Resum de l'any. Setembre 2014
5 de gener de 2015 a les 14:01L'aprovació en sessió plenària, de la resolució del contracte entre el consistori i la Federació Catalana d'Handbol per a la getió del PEM Guiera i els actes de la Diada Nacional de Catalunya van ser les activitats més destacades d'un mes de setembre que iniciava el curs escolar amb menys alumnes i es feia una nova edició del FIT Festival de nou exitosa.
La tornada a la feina després de l’estiu portava de nou a l’aparador el conflicte entre la Federació Catalana d’Handbol (FCH) i l’Ajuntament de Cerdanyola.
L’Ajuntament aprovava el 10 de setembre en sessió plenària la resolució del contracte entre el consistori i la Federació per a la gestió del Parc Esportiu Municipal (PEM) Guiera amb una indemnització a favor de l’entitat esportiva de 2.367.322,64 €. Aquest acord arribava després que el 4 d’agost l’Ajuntament hagués d’intervenir cautelarment el servei del PEM Guiera per tal de donar-li continuïtat davant l’anunci de la federació de no continuar prestant el servei.
L’acord comptava amb els vots favorables dels grups del govern (PSC i ICV-EUiA) i CiU, l’abstenció del PP i Compromís per Cerdanyola i el vot contrari d’ERC. El govern defensava la proposta com a un bon acord que suposava un estalvi de gairebé un milió d’euros respecte la proposta inicial; el PP reivindicava l’actuació del seu grup en la resolució del conflicte a favor dels interessos dels ciutadans; CiU posava de manifest la necessitat de tancar una etapa i obrir una de nova aprenent dels errors; Compromís per Cerdanyola manifestava que era inadmissible que es resolgués de mutu acord i no s’imposés una sanció a la federació pels incompliments en la concessió; i, finalment, des d’ERC afirmaven que l’acord deixava en una inseguretat econòmica i jurídica a l’Ajuntament de Cerdanyola.
La proposta aprovada en sessió extraordinària suposava una indemnització a la qual el consistori havia de fer front amb romanents de tresoreria, la cancel·lació dels crèdits existents, la prestació del servei a partir de l’1 d’octubre a càrrec de l’empresa municipal Cerdanyola Promocions, l’elaboració d’una auditoria de l’any 2013 i els mesos de 2014 en el que gestionava la federació i l’elaboració d’un pla de viabilitat.
Denegació de la pròrroga
La resolució del contracte del PEM Guiera va tornar al debat del ple de l’Ajuntament de Cerdanyola el 25 de setembre, en una sessió en la que també es va aprovar el compte general de 2013.
Amb l’abstenció de tots els grups de l’oposició i amb crítiques a la gestió del govern municipal, es denegava la pròrroga de termini sol·licitada per l’Institut Català de Finances i la Federació Catalana d’Handbol per prestar conformitat a l’acord municipal de resolució del contracte del Parc Esportiu Municipal de Guiera; una proposta que quantificava en poc més de 2 milions d’euros l’import de liquidació.
El govern municipal recordava que mai havia estat una negociació fàcil perquè la Federació mai havia estat d’acord amb les xifres del valor de reversió proposades, però consideraven que s’havia optat per la sortida més raonable i la que havia garantit la continuïtat del servei i el manteniment dels llocs de treball.
Els grups de l’oposició s’abstenien per donar via lliure a la denegació de l’ampliació de termini per signar l’acord però amb dures crítiques a la gestió del govern. Tant ERC com CiU asseguraven estar sorpresos per la manca de diàleg amb l’Institut Català de Finances i per la incapacitat del govern per negociar. La portaveu d’ERC, Helena Solà, afirmava que “lluny de trobar solucions, el govern està dins d’una espiral de la que no surt” mentre que el portaveu del grup municipal de CiU, Alfons Escoda, afirmava que si la gestió hagués estat una altra, el contracte es podria haver resolt millor.
Només el PP va lloar la tasca realitzada pel govern municipal. El regidor popular Rosendo Calet titllava d’excel·lent i impecable la gestió del govern al jutjat de lo mercantil i afirmava que han fet el que s’havia de fer “jurídicament, tècnicament i políticament”.
