ocupació. PP i CiU s'abstenien per considerar que hi ha inversions adequades, ERC i Compromís per Cerdanyola consideren que els pressupostos són poc justos i equitatius i amb inversions innecessàries en moments de crisi.

El conveni entre l’Ajuntament i Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sobre el pagament de tributs de la universitat i l'acord sobre el servei de retirada de residus del campus d'aquell mateix Ple són qualificats "d'històrics" pel govern municipal. Montserrat Montiel, regidora de relacions amb la UAB, indicava que l’Autònoma fa un reconeixement de deute amb la cessió del terrenys de l’escola Bellaterra valorat en prop de 3 milions i l’abonament de 176.000 euros. La universitat també es farà càrrec al 2014 per primer cop del cost de la deixalleria del campus.

Tret de CiU, la resta de l’oposició era força crítica parlant de greuges comparatius amb la resta de l'hostaleria local en la tributació d’activitats o que la cessió de terrenys de l'escoleta és inadequada perquè, a la pràctica, ja són públics.

Pel que fa a Bellaterra, el Ple de l’EMD aprovava un pressupost de 752.682 euros, amb crítiques de CiU a la partida de contenciosos jurídics quan s'ha d'invertir en espai públic. El govern de l'EMD defensa la partida de contenciosos mentre no s’assentin les bases del desplegament de l’EMD d’una forma correcta.

Reforma local

Pràcticament hi ha unanimitat, tret del posicionament del PP. Empleats públics, representants dels grups polítics municipals i d’organitzacions sindicals i entitats mostraven aquest desembre el seu rebuig a la nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local.

L'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, llegia un manifest subscrit per les dues associacions de municipis de Catalunya i els sindicats CC.OO i UGT que considera que la reforma afecta greument l’autonomia local, l’equilibri territorial, suprimeix serveis públics de proximitat i incideix de forma negativa sobre l’ocupació pública i les seves condicions.

CCOO havia insistit prèviament sobre aquest tema amb col.loquis, recollida de signatures contrària a la llei i fins i tot una caravana de cotxes comarcal que va passar per Cerdanyola camí de la concentració unitària a Barcelona.

D'allò local a allò nacional. El president de la Generalitat, Artur Mas, anunciava el dia 12 que la consulta sobre la independència de Catalunya tindrà lloc el 9 de novembre de 2014. En ella es formularà una pregunta amb dos apartats: “Vol que Catalunya esdevingui un estat?” i, en cas de resposta afirmativa, “Vol que aquest estat sigui independent?”.

Cerdanyola per la Independència (CxI) valorava amb satisfacció el consens aconseguit i els seus portaveus parlaven de “posar-se darrera d’aquesta decisió i empentar en la mateixa direcció”. Per contra, la diputada al Congrés pel PP, Dolors Montserrat, deixava ben clar en una visita a Cerdanyola que la consulta no es farà perquè és il·legal i inconstitucional, remarcant que mentre el Govern de la Generalitat es dedica a dividir i trencar la societat catalana.

Cooperació i solidaritat

En l'àmbit social, 9 entitats de la ciutat exposaven en públic les seves activitats amb l'objectiu de fer visible la tasca en pro de la solidaritat que fan les entitats de cooperació de la nostra ciutat. Solidaritat amb persones que es troben a molts quilòmetres però també amb persones de la nostra ciutat. La mostra d'entitats era l'acte central de la segona edició de la Tardor Solidària de Cerdanyola. Maria Sagarra, d'Alternativa Solidària, remarcava la feina que realitzen les entitats a escoles i instituts.

L’Ajuntament, les entitats, comerços i escoles del municipi confeccionaven un ampli programa d’activitats de Nadal que inaugurava l’encesa de les llums de la ciutat el passat 5 de desembre i que culminava amb la Cavalcada de Reis. Els actes culturals i tradicionals es barrejaven amb els solidaris en un programa en el que destacaven actes com la Fira de Santa Llúcia, el Parc de Nadal, el Camí de Justícia, concerts diversos -amb la participació de la pràctica totalitat d'orquestres i corals de la ciutat- i teatre, entre d’altres. Però un cop més se celebrava la campanya Una Nit d’Il·lusió per a tothom per aconseguir que cap nen de la ciutat, entre 0 i 12 anys, es quedés sense joguina en la Nit de Reis.

El menjador solidari Mossèn Rosell començava a funcionar el dos de desembre al seu nou emplaçament, al carrer Canàries. Amb aquest canvi d’emplaçament, el menjador solidari passa de 30 a 90 metres útils el que permetrà en un futur no gaire llunyà incrementar el nombre d’usuaris als que atenen habitualment.

De moment, la intenció de la entitat és començar atenent a les mateixes persones que fins ara, unes 25, i poc a poc, amb el rodatge necessari en el nou emplaçament, anar incrementat aquesta xifra. L'objectiu és atendre fins a 50 persones però la intenció és que aquest augment d’usuaris sigui progressiu.

Per la seva banda, el servei de mediació hipotecària que la Mancomunitat Intermunicipal formada per Montcada i Reixac, Ripollet i Cerdanyola, en conveni amb Càritas de Barcelona, informava que al llarg de l'any s'havien resolt 57 casos, ja sigui amb dació en pagament o bé, per mitjà de la mediació.

I casa nova estrenava Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La nova seu de la formació a Cerdanyola es situa al carrer de Sant Ramon, 177, cantonada amb el carrer d'Anselm Clavé.

Obres d'autors locals

I pel que fa a la cultura, a més de les activitats de Nadal hi havia estrenes d'obres d'autors locals. Al teatre, Roger Morales escriu i dirigeix l'obra La flor de paper, que s'estrenava al Teatre Tantarantana de Barcelona posant cara a cara un home i una dona, dos desconeguts units pel dolor i la por d’un fet del passat que els uneix i els ha deixat talls a l’ànima.

A la música, el compositor cerdanyolenc Manel Gil-Inglada estrenava la cantata per a cor infantil, cor mixt i orquestra Com un Mirall sobre poemes de Carles Duarte. La cantata la interpretava la Camerata Sant Cugat amb la col·laboració especial de l’actriu Marta Angelat.

A finals d'any també el periodista local Albert Puig presentava a casa "El cançoner de tothom. Les 150 cançons catalanes de la nostra vida’, un llibre que busca les històries que hi ha al darrere de les històries que expliquen les cançons. Per exemple, qui no ha cantat mai En Joan Petit? una lletra aparentment innocent de pedagogia anatòmica que en realitat amaga un veritable himne gore, que "parla de la mort per esquarterament del protagonista".

Amb el dit, dit, dit; amb la ma, ma, ma... A que ara sona diferent?