Rosa Maria Calaf alerta sobre la banalització de la informació

La periodista i excorresponsal de RTVE, Rosa Maria Calaf, participava dimarts en la xerrada "Els relats de la postveritat", dins del Cicle de Diàlegs sobre Pau i Seguretat Humana, coorganitzat per la Universitat Internacional de la Pau i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, en el Marc del Programa de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Cerdanyola.

En el periodisme actual cada vegada més, "la informació prioritza el que impacta sobre el que importa", amb la qual cosa s'està creant una societat "d'emoció pública", en lloc d'una societat "d'opinió pública", amb anàlisi, amb dades riguroses i amb reflexió. Aquesta és una de les conclusions que la periodista i excorresponal de RTVE, Rosa María Calaf, oferia dimarts, en una Biblioteca Central plena  i en el marc de la xerrada Relats sobre la postveritat.

Calaf indica que la postveritat "és la mentida" i tot i que en el periodisme "sempre n'hi ha hagut" de mentides,  el problema és que en aquests moments l'eficàcia és molt més gran perquè tecnològicament tenim una capacitat de difusió amb molta més amplitud i rapidesa i, a més, la confecció d'aquestes mentides "s'ha industrialitzat", amb autèntiques "granjes de creació de mentides" la qual cosa està creant "unes distorsions molt greus" en la informació que es difón, que ja s'ha pogut veure, per exemple, en processos electorals com el de l'elecció de Donald Trump.

Això vol dir, apunta la periodista, que la ciutadania, "de bona fe", està prenent decisions que no estan sustentades en fets argumentats, rigurosos, independents, plurals i ben explicats sinó que se sustenten en fets mig explicats, distorssionats, o directament falsos. Per això, "el risc d'equivocar-se és molt gran i les conseqüències molt greus". Tot això, afegeix, no és nou, però ara "s'està perfeccionant", i guanya aquell que "desinforma millor, no el que informa millor".  Calaf afegeix que si totes les pràctiques van cap a la banalització de la informació, "potser és que el que interessa és la desinformació".

Per a la que va ser corresponsal als Estats Units, Moscou, Buenos Aires o Àsia-Pacífic, els mitjans de comunicació són un dels peus de la construcció social a través del què diuen, del què no diuen i del com ho diuen.

La bona utilització de les xarces socials

En aquest sentit, remarca que avui dia les xarxes socials (i també els mitjans convencionals) tenen una gran responsabilitat en fer arribar una informació veraç. Per a la periodista, la tecnologia "si s'utilitza bé" és una eina pel coneixement i per a l'apropament a allò diferent, però si l'ús no és l'adequat, es pot generar un sistema de valors contraris a allò que cal per a una societat que pretén  un respecte pels drets de les persones.

Calaf destaca que l'eina en sí mateixa no és dolenta, però sí com s'utilitza, per això, s'ha de formar la ciutadania sobre el seu ús.

L'escola és fonamental en aquest aspecte, indica, i per això, des de la Federació d'associacions de la premsa, s'ha aconseguit un compromís (que s'haurà de transformar en proposta de llei) perquè als centres educatius s'imparteixi una hora lectiva d'interpretació dels mitjans de comunicació i dels missatges que rebem.

La veterana periodista assegura que "som conscients que ens estan venent idees amb les mateixes tècniques amb les que ens venen productes i s'estan creant unes necessitats que moltes vegades són fictícies". Per això, cal aprendre des de petit a tenir sentit crític i recordar això que ja sabem, als adults, tot i que a causa de la societat accelerada en què vivim "ens oblidem de posar aquests filtres i ara els hem de tornar a posar.

Fer-nos preguntes

Per a la periodista catalana "inserir el missatge de la por en una societat en crisi és molt fàcil. I una societat espantada és molt més fàcil de manipular." Segons afirma, s'estan construint bombolles socials, on la informació que rebem està fragmentada. Rebem allò que ens interessa i ens anem aïllant en aquestes bombolles on només rebem aquesta informació", però "la tasca del periodisme és aconseguir que ens fem preguntes".

La xerrada formava part del Cicle de Diàlegs sobre Pau i Seguretat Humana, coorganitzat per la Universitat Internacional de la Pau i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, en el Marc del Programa de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Cerdanyola.