També el regidor d’Esports, Marc Guillamón, defensava la feina feta i assegurava que diàleg ha hagut molt, especialment amb qui ho havien de tenir que eren els grups municipals de l’Ajuntament de Cerdanyola.
Diada popular i reivindicativa
Cerdanyola celebrava enguany una de les seves diades nacionals més populars i reivindicatives amb la consulta del 9N i la defensa del dret a decidir com a grans protagonistes. Per primera vegada, la diada es desenvolupava en dos escenaris a la ciutat: la plaça 11 de setembre, on es feien les tradicionals ofrenes florals i l’acte institucional, i la plaça de l’Abat Oliba amb una festa organitzada per Cerdanyola per la Independència-ANC i amb la participació de diverses entitats ciutadanes. Bellaterra va tenir el seu acte propi.
Catalunya vol decidir el seu futur, el poble té dret a parlar i volem votar van ser algunes de les frases més repetides durant la jornada que començava amb les ofrenes d’entitats i partits polítics del municipi i el pilar d’honor a càrrec dels Castellers de Cerdanyola. L’Agrupació Musical Cerdanyola i l’Agrupació Cultural Sardanista, també fidels a aquesta cita, actuaven durant la diada prèviament a la celebració de l’ofrena institucional amb la representació de les autoritats consistorials.
El Cant dels Segadors, Himne Nacional de Catalunya, tancava aquest acte però tornava a sonar i a ser interpretat per la ciutadania en un altre espai de Cerdanyola, la plaça de l’Abat Oliba.
Associacions de cultura popular, grups d’animació infantil, música i teatre van animar el matí de la Diada. El pedagog i escriptor Jaume Cela va llegir un manifest reivindicant el dret a decidir i a celebrar la consulta del 9N. La jornada va concloure amb el lliurament del manifest a l'alcaldessa, Carme Carmona, manifest subscrit per una vintena d'entitats i formacions polítiques de Cerdanyola.
Ja per la tarda, des de Cerdanyola també van participar centenars de ciutadans en la formació del mosaic humà amb la senyera al llarg de la gran ve baixa que es va fer a la confluència dels carrers de Gran Via de les Corts Catalanes i Diagonal a la ciutat de Barcelona. A més dels cerdanyolencs que hi van anar en transport públic, des de la nostra ciutat es van ocupar cinc autocars per participar en el tram 22 de la V, que estava situat a l'avinguda Diagonal, entre els carrers de Llúria i Bruc. Els participants de Bellaterra ho feien al tram 23. La manifestació, que segons la Guàrdia Urbana va reunir 1'8 milions de persones, es va fer sota el lema Ara és l'hora. Units per fer un país nou.
A Bellaterra també es va voler fer commemoració de la diada Nacional de Catalunya amb la plaça del Pi com escenari principal. L'ofrena floral institucional encapçalada pels representants de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), però també amb la partipació de representants de les formacions polítiques i del teixit social bellaterrenc, van ser l'acte central de la jornada en què també es va fer l’entrega de compromisos de l'EMD amb la consulta del 9-N.
D'altra banda, l'Ajuntament de Cerdanyola donava suport a la consulta del 9N amb l'aprovació en Ple extraordinari de la moció plantejada des de l'Associació Catalana de Municipis i l'Associació de Municipis per la Independència. ICV/EuiA, CiU, CompromisxC i ERC eren els grups proposants d'un text al que també va donar suport la regidora d'Els Verds, Laura Rodríguez, que forma part del grup socialista. El PSC, per la seva banda, presentava una moció diferent que plantejava una reforma constitucional per fer d'Espanya un estat federal i que el Consistori va rebutjar.
Manuel Buenaño, candidat del PP a les municipals
En l'apartat polític, Manuel Buenaño va ser escollit el candidat a l'alcaldia de Cerdanyola pel Partit Popular (PP) després de la seva elecció pel Comitè Electoral Local de la formació.
Buenaño, que ja va ser el candidat a l'alcaldia de Cerdanyola pel PP en les passades eleccions municipals de 2011, es mostrava convençut de les possibilitats del PP de ser "la primera força en l'Ajuntament després de les eleccions, però una altra cosa seran els pactes, que és un tema més complex" .
En aquest sentit, el candidat popular manifestava que l'escenari electoral està "molt obert per a totes les opcions que ja són presents al Consistori".
