Resum de l'any. Juny 2014.

Cerdanyola renovava al mes de juny la distinció com a Ciutat de la Ciència i la Innovació; acollia la celebració de diversos actes solidaris com la Nit del Rotary Club o el programa Cerdanyola Coopera; se celebraven els 25 anys del grup Catalònia i el Consorci de Normalització Lingüística; arribaven cites culturalment destacades com el Concert al Castell o el Cerdanyola Folc; i l’emergent partit polític Podem començava a fer-se un espai a la ciutat. Aquestes van ser algunes de les notícies més destacades a la ciutat al mes de juny de 2014.

Cerdanyola era una de les 20 ciutats espanyoles que renovaven la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació; una distinció que forma part del programa Innpulso del Ministeri d'Economia i Competitivitat de reconeixement i potenciació de les actuacions en ciència i innovació que es realitzen des de les Administracions locals. L'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, considera que la renovació d’aquesta distinció és una demostració del bon treball que es fa a la població amb l'objectiu d'esdevenir referència d'una nova economia del coneixement.

Cerdanyola solidària

Cerdanyola és una ciutat de la ciència però també és una ciutat solidària i, per aquest motiu, al mes de juny s’organitzaven diversos actes de sensibilització i suport als sectors més febles de la societat. A Cerdanyola, cap persona amb fam. Aquest era el nom del projecte guanyador de la Beca Rotary de la ciutat a benefici del qual es realitzava la VI Nit Solidària, organitzada pel Club Rotary. Creu Roja, Càrites, Església Evangèlica i Associació de Persones Amigues de Mossèn Rosell són les entitats que col.laboren en el projecte guanyador.

En el marc de la Primavera Solidària, la plaça de l’Abat Oliba acollia la celebració d’un acte de sensibilització i difusió dels projectes i activitats de les entitats de cooperació del municipi, el Cerdanyola Coopera. Un gran mosaic per la pau, amb el colom de Picasso com a símbol de la jornada, va protagonitzar un acte “de cooperació i solidari sense noms i cognoms en el que tothom fos el protagonista”, segons assegurava la presidenta de Veus sense Fronteres, Rosa Sagarra.

També al juny el director de l’ONG Sonrisas de Bombay, Jaume Sanllorente, visitava Cerdanyola per explicar la tasca d’aquesta entitat als barris de barraques de Bombay, a l’Índia. I dues cooperatives, sorgides a l’escola Serraperera de la ciutat, la Cooperativa Cerdanyola Forever i Entretots 24, donaven part dels seus beneficis al rebost solidari que gestiona l’església evangèlica i a l’associació Aspadi. Les cooperatives s’havien constituït en el marc del projecte 'Cultura emprenedora a l'escola".

Una altra entitat que treballa amb col·lectius vulnerables, la Fundació Catalònia, celebrava al juny el seu 25è aniversari i ho feia a l’Ateneu amb una mostra de teatre, dansa, música i arts plàstiques a càrrec dels usuaris del grup, persones amb discapacitats psíquiques i físiques. I un altre aniversari que també es celebrava al mateix mes era el del Centre per a la Normalització Lingüística Vallès Occidental 3, que aplega els serveis locals de Cerdanyola, Barberà, Badia, Ripollet, Montcada i Reixac i Sant Cugat.

Cerdanyola reivindica

Cerdanyola és també una ciutat reivindicativa i, com a tal, al mes de juny es van continuar escoltant al carrer, a la sala de plens i en altres espais del municipi diverses protestes. Una que ja venia de mesos anteriors era la de les famílies de l’Escola Bellaterra en defensa del transport escolar. I, en aquest cas, les protestes donaven els seus fruïts i la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de la ciutat arribaven a un acord mitjançant el qual es garantia durant dos cursos aquest transport discrecional per passar, després d’aquest període, a la modalitat de transport urbà. Les famílies de l’escola i l’Ajuntament valoraven positivament l’acord assolit, tal i com assegurava la portaveu de la comissió de Transport de l’Ampa de l’Escola Bellaterra, Imma Sánchez.

