Resum del 2010: el nou govern comença a caminar i s'inaugura el Sincrotró al primer trimestre

Són moltes les notícies que han protagonitzat l'actualitat local als informatius de Cerdanyola Ràdio i també d'aquest diari digital Cerdanyola.info durant l'any 2010. A partir d’avui repassem algunes d'aquestes informacions, trimestre a trimestre, començant pels mesos de gener, febrer i març.

L’any 2010 comença, més o menys, amb una festa prou metafòrica, Els Tres Tombs, és a dir, per avançar en bona direcció és precís que tothom tiri del carro. I el 2010 començava també amb un nou govern municipal disposat a tirar del carro fins a final de mandat després de mesos d'incerteses i una moció de censura.

El primer que va fer el nou govern va ser, òbviament, presentar-se en societat. El Partit dels Socialistes de Catalunya i Convergència i Unió, amb la majoria estable que donen 13 regidors, estructuraven el govern en 5 grans àrees: Alcaldia -  Presidència;  Atenció a les Persones i Benestar Social; Urbanisme i Medi Ambient; Finances, Serveis Econòmics i Desenvolupament Econòmic Local; i d'Espai Públic i Seguretat Ciutadana. L'alcaldessa, Carme Carmona, rep una retribució bruta anual de 60.732 euros i els regidors amb dedicació exclusiva 49.962 euros mentre que es destinen retribucions que van des 14.060 al 37.069 euros per als regidors amb dedicació parcial segons les hores assignades.

D’altra banda, a l’oposició, l'històric dirigent del Partit Popular de Cerdanyola, Antonio González, posava fi a 23 anys com a representant municipal del seu grup i passava a figurar com a regidor no adscrit.

L'economia

L’altre gran tema era l’econòmic, amb el tancament de l’exercici 2009 i el pressupost per a l’exercici 2010. Novament, els números no quadraven en un marejant ball de xifres. El regidor de Finances, Francisco Ortiz, explicava que les dades provisionals indicaven que l’Ajuntament tancava l’any 2009 amb un resultat negatiu xifrat en 3.300.000 euros, acusant a l’anterior equip de govern de fracassar en la seva gestió econòmica.

L’anterior govern, o més exactament part de l’anterior govern (ICV-EUiA), ho negava. L’ex regidor de Serveis Generals, Santiago Cayuela, volia aclarir que l’informe presentat parlava dels resultats negatius de 2008 però, en cap cas, parlava sobre la previsió d’un tancament pitjor per al 2009. De fet, segons el regidor ecosocialista, l’estat d’execució del pressupost a 31 desembre de 2009 parlava d’un superàvit de 646 mil euros.

La situació econòmica provocava una guerra de xifres entre el govern i l'oposició. Segons el govern, el pressupost de 2009 es tancava amb un dèficit de 2'9 milions d'euros, que provocaven un deute total de 37 milions; per a ICV/EUiA, el 2009 es tancava amb superàvit i el deute viu municipal era de 25 milions d'euros.

La guerra, però, es produïa dins el Ple i fora del Ple. Així, el primer secretari del PSC, Víctor Francos, afirmava que l’exalcalde Antoni Morral, havia estat una arma de destrucció massiva per a la ciutat. I no tardava en contestar el portaveu municipal d’ICV-EUiA, Jordi Miró, que acusava Francos de mentider compulsiu

L’enfrontament per les xifres va continuar en el Ple per aprovar el pressupost per al 2010; un pressupost ordinari de 64'8 milions d'euros amb una despesa operativa de 51'1 milions, 11'4 milions d'inversions i 2'2 milions d'operacions financeres. Per l’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, un pressupost marcat per la crisi econòmica, que arrossegava el dèficit del pressupost anterior i que posava damunt la taula la necessitat de millorar el sistema de finançament de les hisendes locals.

I l’oposició, sorpresa, afirmava que l'expedient dels pressupostos no estava finalitzat en el moment de la convocatòria del Ple Municipal i que això incomplia la Llei de Bases de Règim Local. El regidor d'ICV-EUiA Santiago Cayuela i el portaveu del PP, Manuel Buenaño, reclamaven que el debat de pressupostos s'ajornés fins la sessió plenària del 25 de febrer.

Dit això, i no accedint el govern a deixar el punt sobre la taula, ICV-EUiA i PP abandonaven la sala.