Manuel Buenaño, a més dels càrrecs locals, és el secretari general del PP a la província de Barcelona, president del PP al Vallès Occidental i també portaveu del grup popular al Consell Comarcal.
El conjunt de la llista que acompanyarà Buenaño a les eleccions de l'any vinent es donarà a conèixer el mes de març de 2015, però inicialment compta amb els tres regidors que l'acompanyen al grup municipal per seguir en aquest equip del PP, però Buenaño creu que hi haurà també cares noves populars en el pròxim Consistori.
Es presenta Guanyem
Guanyem Cerdanyola presentava públicament el seu manifest fundacional el 4 de setembre i anunciava la seva primera assemblea per a l'11 d'octubre oberta a la participació de tota la ciutadania. La trobada serviria per decidir el codi ètic, l'organització i el full de ruta que ha de seguir el col.lectiu en l'objectiu d'aconseguir governar l'Ajuntament de la ciutat.
Guanyem Cerdanyola es definia com "la confluència d’un gran grup de persones vinculades a nombrosos i diversos moviments socials i polítics" de la ciutat. El col·lectiu indicava que la seva motivació era garantir a Cerdanyola la presentació d'una "candidatura d’unitat popular per a les pròximes eleccions municipals del mes de maig", que comptés amb la gent "que lluita i fa propostes per Cerdanyola des de la base". Guanyem Cerdanyola indicava que el seu objectiu és governar Cerdanyola "des de la democràcia, la participació i la ruptura" amb les polítiques municipals tradicionals ja que aquestes polítiques actualment "no estan a l’alçada de les necessitats i dels anhels de la gent".
Una altra formació, Podem Cerdanyola va sortir al pas d’algunes notícies i rumors sobre possibles pactes de Podem amb altres formacions a la ciutat, remarcant que aleshores no hi havia cap decisió presa i no donaven recolzament a cap candidatura del municipi.
Podem Cerdanyola també feia públic que fins a l’Assemblea general que farien a la tardor no es decidiria quina seria la posició de la formació respecte a les eleccions municipals de maig de 2015, i que seria a partir d’aquell moment quan els cercles de Podemos decidirien que feien a cada municipi.
Podem recordava que es trobaven immersos en el seu propi procés constituent i de formació del que seria l’organització política i que apostaven per la construcció d’una majoria popular àmplia i transversal a través d’un treball rigorós que anés més enllà de la política de declaracions i titulars.
Començant el mes de setembre el govern municipal organitza una visita d'obres que enguany van consistir en veure les que s'inscriuen dins la Iniciativa URBAN, arribant de moment des de la zona de riu Sec a l'entrada Nord fins a la Biblioteca Central, a tocar de l'avinguda de Catalunya i pont de Francesc Layret. L'alcaldessa, Carme Carmona, explicava que totes aquestes actuacions: zona esportiva de Riu Sec, pont del Remei, passeig entre Santa Anna, La Sínia i carrer de Riu Sec, zona d'esbarjo de Can Xarau i Biblioteca Central; "reforcen el paper del riu Sec com a eix vertebrador de la ciutat i ajuden a integrar barris com La Farigola i Xarau al centre ciutat".
Les obres van permetre recuperar espais llarg temps en desús, com l’antic camp de futbol de Santa Anna convertit ara en zona d’esbarjo familiar i el camp de futbol de la ZEM Les Fontetes, que acollirà els partits del primer equip del Cerdanyola FC en un camp de gespa amb les mides reglamentàries de 60x100 i una graderia per a 500 espectadors asseguts. També és important el rentat d’imatge a fons que es va fer a l’Ateneu, rehabilitant els accessos i fent reformes estructurals "per posar al dia un equipament amb 35 anys d’història i veritable referent ciutadà".
Al llarg de l’estiu també es van fer altres actuacions a la via pública, amb l’asfaltat de carrers i manteniment de voreres, incidint en la qüestió de l’accessibilitat. Igualment s’han fet intervencions a centres escolars i equipaments esportius, sense deixar de banda el pla previst per a Cerdanyola 2000 i els treballs per al col·lector d’aigües.