Però el debat tenia continuïtat al Parlament de Catalunya ja que una pregunta sobre el transport escolar formulada per la diputada del Partit Popular (PP) Eva Garcia el revifava. Mentre la diputada popular considerava l'acord de finançament assolit un "pegat per guanyar temps", la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, acusava al PP de demagògia i recorda que la llei que marca quin transport escolar és obligatori i quin no és la LOMCE estatal. I contra la LOMCE, precisament, es manifestaven al juny escoles de Cerdanyola i d’arreu de Catalunya en el marc de la campanya 'Dóna la nota' amb l'objectiu de defensar l'educació musical a escoles i instituts ja que la llei deixa l'assignatura de música dins d'un bloc de matèries optatives.

Altres actes de protesta tenien pitjors repercussions i es que sis cerdanyolencs eren detinguts per la seva participació als avalots de Sants, acusats de desobediència i atemptat contra l’autoritat. Dos dies després eren posats en llibertat i la Plataforma Solidaritat Cerdanyolenca els hi donava el seu suport així com a la resta d’encausats posant en marxa una campanya per fer front a les despeses de la seves defenses organitzant diverses activitats com xerrades, concerts i sopars populars.

Activitat musical

La música de Piotr Txaikovski seria al mes de juliol la gran protagonista de la XIII Nit al Castell que produeix i organitza any rere any l’Agrupació Musical de Cerdanyola als jardins del Castell de Sant Marçal. El Concert per a violí, la Marxa Eslava, una suite del Trencanous i l’Obertura 1812, amb recreació històrica a càrrec dels Miquelets de Girona, serien algunes de les peces interpretades per la Banda de l’Agrupació. Les entrades, però, i la presentació del concert es feia al mes de juny. El vice-president de l’Agrupació, Xavier Hernández, explicava que l’obra té un caràcter històric amb certs elements coincidents amb la commemoració del Tricentenari a Catalunya".

Continuant amb música clàssica, la Jove Orquestra de Cerdanyola (JOC) obria el III Cicle de Concerts Artpegi, música als museus que creixia en concerts, estrenava nou escenari a l’església vella de Sant Martí, i inaugurava col·laboració amb el Trinity College London i el Concurs Internacional Maria Canals. La JOC interpretava la primera simfonia de Mozart i la Concertant, també del geni austríac i que donava títol al concert.

Canviant d’estil, la tercera edició del Cerdanyola Folc proposava un engrescador diàleg entre el folc i el jazz amb músics a dalt de l’escenari com Llibert Fortuny, Carles Benavent, Roger Blàvia i Josep Maria Ribelles. A més, el III Cerdanyola Folc aplegava a moltes de les entitats ciutadanes dedicades a la difusió de les tradicions i la cultura popular. Enguany, l'entitat protagonista era la Colla de Diables. I els amants de la música, en aquest cas del blues, també es trobaven al juny en una nova edició del Butifarra & Blues que començava amb l’actuació de Casi el mejor trío de tu vida i continuava fins ben entrada la tarda en format de jam session amb la continua desfilada dels millors músics de l’escena bluesera de Barcelona.

I una altra cita musical però també de reflexió i debat era el Festival BioRitmo que es presentava a la ciutadania amb l’objectiu de demostrar que hi ha alternatives viables a la societat de consum. BioRitmo oferia un ampli ventall d’activitats per ajudar a canviar mentalitats, entre elles concerts de D’Callaos, Canteca de Macao, Roe Delgado & Baboon Roots, Los Barrankillos, Al Quadrat o Ferran Savall. El director del festival, Gabriel Parra, explicava que "BioRitmo ve a ser un punt de trobada per impulsar un canvi de societat".

