Resum de l'any: Collserola es declara Parc Natural al darrer trimestre

Altres notícies destacades van ser la inauguració del Museu de ca n'Oliver, l'aprovació del Pla de Viabilitat Econòmica o l'anunci d'un nou informe sobre la descontaminació de l'abocador de Can Planas.

Cerdanyola va tancar l'any d'una manera espectacular, amb un últim trimestre amb algunes de les notícies més esperades, com la declaració de Collserola com a parc natural, les més polèmiques, com l'anunci d'un nou informe sobre la descontaminació de l'abocador de Can Planas, les més temudes, com la necessitat d'un nou Pla de Viabilitat Econòmica de l'Ajuntament, les més desitjades com la inauguració d'aquesta joia patrimonial que és el nou museu de Ca n'Oliver i, com a traca final, com a gran notícia del 2010, la pluja de 90 milions d'euros a la ciutat.

Per primera vegada a la història la grossa de la loteria de Nadal va caure a Cerdanyola. El número 79.250 va ser premiat amb 300.000 euros el dècim i l'administració número 7, situada a les Galeries Unicentro de Les Fontetes, va repartit més de 90 milions d'euros a la nostra ciutat. Les escenes d’eufòria, amb el ritual de les ampolles de cava, es van viure durant tot el dia 22 al barri de Les Fontetes per deixar pas a una alegre discreció.

Les autonòmiques

Catalunya compta des del dia 27 de desembre amb un nou President de la Generalitat, Artur Mas, el número 129 de la seva història, el quart des de la recuperació democràtica.

I Cerdanyola col·laborava perquè sigui així. Amb una participació més que notable, l'electorat cerdanyolenc va donar uns resultats històrics per a CiU que per segona vegada guanyava unes eleccions a la ciutat amb el 30,44% del total de vots emesos. El PSC se situava com a segona força amb una forta davallada i li seguia un PP creixent, una ICV/EUiA també baixant i el gran cop negatiu d'ERC. La mateixa nit electoral, el president de CDC, Marc Costa, considerava històrics aquests resultats.

Van ser aquestes unes eleccions amb una campanya de luxe a la ciutat ja que van venir a Cerdanyola pràcticament tots els caps de llista. Artur Mas va fer un dinar amb empresaris en precampanya; José Montilla va realitzar un dels seus mítings-llampec a la plaça de l'Abat Oliba; ERC no va portat a la nostra ciutat al seu cap de llista però si altres candidats com el vallesà Marc Sanglas; el PP obria el primer dia de campanya amb la presència a Cerdanyola d'Alícia Sánchez Camacho i Mariano Rajoy, Joan Herrera i Gaspar Llamazares feien un acte sobre sanitat al CAP Serraperera, i Albert Rivera i Joan Laporta visitaven el campus de la UAB.

Mentrestant, a l'àmbit local, es desgranaven més noms com a candidats a l'alcaldia de Cerdanyola. Alfons Escoda serà el candidat de CiU a l’alcaldia de Cerdanyola en les eleccions municipals del 22 de maig, després de ser ratificat per l’assemblea de militants de CDC tot i que avui encara resta a l’espera de la ratificació per part de l’assemblea de militants de l’altre soci de la federació, UDC.

També al desembre el Comitè Electoral Local del Partit Popular proclamava oficialment Manuel Buenaño, l'actual president de l'agrupació i portaveu municipal, com a candidat del PP a l'alcaldia de Cerdanyola. L'acompanyaran a la llista amb total seguretat l'actual regidora popular Mònica Álvarez, que serà també la directora de campanya a les municipals, i el secretari general del PP cerdanyolenc, Enrique Oliveras.

També al darrer trimestre de l’any s’anunciava que la Comissió Executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya proposarà Carme Carmona, actual alcaldessa, com candidata a l'alcaldia de Cerdanyola per a les pròximes eleccions municipals. L'assemblea del PSC s'ha de reunir aquest mes de gener per ratificar aquesta proposta i elevar-la al Consell Nacional de la formació.

També en clau política, el 16 de desembre es complia el primer aniversari de la moció de censura que suposava la destitució com alcalde d'Antoni Morral, la investidura de Carme Carmona i la formació de nou govern entre PSC i CiU. Responsables dels dos grups coincidien en valorar positivament aquest any de treball conjunt al govern.

L'economia de l'administració

La situació financera de l'Ajuntament amb un important endeutament i dificultats de tresoreria i, especialment, d'augmentar els ingressos a les arques municipals, ha estat motiu de tensió i debat polític al llarg de tot l'any. La situació portava al mes de novembre a l'aprovació d'un sever Pla de Viabilitat Econòmica.