Nou pont del Remei i nou espai municipal
I una de els obres enllestides a l'estiu va ser el nou pont del Remei, que connecta el barri de La Farigola amb el de Xarau. L'obra havia tingut una durada de 8 mesos i un pressupost de gairebé un milió i mig d'euros, el 50% assumit pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i el 50% restant per part de l'Ajuntament de Cerdanyola qui dedica per satisfer-lo recursos econòmics que arriben de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Per a l’alcaldessa de la ciutat, Carme Carmona, aquesta nova infraestructura serà un nou ajut a la integració del barri de La Farigola a la resta de la ciutat, especialment amb el barri de Xarau. Un barri relativament nou, que necessita de moltes connexions.
Segons Carmona, aquesta no serà la única intervenció que es farà a la zona, ja que està prevista una altra connexió amb el carrer de Santa Anna, i que procurarà un passeig natural que durà fins al centre de la ciutat. Una connexió que també serà de vianants i de vehicles.
També al mes de setembre es presentava un nou espai municipal situat al carrer del Remei, a les naus de l’antiga fàbrica Mafinsa, per a ús d’entitats i associacions de la ciutat.
L’espai té tres zones, una d’elles, de 225m2, es va habilitar per als Castellers de Cerdanyola i altres entitats locals. Al mateix indret hi ha una zona de lavabos i vestidors, d’uns 45m2, i una altra sala polivalent d’uns 130m2.
Encara queden per habilitar uns 1.000 m2, però la inauguració representava “l’inici de la recuperació d’una zona que forma part de la història de la ciutat i que ara retorna a les persones”, segons afirmava l’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona. El president dels Castellers de Cerdanyola, Salvador Roca, es mostrava satisfet de disposar d’un bon local on poder assajar en condicions, un local que “és bo per la colla perquè pugui créixer i és bo per a la ciutadania de Cerdanyola”.
L’associació de paradistes del mercat municipal de Serraperera organitzava una festa per celebrar el fi de les obres d’instal·lació del nou terra de la llotja.
Inflables per a la canalla, degustació de productes per a la clientela i un sorteig de cinc cistelles amb articles del mercat van ser les activitats programades.
El regidor de Promoció Econòmica, Francisco Ortiz, comentava que el terra del mercat va quedar pendent d’instal·lar quan es va rehabilitar la façana principal de l’equipament fa uns anys i que des del Consell de Comerç, els paradistes de Serraperera sempre reivindicaven aquest canvi, ja que el terra era molt antic. Ortiz explicava que cada vegada més el mercat de Serraperera s’està omplint de vida amb una oferta comercial que va més enllà de l’alimentació.
Cerdanyola serà una de les ciutats capdavanteres de l’àrea metropolitana en cardioprotecció amb la instal·lació de 15 Desfibril·ladors Externs Automàtics (DEA), 13 en punts fixes a equipaments municipals i 2 mòbils a vehicles de la Policia Local. El projecte, en el qual es va començar a treballar al desembre de 2013 des de Protecció Civil recollint una petició de la plataforma veïnal Cerdanyola 2000, tindrà una segona fase per arribar a altres equipaments i també a diversos espais de la via pública.
En una primera fase es van instal·lar desfibril·ladors a l’Ajuntament; Àrea Social; Policia Local; equipaments esportius de Can Xarau, Montflorit, La Bòbila i Les Fontetes; Ateneu de Cultura i cinc centres cívics; a més de dos aparells mòbils a vehicles de la Policia Local. En una segona fase, l’any vinent, s’instal·laran a la Biblioteca Central, els Mercats Municipals i espais a la via pública. La instal·lació d'aquests desfibriladors recull una petició que havia fet arribar a l'Ajuntament la plataforma veïnal Cerdanyola 2000.
El director de CardiaSOS, Pep Méndez, explica que es tracta d’uns aparells de molt fàcil ús. Tot i el programa de formació de 144 treballadors públics, amb especial atenció a la Policia Local, la llei ja estipula que qualsevol ciutadà el pot utilitzar en cas d’emergència, "ja que el propi aparell imparteix amb ordres de veu les instruccions per a un ús correcte i eficient, sense marge d’error". Els Desfibril·ladors Externs Automàtics funcionen amb una bateria que té una durada de quatre anys i fan un auto test setmanal per detectar qualsevol anomalia, enviant informes a la central, amb la qual hi ha contacte telemàtic , reduint molt el risc d’avaries o de mal funcionament.
