RESUM INFORMATIU ANY 2009: Març, un mes d'inauguracions i de projectes per inaugurar

Al mes de març es va obrir per fi el Parc de Cordelles a la ciutadania, també es va inaugurar la Caseta de les Dones i la reforma del CEIP Saltells. A més, el president de la Generalitat visitava les obres d'un dels projectes científics més importants de l'Estat: el sincrotró Alba i un altre projecte per a la comarca, l'Hospital Ernest Lluch donava a conèixer els cinc projectes finalistes del concurs d'idees.

El mes de març de l’any 2009 va ser un mes que va destacar per les seves inauguracions. L’històric Parc de Cordelles es va tornar a omplir de vida el dia 16 amb un acte inaugural en el que la ciutadania va participar massivament.
Aquest emblemàtic espai es presentava amb un nou criteri d’obertura total, sense reixes, amb espais per als petits i els grans, per als gossos, pels amants de l’esport i per a qualsevol ciutadà que volgués passar una bona estona. El Parc de Cordelles s’obria amb la intenció de convertir-se, de nou, en un espai d’esbarjo de referència a la ciutat. Tots els assistents es van mostrar satisfets amb el resultat final de les obres al parc.

Una altra inauguració que també es produïa al mes de març era la de La Caseta del carrer de Les Belles Arts, el Centre d’Informació i recursos per a dones, un espai que es presentava amb la voluntat de convertir-se en referència de la lluita per la igualtat a la ciutat i per tal de recollir l’herència reivindicativa de les associacions de dones de Cerdanyola, que mantenen les seves seus independents.
L’equipament, una de les antigues cases de mestres de la ciutat, centralitza els diferents serveis d’atenció a la dona que fins ara estaven distribuïts en diferents espais.

Una altra estrena molt esperada era la del reformat col·legi Saltells. El conseller d’Educació, Ernest Maragall, era l’encarregat de fer aquesta inauguració el 13 de març. Les obres, amb un cost de 3 milions i mig d’euros, van permetre al centre disposar d’un nou parvulari, gimnàs i cuina-menjador.
El conseller, després de fer un recorregut per les noves instal·lacions, feia una crida per dotar de contingut el centre.

El món de l'Autònoma

I en aquest resum no deixem de banda el món de l’educació però per motius diferents. L’estudiant de la UAB, Tomàs Sayes, va continuar la seva vaga de fam que havia iniciat al mes de febrer per mostrar la seva repulsa al procés de Bolonya. Després d’un mes de vaga, el 25 de març era traslladat a l’Hospital de Terrassa en estat crític, tot i que la seva vida no perillava. Tot just després del trasllat, un grup de joves es concentrava a la plaça Cívica de la univerrsitat per, posteriorment, dirigir-se al rectorat, on van reclamar la dimissió de la rectora, Ana Ripoll.
El propi Sayes anunciava el 26 de març, per als nostres micròfons, que havia decidit finalitzar la vaga de fam per recomanació mèdica i davant la passivitat de les autoritats universitàries vers aquest i altres actes de protesta.

Continuem a la UAB perquè també al mes de març la secretària d’Estat de Comunicació del Govern d’Espanya, Nieves Goicochea, participava en una jornada sobre la relació entre comunicació institucional i mitjans de comunicació. Goicochea destacava la necessitat que un govern tingui una comunicació útil per a la ciutadania, eficaç i transparent.

De la seva banda, el cineasta i polític Pere Portabella també era investit Doctor Honoris Causa per l’Autònoma amb una crida a la recerca de nous llenguatges audiovisual i al manteniment de la reflexió crítica en la societat.
Portabella criticava que la majoria del cinema segueixi apostant per fórmules narratives acadèmiques i conservadores en lloc d’apostar per la subversió dels codis i la cerca de nous llenguatges.

L’antropolga i feminista Verena Stolcke, també era homenatjada en el mateix mes per la UAB. La que va ser una de les fundadores del Grup de Dones Feministes El Safareig i professora de l’Autònoma durant 28 anys era reconeguda per la seva defensa dels drets de les dones a la universitat i a la societat en general.