5'6 milions d'euros volia retallar en despeses al 2011 l'Ajuntament de Cerdanyola, una xifra que quedava en 4 milions de retall, un 7'8% del total, al nou Pressupost Municipal aprovat al desembre. El Pla de Sanejament s'aprovava amb l'abstenció d'una oposició que votava en contra del Pressupost perquè inclou unes ordenances fiscals que consideren suposa un augment excessiu de l'IBI. El govern defensa que aquest impost augmenta de mitjana un 7%, però que és degut a l'aplicació de la revisió del cadastre ja que el tipus es manté, i que permet mantenir els serveis municipals. L'oposició creu que suposa una excessiva pressió fiscal per a la ciutadania en temps de crisi.

El regidor de Finances de l'Ajuntament, Francisco Ortiz, explicava que es viu una situació de "col·lapse financer" i que l'Ajuntament necessitava, de forma immediata, un crèdit d' 11 milions d'euros.

Aquest últim trimestre suposava també la cessió de la gestió i recaptació dels impostos locals a la Diputació de Barcelona i un altre acord, amb unanimitat política, la reducció del preu de venda dels aparcaments públics de Cerdanyola en un 20% i també la rebaixa del preu de lloguer. Aquesta és una de les mesures de viabilitat de l'empresa Cerdanyola Aparca, participada al 50% per l'Ajuntament, que requereix d'una ampliació de capital d'un milió d'euros en el pròxim any.

El Direccional i Can Planas

El principal projecte estratègic de Cerdanyola és el del Centre Direccional. En els temes relacionats amb la ciència avança bé amb un Sincrotró que s'ha inaugurat i que començarà a treballar en breu i la inauguració dels vials d'urbanització, principalment la desdoblada carretera de Sant Cugat i l'avinguda de la Ciència que uneix el Sincrotró amb la UAB i que s'acaba d'obrir fa unes setmanes. De fet, al desembre, Cerdanyola rebia el distintiu de Ciutat de la Ciència i la Innovació.

Té però dos problemes. Un, que l'actuació residencial està aturada i amb dues sentències contràries al projecte urbanístic per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; l'altra, la descontaminació de l'abocador de Can Planas.

Pel que fa a la situació judicial, la segona sentència es coneixia aquest mes d'octubre i estima la nul·litat de la modificació del planejament al Centre Direccional aprovada al 2005 que suposava un trasllat d’edificabilitat a d’altres indrets del municipi de Cerdanyola -el passeig del Pont- i també als municipis d’El Prat i de L’Hospitalet de Llobregat.

El recurs de cassació que ha presentat el consistori pretén, segons l’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, retardar el procés per poder “redreçar la situació evitant utilitzar l’eina del traspàs d’edificabilitat” que, segons la sentència, no es pot fer.

Pel que fa a la descontaminació de Can Planas, l'Ajuntament ha anunciat l'elaboració d'un nou informe sobre la remediació de l'abocador.  L'alcaldessa de Cerdanyola afirmava que l'informe de la consultora ambiental IDOM fa un "diagnòstic exhaustiu" dels residus existents a Can Planas. Però considera que els dubtes creixents entre els grups municipals i les informacions als mitjans de comunicació que han pogut crear "alarma social" aconsellen tenir més dades per triar l'opció de descontaminació definitiva.

Carme Carmona explicava que s'estudiaran les cinc plantejades inicialment per IDOM i altres possibilitats mentre la Plataforma Cerdanyola sense Abocadors es mostrava escèptica.

L'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, que recordava que el PSC va ser l'únic grup que va votar en contra del segellat parcial de l'abocador al Ple de maig de 2009 en què es va aprovar aquesta opció, afirmava que el conveni urbanístic del Centre Direccional, en tot cas, es farà quan hi hagi total seguretat jurídica, mentre CiU reclamava consens social i polític per una decisió definitiva que no estigui condicionada econòmicament.

Des de l'oposició, ICV/EUiA mantenia l'aposta pel segellat de Can Planas però acceptarà una alternativa si es demostra que és millor i el PP es posicionava pel buidat total de l'abocador.

La Plataforma Cerdanyola sense abocadors demanava que l'estudi el realitzi una empresa determinada per la Comissió de Medi Ambient de la Unió Europea i que el planejament del Centre Direccional es sotmeti a la Llei d’Impacte Ambiental.

