Resum de l'any 2013: juliol i agost

Juliol i agost a Cerdanyola és temps de poques notícies? No us ho penseu pas. Cultura a l'alça, la nova planificació del Centre Direccional, la pèrdua d'un pediatra contestada al carrer són només algunes de les qüestions destacades dels messos de més calor de 2013.

Luminaris, una faula romàntica en un món oprimit, dirigida per l'argentí Juan Pablo Zaramella guanyava la catorzena edició del Festival Fantosfreak de curtmetratges fantàstics i freaks. El segon premi del certamen se l'enduia la claustrofòbica Hotel, del madrileny José Luis Alemán, i el tercer guardó era per una de les pel.lícules internacionals: Chilly, del nordamericà Dylan Kholer. Les 48 pel.lícules finalistes es projectaven durant una setmana amb un parc del Turonet ple consolidant Cerdanyola, tal com diu Rafa Dengrà, el director del Fantosfreak, com la capital freak del país.

Públic diferent és el que reuneix dada any, i en fa trenta, la Mostra de Dansa Popular que organitza l'esbart Sant Marçal. El folklore atlàntic del grup etnogràfic Areosa de la bella ciutat de Viana do Castelo, entre Porto i Galícia, i l'energia tradicional dels grups eslaus representat per la companyia de dansa Slavutich d'Ucraïna eren les principals atraccions del certamen.

Noms més senzills que els ucraïnesos són els que es triaven aquest juliol per batejar quatre carrers i una plaça del Centre Direccional i del Parc de l’Alba. Els noms són: plaça de Xercavins, Camí Ral, avinguda de la Ciència i carrers Creu Casas i Sicart, de la Llum.

Un Centre Direccional que estrenava planificació, dissenyada a Barcelona. La Comissió d’urbanisme de l’àrea metropolitana de Barcelona aprovava inicialment el Pla director urbanístic (PDU) per a la delimitació i ordenació del Centre Direccional de Cerdanyola. En xifres, la superfície total del PDU és de 4.121.976 m2 i s’hi preveuen un total de 200 ha d’espais lliures i 24 ha d’equipaments, amb un sostre edificable de fins a 2.059.310 m2, dels quals una quarta part és per a usos residencials, amb 4.714 habitatges, i la resta reservat per al parc de la ciència i la tecnologia. En aquell moment, l'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, explicava que el Pla Director del Centre Direccional, impulsat per la Generalitat, té per missió donar seguretat jurídica a aquest espai i recollir les determinacions de diverses sentències.

Des de l’oposició es criticava la construcció de més de 4.500 habitatges, una xifra superior a la que es preveia en l’anterior projecte. Carme Carmona indicava que això és així, perquè la zona ha crescut, ja que s’han incorporat els propietaris del marge esquerra de la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat i també perquè s’ha reduït la grandària dels habitatges, però assegura que l’espai “és el mateix”. Ja en aquell moment es parlava de fer al.legacions al projecte, i això que no havia esclatat la polèmica del centre comercial. Finalment s'han presentat 23, però d'això és parlarà al desembre. Del que ja es parlava a l'estiu era de que al Parc de l'Alba s'estava fent el nou Centre de Processament de Dades (CPD) de l'empresa informàtica T-Systems. 47 milions d'euros d'inversió per fer el Centre de Dades més gran d'Espanya. El director general de T-Systems Iberia, José Manuel Desco, indicava que el Centre de Processament de Dades de Cerdanyola permet oferir solucions tecnològiques avançades a preus més competitius:

Tornem a la política. El Consell d'alcaldes i alcaldesses del Vallès Occidental demanava a la Generalitat el manteniment de la comarca del Vallès Occidental en la situació actual. Això què vol dir, que l'avantprojecte de la Llei de governs locals a Catalunya planteja segregar els municipis metropolitans, inclosa Cerdanyola.

L'Ajuntament aprovava al juliol que el Servei d’Atenció Domiciliària, una de les concessions més importants de l’Ajuntament de Cerdanyola, el gestionés l’empresa Clece, subrogant els professionals que hi treballaven en aquell moment amb l'empresa Inpross. En aquella sessió plenària estival els treballadors mostraven la seva inquietud davant el canvi de concessionari i els possibles efectes en les seves condicions laborals. La regidora de Serveis Socials, Carme Arché, explicava que a l’hora d’escollir l’empresa havien primat els criteris de qualitat d'un servei que considerava podria millorar. Arché es comprometia a vetllar pels compliment de les condicions establertes al plec i perquè els ciutadans rebin una bona atenció.

Al Consell de Cultura es presentava el projecte de la nova biblioteca central, d' una superfície útil de més de 3.500 metres quadrats i finançat al 100 per cent amb fons externs i sense emprar recursos propis. Les obres començaven al novembre però el projecte es presentava amb una planta baixa amb l’hemeroteca i les aules d’estudi nocturn; la planta semisoterrània amb la sala de lectura general i l’espai per a treballs en grup; la primera planta amb la sala infantil: i la segona com un espai polivalent on s’hi podran fer exposicions, petites representacions teatrals, xerrades, a més d’equipaments per a noves tecnologies.

No precisament noves tecnologies, però sí important troballes es feien a les excavacions estivals del jaciment ibèric de Ca n’Oliver: la descoberta de restes d’uns dipòsits recoberts d’argila indicaven l’existència d’una zona destinada a la producció artesanal.

A l'estiu, curiosament, quan la majoria està de vacances, acostumen a produir-se males notícies. No va ser pas el 2013 una excepció. Enguany la notícia va ser la retallada d'un pediatra Centre d'Atenció Primària (CAP) Canaletes. No era la primera als ambulatoris locals, però aquesta vegada va haver-hi forta contestació. Del personal, dels usuaris, de l'Ajuntament, de les forces polítiques.... Això es va traduir en una manifestació de protesta al setembre. Abans, però, s'iniciava la mobilització. Els professionals de l'ambulatori destacaven que 4 pediatres per atendre més de 5.250 nens seria una situació "totalment insostenible". Un exemple d'aquesta situació seria, segons el personal sanitari, que al darrer hivern, amb 5 pediatres, les revisions es van haver de reduir a la meitat per "un excés de demanda". El doctor Jordi Félez explicava que la reducció de personal de pediatria portaria al deteriorament de l'assistència sanitària i a situacions de col.lapse:

Sanitat i educació. De la ma en les retallades; de la ma en les protestes. Cerdanyola era una de les ciutats protagonistes de la primera Marxa per l'Educació pública que es feia entre el 24 i el 31 d'agost enllaçant les localitats de Ribes de Fresser amb Barcelona. La nostra ciutat era final i inici d'etapa d'aquesta ruta reivindicativa per reclamar una educació pública sense retallades, en català, inclusiva, democràtica, laica i per al poble.

El mes d'agost es tancava amb una prova. Una cadena humana entre Cerdanyola i Ripollet escenificava el suport d’ambdues localitats al dret a decidir en llibertat i democràcia per un estat independent. Més de 300 persones van participar en l’assaig que des de Cerdanyola per la Independència es va organitzar previ a la Via Catalana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana per a l' 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya.

Arribem al final. Al capítol de notícies no importants, però d'aquelles que criden l'atenció de tothom destacava, sense el més mínim dubte, la caiguda d'una jove dins un contenidor soterrat. Els fets van passar la matinada d'un diumenge a l'avinguda de Catalunya. La jove, de nom Mònica, 21 anys d'edat i veïna de Cerdanyola, va tenir que ser rescatada pels bombers. Curiositats, va admetre que havia pres begudes alcohòliques.