I per acabar aquest capítol dedicat a la Universitat Autònoma de Barcelona, cal recordar també la presentació, conjuntament amb l’Ajuntament de Cerdanyola, dels llibres guardonats als premis literaris 2008. Tres eren les novetats que es van donar a conèixer en un acte celebrat al Mercat de les Fontetes: Al Fons Barcelona, d’Anna Masip; La xarxa de mil nusos, de Josep Maria Roquer; i Tres Relats, de Toni Mata, Edgar Cantero i Víctor García. Per cert, al mes de març també presentava a Cerdanyola el seu llibre titulat La venjança del bandoler, Premi Luján de novel·la històrica 2008, el periodista i escriptor Martí Gironell.

El projecte científic més important

El president de la Generalitat, José Montilla, anunciava al mes de març la comercialització de 500 mil metres quadrats del Parc de la Ciència a partir del 2010 durant la seva visita al laboratori de llum Sincrotró. Montilla indicava que el Sincrotró és el projecte científic més important de l’Estat i una referència de futur per a l’economia de Catalunya i un exemple per al Pacte de Recerca que signaven els diferents sectors econòmics del país. Montilla destacava el Sincrotró com a peça clau del projecte del Centre Direccional en que remarcava la combinació de l’eix científic i residencial amb una gran zona verda com a corredor biològic.

Pocs dies abans de la visita de Montilla, La Caixa anunciava la inversió de 200 milions d’euros al Centre Direccional en la construcció de dos centres d’alta tecnologia que li permetran donar resposta a les seves noves necessitats informàtiques.

De la seva banda, Aigües Ter Llobregat, empresa pública adscrita al departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, iniciava també la construcció del primer dipòsit d’aigua potable del Centre Direccional. L’obra, amb un cost de 3,8 milions d’euros, estarà enllestit en el primer trimestre del 2010 i permetrà abastir d’aigua potable la Plana del Castell a més de millorar la xarxa actual de Cerdanyola.

Finalment, el Consorci Urbanístic del Centre Direccional convocava dos concursos d’idees, un per a la restauració i reordenació del corredor verd entre Cerdanyola i Sant Cugat i un altre per a una integració dels parcs urbans que formen part de la trama urbana, ambdues àrees incloses al Pla Parcial.

El projecte de l'Hospital

I del projecte del Centre Direccional passem a parlar del projecte de l’Hospital Ernest Lluch. La imatge gràfica dels cinc projectes finalistes del concurs d’idees per a la construcció del futur hospital s’exposaven a l’Oficina d’Atenció Ciutadana del consistori.
Els alcaldes dels 4 municipis als quals donarà servei l’hospital, el de Cerdanyola, Montcada i Reixac, Ripollet i l’alcaldessa de Barberà presentaven els projectes finalistes tot destacant la seva qualitat. Precisament, l’alcaldessa de Barberà, Ana del Frago, destacava que la construcció de l’hospital serà una de les primeres obres físiques resultat de l’esperit de govern conjunt del territori i de la Generalitat.

Els mateixos alcaldes també reclamaven al mes de març al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquím Nadal, que la carretera N-150 tingui consideració de trama urbana. L’objectiu és esponjar aquesta via i adaptar-la al seu ús ciutadà, que es veurà en el futur incrementat amb l’obertura de l’hospital.

Un altre conseller, el de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, presentava la delimitació del Parc Natural de Collserola que suposava l’ampliació en gairebé 60 hectàrees en el territori de Cerdanyola.
I per acabar, també al mes de març es donaven per finalitzades les tasques de manteniment i neteja de la riera de Sant Cugat després de tres mesos de feina.

Polèmica amb el curs de l'alcalde

Políticament, el mes de març va ser el del polèmic curs d’habilitats comunicatives de l’exalcalde de Cerdanyola, Antoni Morral. El PSC reclamava públicament que l’exalcalde retornés els més de 5 mil euros que havia costat un programa d’assessorament en comunicació, dinàmica de grup i comandament. Des d’ICV-EUiA i també des del PP donaven suport a Morral per considerar normal aquest tipus de formació, CiU mostrava incomoditat envers aquest tema i el PSC afirmava que no era ètic utilitzar diners públics en benefici polític personal.

Finalment, l’alcalde decidia pagar el cost del curs amb l’objectiu d’esvair qualsevol tipus de sospita sobre el seu comportament ètic. Morral remarcava que el seu tarannà i manera de fer venien avalats per tota la seva trajectòria política.