Cerdanyola literària i artística

I de música a altres manifestacions culturals. Al juny el poeta Marc Romera presentava La Nosa, un bell cop de puny, un atac contra la hipocresia, la doble moral i allò políticament correcte; Màrius Serra tornava a Cerdanyola per parlar del personatge de Plans de futur, el matemàtic Ferran Sunyer, i com va convertir aquesta persona real en un personatge de ficció; la periodista i escriptora Silvia Soler reivindicava la literatura que mira cap a la realitat més propera per construir històries en la presentació del seu llibre L’estiu que comença; Jordi Boladeres presentava el llibre Vindrà un blanc i se't menjarà, primera publicació de la col·lecció titulada Edicions Solidàries, editada pel CEEB i ADIA, en el marc del programa Primavera Solidària; i Miquel Sánchez, historiador i escriptor local, donava a conèixer la Cerdanyola pagesa de 1714 amb l’obra La Guerra de Successió al Vallès Meridional.

Al juny més de 20 creadors de Cerdanyola i rodalies participaven a la XIVena edició de L'Artista al Carrer presentant obres al voltant del tema Nocturns i al MAC s’inaugurava l’exposició Els altres noucentistes; una mostra itinerant que pretenia reinterpretar el Noucentisme desplegat a Catalunya a començaments del segle XX. El director del MAC Can Domènech i també comissari de la mostra, Josep Maria Romero, explica que "l’exposició ha permès rescatar de l’oblit molts artistes i obres, fins i tot d’alguns que habitualment no s’han pres com a exemple d’aquest moviment artístic".

Cerdanyola política

En l’àmbit de la política, la fi del contracte del Parc Esportiu Municipal (PEM) Guiera entre l'Ajuntament de Cerdanyola i la Federació Catalana d'Handbol es retirava del debat al Ple Municipal després que l'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, expliqués que dos grups del consistori, PP i ERC, havien amenaçat que portarien el tema a la Fiscalia si s'aprovava i altre grup, Compromís, hagués fet públic que considerava que la proposta d'acord era il.legal. Un informe del secretari municipal negava, però, cap il.legalitat i el govern insistia que l'acord proposat era positiu i resolia la situació creada d'ençà de l'entrada en concurs de creditors de la federació. Sobre un altre equipament, en aquest cas de futur, l’Ajuntament també prenia una decisió important i signava al juny un contracte per a la construcció d’un nou tanatori i la gestió del cementiri municipal.

Continuant amb la política, la nova formació Podem es començava a fer un espai a la ciutat. Els 1.555 vots obtinguts a les darreres eleccions al Parlament Europeu a la ciutat era un dels motiu de pes per posar en marxa el Cercle Podem a Cerdanyola. Una trentena de persones participaven en una primera trobada per posar en marxa diverses comissions de treball i preparar una assemblea oberta a tota la població. Un dels portaveus, Robert Martínez, explicava que Podem "és una formació que s’oposa al Règim instaurat a la Constitució del 78 i vol actuar com a la palanca de transformació”.

Banderes tricolors i estelades onejaven juntes a la plaça de Francesc Layret, davant l'Ajuntament, en una mostra de la diversitat de sensibilitats que es reunien per reivindicar la república com a forma d'estat després de l'abdicació del rei Juan Carlos I. D’altra banda, la Marxa d’homenatge als Maquis, organitzada per Mala Herba i Mai Més!, arriba a la seva quarta edició amb l’objectiu de reivindicar i recuperar la memòria dels que van lluitar contra la dictadura franquista. En aquesta ocasió, a més de la caminada, s’organitzava una xerrada sobre els Maquis a Catalunya al Casal Popular i Cultural Buirac.

Al juny també es presentava a Cerdanyola el projecte Declara't a Catalunya; una iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per seguir declarant a l'Agència d'Espanya, però, alhora, manifestar la voluntat de la societat civil de proporcionar a la hisenda catalana la mateixa informació de què disposa l'estat espanyol.

Dues mestres en el record

I acabem el repàs a les notícies més destacades del mes de juny amb un emocionat record a les dues mestres de La Sínia mortes el curs passat. Des de l’enyorança i la melangia, amb tendresa i molta estima recordava la comunitat educativa del centre a Carme Barrera i Carme Serrano. La seva família, professors, alumnes i famílies, a més dels seus amics, van voler retre homenatge a dues dones amb una llarga trajectòria a l’escola marcada pel seu compromís amb l’ensenyament, els valors i les idees.