Resum del 2010: Bellaterra inicia una nova etapa amb l'EMD

Cerdanyola Ràdio i Cerdanyola.Info continuen avui amb el resum de l'any 2010. El tercer trimestre va estar protagonitzat per la constitució de la comissió gestora de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra i per la sentència favorable per a 45 malalts passius afectats per l'amiant de Cerdanyola i Ripollet.

El tercer trimestre de l’any 2010 va tenir diferents protagonistes. Un dels més destacats va ser la sentència contra l’empresa Uralita, després de la demanda col.lectiva presentada per malalts passius per l’amiant de Cerdanyola i Ripollet i el posterior judici. La sentència indicava que Uralita havia d’indemnitzar amb 3,9 milions d’euros a 45 del 47 malalts passius de Cerdanyola i Ripollet.

La sentència considerava acreditada “la relació de causalitat entre l’activitat industrial realitzada en la factoria d’Uralita i la generació de condicions suficients i necessàries per a un ambient contaminant en el que haurien de sorgir patologies pulmonars en la població circumdant a la fàbrica o familiars dels treballadors”.

El president de l’Associació d’Afectats per l’Amiant de Cerdanyola i Ripollet, Leontí Trabalón, considerava que s’estava fent justícia però que la lluita no acabava amb la sentència. Trabalón explicava que, més enllà de les indemnitzacions, el més important és que “hi ha hagut el reconeixement de que aquesta empresa ha emmalaltit a aquesta gent”. El govern de Cerdanyola va fer pública la seva satisfacció pel que considerava un acte de justícia i una reparació necessària.

Nova etapa per a Bellaterra amb l’EMD

El mes de juliol també va ser molt important per a Bellaterra i és que es va iniciar una nova etapa en la seva història. El 6 de juliol es constituïa la comissió gestora de l’Entitat Municipal Descentralitzada en mig d’un ambient festiu i de grans expectatives per als veïns d’aquesta zona que, des de feia anys, venien reivindicant aquesta constitució.

La creació d'aquest organisme, que té a Ramon Andreu, de Gent per Bellaterra, com a primer president, suposava la primera descentralització local de competències. Andreu destacava l'objectiu d'assolir una Bellaterra segura, tranquil.la sense pisos ni carreteres i amb serveis dignes i més transport públic:

Gent per Bellaterra té 5 representants a la gestora, CiU, que presentava Fèlix Riba com a candidat propi, en té tres, i ICV/EUiA, que es va abstenir en l'elecció, té una representant, Marta Pujol.

Continuem repassant temes polítics perquè l'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, signava al juliol la resolució que modificava el cartipàs del govern municipal que distribuia les responsabilitats entre els regidors. El nou cartipàs contemplava canvis en les tinències d’alcaldia, nomenant al regidor Fèlix Sánchez, sisè tinent d’alcaldia delegat de l’Àmbit de Seguretat Ciutadana, i modificant l’ordre de les tinències d’alcaldia.

Oposició a la sentència sobre l’Estatut

El Ple de l’Ajuntament aprovava el 8 de juliol, en una sessió extraordinària, una moció en la que es feia constar l’oposició de l’administració local a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. La moció comptava amb el suport de l’equip de govern, integrat pel PSC i CiU, i ICV-EUiA, el vot en contra del PP i l’abstenció del regidor no adscrit, Antonio González.

En l’àmbit d’Educació, la comunitat educativa de l’escola Xarau expressava abans d’acabar el curs la seva preocupació pel futur de l’equipament educatiu. Al mes de juliol, la regidoria d’Educació i el Consell Escolar de l’escola van convocar una reunió amb la comunitat educativa del centre, amb l’objectiu d’informar amb detall als professionals, mares i pares d'alumnes sobre el projecte executiu del nou edifici de l’Escola Xarau, que finalment està previst construir al carrer del riu Sec.

El nou edifici acollirà un total de 450 alumnes de 3 a 12 anys i tindrà 6 aules d’infantil i 12 de primària, de dues línies cadascuna. Pel que fa a l’Escola Bressol prevista, aquesta acollirà 123 alumnes, distribuïts en les 9 aules de que es composa.