Sobre política també parlava a Cerdanyola durant aquest mateix mes el conegut periodista Enric Sopena. Segons Sopena, els governants socialistes han patit una manca d’estratègia comunicativa i no han entès la influència de la premsa. Sopena feia una crida perquè l’esquerra utilitzés la força dels mitjans per donar suport a les seves polítiques. Sopena participava en dos actes organitzats per les Joventuts Socialistes de Catalunya a Cerdanyola.

I el recorregut pel mes de maig el continuem parlant d’una prova pilot que posava en marxa l’Ajuntament per al desmantellament i la recollida de fibrociment amb amiant, el conegut material d’uralita, als domicilis particulars.
L’experiència, pionera a tot l’Estat, permetria la retirada d’aquest material de manera gratuïta, prèvia sol·licitud al consistori per part dels propietaris de l’habitatge.
El regidor de Medi Ambient, Rafael Bellido, explicava que volien incidir en els col·lectius més vulnerables amb més dificultat per poder sufragar el cost que suposa la retirada d’aquest material.

Premis

El programa de ràdio Espai Vital, coordinat per Ripollet Ràdio i elaborat per les emissores municipals de Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac, ara també per la de Sabadell, rebia el guardó Rosalia Rovira.
Espai Vital, dirigit per Xavier Cases, és un programa elaborat per persones amb alguna discapacitat o malaltia crònica que intenta acostar les seves problemàtiques a la ciutadania.

Un altre premi, el Lluna Daurada a la Innovació i la Qualitat que atorga la Federació Catalana d’Associacions d’Activitats Recreatives Musicals, també venia a parar a Cerdanyola. Concretamennt, a l’àrea de Desenvolupament Econòmic Local de l’Ajuntament i a l’Associació de Bars Musicals de la ciutat per la feina realitzada per endreçar el sector del lleure nocturn de la ciutat i l’aprovació d’una ordenança específica.

Però, sense dubtes, un dels premis més especials i més esperats va ser el primer premi solidari Josep Rosell que l’aconseguia la germana Carmen Gómez, de la congregació de les Reparadores, per la seva dedicació voluntària i altruista als altres, participant a la casa d’acollida, el projecte home i atenent persones que són a la presó, entre d’altres. L’Associació de Persones Amigues de Josep Rosell n’era l’encarregada de lliurar aquest premi que Gómez rebia amb il·lusió i dedicant-li a mossèn Rosell.

Il·lusionats també es mostraven al mes de març des del Centre d’Esplai La Gresca per la celebració del seus 15 anys d’implantació als barris de Pont Vell-Tiana i Quatre Cantons. Una gran festa al Parc Masot servia per commemorar aquesta data.

Empreses i empresaris

I el repàs al mes de març l’acabem parlant d’economia. El fabricant de derivats de l’acer Moreda Rivier, pertanyent al grup Celsa, planteja la rescissió de 22 contractes de la seva plantilla de Cerdanyola.
Dels 22 acomiadats, 12 pertanyien a mà d’obra directa i se’ls hi plantejava la possibilitat de traslladar-se a la planta que la companyia té a Gijón. Aquests acomiadaments venien a engreixar, encara més, les dades de l’atur que al mes de març continuaven a l’alça a gairebé un ritme de 10 aturats més cada dia. L’atur a Cerdanyola se situava l voltant de les 3.900 persones, una xifra que suposava un increment de 1.759 persones aturades respecte la mateixa data de l’any anterior.

I en aquest dificultós context, el Parc Tecnològic acollia al mes de març la presentació oficial de la nova Associació d’Empresaris de Cerdanyola. La iniciativa sorgia d’un grup d’empresaris de la patronal Cecot.
El president de l’associació, Jordi Sancho, explicava que l’entitat volia defensar els interessos del teixit empresarial de la ciutat davant de l’administració local i a la vegada esdevenir un mitjà d’interlocució amb l’ajuntament en l’establiment de polítiques municipals que puguin afectar les empreses.

I, precisament, un altre conegut empresari de la ciutat, Pere Sallent, posava en marxa al mes de març a la seva empresa, els Cinemes El Punt, una revolucionària tècnica, la de 3 Dimensions. Monstruos contra alienígenas era el primer títol que arriba a la pantalla cerdanyolenca en tecnologia digital, el que suposa una alta qualitat.