Curs escolar amb menys alumnes
El curs escolar 2014/15 començava amb normalitat a Cerdanyola, un curs marcat pel descens de natalitat, que va dur a la Generalitat a tancar dues línies de P3 a les escoles Carles Buigas i Serraperera, i l’increment de sol·licitud de beques de menjador, llibres i per primera vegada transport. A més, ha estat el primer amb la nova llei d’educació, la LOMCE. Als 9.564 alumnes d’escoles i instituts, 5.662 a educació infantil i primària i 3.725 a secundària, s’han de sumar també els 187 alumnes d’educació especial, els 402 de l’Escola Municipal de Música Aulos i els 410 del centre d’adults L’Alzina. Per últim 559 infants estan matriculats a les escoles bressol, 263 a les municipals i 151 a les privades.
L’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, i la regidora d’Educació, Maria Reina, visitaven el primer dia d'escola diversos centres educatius de la ciutat per comprovar in situ el normal desenvolupament de la jornada. Maria Reina remarcava que "es mantenen les ratios de 25 alumnes a P3, els instituts continuaran fent la jornada continuada i el programa Cerdanyola Educa ofereix 51 noves activitats". També destacava la inversió de 166 mil euros en tasques de manteniment i reformes a diversos centres educatius per mantenir-los en les millors condicions possibles.
Nou èxit del FIT
En la plana cultural, el Festival Internacional de Teatre Infantil, organitzat per Bambalina amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cerdanyola, portava diversió el darrer cap de setmana al municipi amb tot un seguit d'espectacles per a un públic familiar. L'única nota negativa l'ha va marcar la intensa pluja caiguda diumenge que obligava a suspendre alguns dels actes previstos.
La màgia, fantasia i il·lusió del món del teatre ha envaït la ciutat amb un festival infantil, el FIT Festival, que ha portat espectacles de qualitat molt variats i per a totes les edats.
Els carrers i equipaments municipals s’han omplert d’óssos dels Pirineus, conills amb les orelles caigudes, pneumàtics que juguen i ballen, ballarins que viatgen a través de la llum i el color i un munt de personatges més i històries plenes d’imaginació. L’únic objectiu, fer gaudir als infants, interactuar amb ells i ajudar-los a endinsar-se en un món fantàstic en el que tot és possible.
La responsable de Bambalina, entitat organitzadora del FIT, Rosa Maria Soler, indicava que al FIT s’havien pogut gaudir d’espectacles molt variats, adequats a totes les edats i la resposta del públic ha estat molt positiva.
Una altra cita tradicional del mes de setembre és la Festa Major del barri del Pont Vell. Tres dies de programa en els que no van faltar activitats tradicionals com la tronada, el correfoc, les havaneres, l’actuació castellera o el bingo i amb algunes novetats com l’exposició Camí cap a la Pau o una escenificació teatral sobre els orígens de la xocolata.
El grup “Teatre Inestable” de Bellaterra celebrava al mes de setembre 30 anys de treball escènic amb la representació de dues obres al Centre Cívic de la plaça de Maragall. En concret, es va representar la comèdia Boeing Boeing, de Marc Camoletti, i el el vodevil Taxi, de Ray Cooney, tots dos muntatges dirigits per Marc Lorenzo.
Troballa a ca n'Olivé
La recta final de la campanya actual d’excavacions al Poblat ibèric de ca n’Oliver permetia trobar una peça de gran interès arqueològic. Es tractava d'un timateri (cap de Demèter -deessa de l’agricultura, en la mitologia grega- / Tanit -deessa púnica de la fertilitat-) del segle III aC, recuperat quan s’excavava una sitja del poblat. Aquesta mena d’objectes tenen una finalitat religiosa vinculada a l’àmbit domèstic i a la fertilitat. Els especialistes destacaven que es tractava d’una peça magnífica, completa i que conserva restes de policromia.
Les excavacions d’aquest estiu al poblat ibèric de ca n'Oliver van permetre treballar en el barri sud del poblat i en els murs de tanca dels segles V i II aC. La zona que es va excavar aquest any és l’espai del poblat on es localitzen els habitatges més complexes i més ben conservats.
Al mes de setembre també començava un nou semestre del cicle literari del Cafè amb lletres amb una sessió dedicada a la novel·la gràfica.