Activitat social i cultural

Entre les activitats socials i culturals del mes de juliol cal destacar la gran participació aconseguida a una nova edició del Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple, a la que es van sumar cinc piscines de la ciutat. I, d’altra banda, música, dansa i veu es van combinar sobre l’escenari en la novena edició del tradicional Concert al Castell; un espectacle que, un cop més, va resultar un èxit tant de públic com de qualitat artística.

A més, al mes de juliol, Cerdanyola es va tornar a convertir durant una setmana en punt de trobada de diverses cultures i tradicions. Un any més, la Mostra Internacional de Dansa va fer possible aquest intercanvi, en aquesta ocasió entre grups de Panamà, Polònia, Brasil i, com no, Catalunya, amb la representació de l’Esbart Dansaire Sant Marçal.

En l’àmbit cultural, el Museu d’Art de Cerdanyola MAC-Can Domènech celebrava el seu primer any de vida, fent un balanç molt positiu. I és que en els seus 12 mesos d’obertura a la ciutat havia rebut més de més de 26.000 visitants, dels que 25.300, han pogut fer ús de les dependències del MAC i participar de les seves activitats gratuïtament programades. Únicament 700 han hagut de pagar per algun curs o satisfer l’entrada, de 2 euros, establerta a partir d’aquest any.

També cal destacar una nova edició existosa del FIT Festival i de les festes majors de Bellaterra i de Can Tiana-Pont Vell.

Moren dos ciutadans molt coneguts

El mes de vacances per excel.lència, l’agost, ens portava la notícia de la mort de dos cerdanyolencs, molt coneguts: Miguel Jiménez i Jaume Mimó. Miguel Jiménez “El Pájaro” moria als 72 anys. Jiménez havia estat un ciutadà fortament vinculat al teixit associatiu de Les Fontetes, essent president de la UD Fontetes i de l’associació de veïns del barri.

Jaume Mimó i Serrablo, ciutadà de Cerdanyola estretament vinculat a la recopilació de dades de la història local i a la lluita contra els estralls de l’amiant, va morir també a l’agost a causa d’un mesotelioma pulmonar als 68 anys d’edat, essent una víctima més del llegatd’Uralita, tot i no haver treballat a l’empresa i viure a la part alta de la ciutat.

Problemes a la fàbrica

L’estiu es va presentar calorós, com tots els anys, però els treballadors de l’empresa Sogefi Filtration, empresa del Parc Tecnològic del Vallès, ho van patir encara més. El 5 d’agost, es van mobilitzar per exigir a l'empresa una solució als problemes de calor que es donaven en dues de les naus de l'empresa. Els empleats van deixar de treballar durant 6 hores pocs dies abans que l'empresa tanqués la porta per vacances durant tot el mes d'agost. Les protestes es van estendre al mes de setembre amb dues aturades de 24 hores: el 9 i el 23 de setembre.

Comença el curs

Més de 10.000 alumnes de l'escola pública i concertada començaven les classes amb normalitat a Cerdanyola. A partir del dia 14, amb la incorporació dels estudiants del centre de formació d'adults l'Alzina serien 10.596 els alumnes que han obert el curs 2010-2011 amb normalitat tot i les obres que encara es mantenien en alguns edificis.

L'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, i la regidora d'Educació, Esther González, visitaven l'escola Collserola per inaugurar oficialment el curs 2010-11 i obrien el curs en el centre més afectat per les obres en marxa. Com cada any es van aprofitar els mesos d’estiu per realitzar obres de manteniment i millora a diversos centres educatius públics. En aquest sentit, la regidora d'Educació indicava que la intervenció més important s'havia fet a l'escola Collserola.Pel que fa a altres actuacions municipals ja finalitzades, es van fer treballs de millora a les escoles Les Fontetes, Bellaterra o Carles Buigas. Pel que fa a l'escola-bressol municipal Montlforit, es van millorar les dependències del lavabo per a persones amb discapacitat de l'escola-bressol Montflorit.

També en l’àmbit educatiu es presentava a finals de setembre el programa municipal Cerdanyola Educa, amb 180 propostes per a l’alumnat de la ciutat des d’Educació Infantil fins a Batxillerat i cicles formatius.