Collserola, Parc Natural

La gran notícia mediambiental de l'any, una de les més importants del 2010, era l'esperada declaració de Collserola com a Parc Natural, tot i que l'Ajuntament de Cerdanyola mantenia certes reticències per evitar perdre autonomia municipal.

 El 17% de les 8.295 hectàrees del nou Parc natural pertanyen al municipi de Cerdanyola que veu incrementades en 57 hectàrees la superfície inclosa a l'àrea protegida respecte els actuals límits del parc. Els principals objectius de la declaració són "conservar els valors naturals, evitar que la pressió urbanística malmeti l’entorn i fer compatibles les activitats econòmiques i socials que s’hi desenvolupen".

Al límit del parc s'hi troba una nova joia patrimonial de Cerdanyola. L'1 d'octubre obria les portes per primer cop un espai que recupera la nostra història i reforça la nostra identitat. El Museu de Ca n’Oliver, junt amb el poblat ibèric del turó, integra un conjunt patrimonial de gran valor al país.

Per a l’alcaldessa, Carme Carmona, la inauguració del museu era "el llaç d’or a una gran trajectòria de treball fet al parc arqueològic de Ca n’Oliver i una aposta de ciutat”.

I l'equipament que no arriba és un dels més reivindicats no només per Cerdanyola, sinó per tot el Vallès Sud i que al mes de novembre portava novament la protesta ciutadana al carrer quan una manifestació dividida en dues branques, una des de Cerdanyola i altra des de Ripollet, reclamava la construcció immediata de l’Hospital Ernest Lluch.

Pocs dies després, la Generalitat encarregava al Servei Català de la Salut  la realització "d’un concurs de gestió per a la concessió dels serveis públics sanitaris i la construcció" de l'Hospital Ernest Lluch. La realització del concurs es farà al 2011 i per tant la construcció del centre sanitari quedarà en mans del nou govern que s'acaba de formar.

També al mes de novembre una altra marxa recorria els carrers de Cerdanyola per mostrar el seu màxim rebuig a la violència de gènere. La IV Marxa contra la violència envers les dones resultava un any més tot un èxit de participació i una manera de fer visible aquesta xacra social.

Un mes abans havia arribat a la nostra ciutat la II Marxa contra l'atur i la precarietat i pels Drets Socials que reclamava unitat de la ciutadania per forçar les administracions a actuar contra l'atur.

Solidaritat a Cerdanyola

Un dels fets solidaris destacats d'aquesta recta final del 2010 va ser l'obertura del menjador solidari Mossèn Josep Rosell a les velles cases dels metres, un menjador que ja està donant servei a una desena d’usuaris i va augmentat la demanda dia a dia.

Mentrestant, una entitat solidària i cultural celebrava els seus primers cinc anys de treball per la comunitat. Veus sense Fronteres iniciava el programa de celebració del seu cinquè aniversari amb la inauguració d’una exposició que repassava la història d’aquest grup solidari integrat per personal sanitari de la comarca. El dia 12 de desembre estrenaven el musical solidari Dummy Up amb joves adolescents del municipi com a principals protagonistes.

A la cultura la notícia negativa del final de 2010 va ser que les festes de Sant Martí es van fer, sí, però per primera vegada en més de trenta anys sense l’organització de La Comi. Sembla que la comissió organitzadora de les festes de la tardor ja treballen per prendre les regnes al 2011 després d'aquest tems sabàtic. El mercat medieval, un llarg recorregut multicolor des de la plaça del Foment fins a la cruïlla Sant Ramon-Anselm Clavé, va ser l’eix principal per on van desfilar ciutadania i entitats durant les festes patronals.

A Cerdanyola, la tardor vol dir Blues. Les nits inicials del 23 Festival Internacional Blues de Cerdanyola eren el regne dels bars, que van oferir més de 20 concerts i completaven un festival que, en la vessant oficial, començava amb una tradició: el ple a vessar del concert de gospel. La mateix nit de dijous es feia l'únic concert al teatre de l’Ateneu amb Walter Trout. La de divendres era la nit del blues britànic. Robin Trower va complir en el seu paper d’aperitiu,  Ten Years After, en el de veterans estrelles, i Oli Brown va ser la gran sorpresa del certamen. Faltava la nit forta amb la potent veu de Lady Dottie i molt especialment el millor concert del festival, el de Mike Farris. La barbacoa & blues tancava el festival amb molt públic i ritme de rumba amb La pegatina.

Eren els acords que portaven al final del Blues de Cerdanyola. I també al d'aquest resum de l'any 2010 a Cerdanyola Ràdio i Cerdanyola.info.