Compromís per Cerdanyola, on s’integren PAS, CUP i FEC, anunciava la seva presentació a les eleccions municipals de 2011, fent de portaveus dos ex regidors, Carles Escolà i Puri Palomar, que es comprometien a treballar i pensar en Cerdanyola en la defensa dels serveis públics, sense dependre de direccions centrals.

ERC també posava de manifest la seva voluntat de recuperar la presència als Plens amb una cara nova al capdavant de la candidatura, Helena Solà, que es va postular a favor d’una política en la que la fi no justifiqui els mitjans i en la que s’anteposin els interessos dels ciutadans per sobre dels polítics i els personals.

El Sincrotró Alba, ja una realitat

El 22 de març, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, inaugurava el Sincrotró Alba, un dels grans projectes de país destinat a convertir-se en un gran far d’irradiació del talent i la innovació. Altres inauguracions que es realitzaven, tot i que ja feien mesos que aquests equipaments funcionaven, eren la de la consellera de Salut, Marina Geli, amb el CAP La Farigola o el president de la Generalitat, José Montilla, amb el remodelat institut de secundària Gorgs.

Però a la ciutat també es desenvolupaven en aquest primer trimestre de l'any altres projectes. El programa d’obres de la ciutat ha vingut marcat en el 2010 pels 24 projectes presentats al Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL), amb la creació de zones WI FI municipals i desplegament de xarxa de fibra òptica; la millora de les instal·lacions tèrmiques de l’Ajuntament, l'Ateneu i dels centres educatius Jeroni Moragas i Serraperera i la renovació d’enllumenat públic i eficiència energètica al barri de Serraperera, entre els més destacats. Sense oblidar la Iniciativa URBAN de recuperació i millora integral dels baris del riu Sec. La regidora d'Urbanisme i Medi Ambient, Laura Martínez, presentava la reactivació del projecte amb l'ordenació de dues peces de terreny, al sector Riu Sec i al sector de Can Xarau.

Cerdanyola solidària

Fent referència al refranyer, Año de nieves, año de bienes, o Any de neus, any de déus, el que veient la nevada caiguda a principis de març ens hauria de fer optimistes malgrat les arques municipals i la crisi que no deixa de caure. Es clar, que hi ha altres maneres de considerar-se afortunat més enllà del tema econòmic. El sentit de comunitat, la solidaritat, també són mostres de riquesa i Cerdanyola ho va demostrar. La campanya Cerdanyola Coopera amb Haití, que es va fer en resposta als efectes del terratrèmol, va recaptar 15.000 euros destinats a una primera fase d’ajuts d’emergència.

Uns dies després, l’associació Illa Blanca rebia el 2n Premi Solidari Josep Rosell. Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre que es dedica a promoure i facilitar atenció psicològica i psicomotora gratuïta a infants i adolescents que es troben en situació de pèrdua significativa. La seva presidenta, Meritxell Giralt, agraïa aquest reconeixement. 

També caldria reconèixer la tasca de diverses associacions i iniciatives que van començar a rodar a principis d’any, com l’Aula d’Extensió Universitària de Cerdanyola, amb un aforament de 120 persones, que es posava en marxa amb un ampli programa d’activitats per a majors de 55 anys. O com l'Agrupació d'Empreses Innovadores de Farmàcia i Cosmètica de Catalunya, un nou clúster que podria fer de l'eix de la B-30 l'espai estatal més destacat d'un sector de gran potència industrial i econòmica. O com El Casal Popular i Cultural La Clau, nou espai alternatiu, ubicat al carrer Mare de Déu del Pilar 43 amb la intenció de dinamitzar la cultura popular de Cerdanyola. O veterans espais com El Musical de Bellaterra, que celebrava el seu 25 aniversari convertit en centre autoritzat de grau professional de música reconegut pel departament d’Ensenyament de la Generalitat.

Convé tenir memòria de les coses, les trajectòries, les obres i les paraules. Per això no volem acabar el resum dels tres primers mesos de l’any sense oblidar una iniciativa en la que Cerdanyola Ràdio (105.3FM) va jugar un paper important. El programa Cerdanyola en guerra, emmarcat dins les activitats del Servei de Cultura de l'Ajuntament i que volia aprofundir en el coneixement d’un període històric sobre el que encara s’acostuma a passar de puntetes.

El programa va oferir un ventall molt ampli d'activitats: conferències, teatre, cinema, música, poesia, visites a museus i l’emissió radiofònica de la sèrie Les veus de la memòria, una memòria col·lectiva que sovint sembla diluir-se en la memòria selectiva que acostumen a patir els que manen.