L'acte d'inauguració del curs universitari a la UAB va comptar amb la lliçó inaugural del catedràtic de Química Analítica, Salvador Alegret, amb motiu de l'Any Internacional de la Química 2011.

Àmbit polític

En l’àmbit polític, el curs s’iniciava amb la Diada Nacional de Catalunya. La crisi econòmica, l'oposició a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, el debat sobre el sobiranisme i la proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya van marcar les intervencions públiques durant l'acte de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya a Cerdanyola que es va fer en un clima de gran civisme i respecte, amb l'actuació de diverses entitats de la ciutat.

Però el curs polític no va continuar amb tan bon clima i és que, les formacions polítiques de la ciutat, es van replicar i contra replicar en succesives rodes de premsa o comunicats públics sobre la situació financera de l’Ajuntament.

El Partit Popular de Cerdanyola denunciava que hi havia pendent de justificar subvencions des de l'any 2006 a 2009 per import de 1.569.221 euros, citant com a font un informe de la Intervenció General de l'Ajuntament sobre el Compte General municipal. El seu portaveu, Manuel Buenaño reclamava explicacions a l'anterior govern d'ICV/EuiA i CiU davant el que considerava un "descontrol absolut".

De la seva banda, el govern municipal manifestava que era irresponsable fer lectures optimistes del deute municipal. El govern donava resposta així a les declaracions d’ICV-EUiA en les que es referia a l’endeutament municipal i a les normes que el Govern Central havia aprovat per reduir el deute públic. El grup municipal d’ICV-EUiA manifestava la seva alegria perquè l’Ajuntament que havia gestionat durant set anys es trobava entre el grup de ciutats que encara poden endeutar-se més. I ho trobaven símptoma de bona gestió i de solvència econòmica.

L’actual equip considerava que els membres de l’anterior govern no volien entendre que el problema no era tenir deute, sinó no poder pagar-lo i a sobre voler endeutar-se més. Per a ells, en els anys de bonança econòmica, ICV-EUiA va desestabilitzar l’economia municipal amb una mala planificació i execució de la despesa.

El govern de Cerdanyola aclaria que no arribar al nivell màxim d’endeutament no volia dir que la nostra economia es pugui permetre un major deute, ni que els bancs vulguin concedir més crèdit.

El capítol polític el tanquem amb la presentació d’una nova formació: Solidaritat Catalana per la Independència que es feia a l’Ateneu a finals de setembre. Un acte on es va explicar als assistents l’ideari i els objectius d’aquesta formació i on hi va participar el professor de dret constitucional, Hèctor López Bofill, i l’economista Uriel Bertran.

Deixant de banda les qüestions esconòmiques, al setembre es va explicar que l’Ajuntament de la ciutat ja havia aprovat un pla d’emergència per afrontar qualsevol contingència que es pugués produir en referència al pont del riu Sec. Un pla que contemplava el desmuntatge de la barana per evitar l’efecte pinta i construir un mur de contenció que eviti una possible inundació al barri de Fontetes. L’alcaldessa va explicar que s’hauria de col·locar una barana de protecció a la passera que no fos perillosa en cas d’avingudes del riu.

Vaga general

El 29 de setembre es va viure una vaga general a l’Estat contra la reforma laboral aprovada pel Govern. La incidència i les xifres de seguiment de la vaga a Cerdanyola no diferien gaire de les de la resta de la comarca. Un major seguiment a les grans empreses i polígons industrials i poc ressò al petit comerç. Els sindicats parlaven de xifres al voltant del 80% i la patronal ho rebaixava a l’entorn del 20%. Sí hi havia coincidència en remarcar la manca d’incidents greus al llarg de tota la jornada.

Unes 200 persones convocades pels sindicats van aplegar-se davant l'edifici de l'Ajuntament per fer visible el seu rebuig a la reforma del mercat laboral. Segons l'Ajuntament de Cerdanyola, dels 429 treballadors de la plantilla municipal –excloent-hi la Policia Local i el personal eventual– 88 van afegir-se a la jornada de vaga, el que suposa un seguiment del 25% de la plantilla, amb un 35% de participació entre el personal laboral i un 18% per part dels funcionaris.