Rosa Regàs retrata la postguerra a través dels records d'infantesa a 'Entre el seny i la rauxa'

L’escriptora presentava el seu darrer llibre en una nova sessió del Cafè amb lletres al MAC Can Domènech. A l'obra explica passatges de la seva infantesa com els anys d'exili a França, l'internat de monges o els estius a Tiana sota l'estricta tutela de l'avi fent un retrat de l'àpoca sota la seva perspectiva.

“Per escriure, t’has de separar del que escrius, la història ha de ser autònoma i que tingui vida per sí mateixa”. Aquesta és una de les principals conclusions que oferia dijous l’escriptora Rosa Regàs en el transcurs d’una nova sessió del Cafè amb lletres al MAC Can Domènech.

Regàs presentava el seu darrer llibre Entre el seny i la rauxa, les seves memòries d’infantesa on rememora passatges com els anys d'exili a França, l'internat de monges o els estius a Tiana sota l'estricta tutela de l'avi. El “seny” venia de la seva família paterna: els assenyats, els conservadors, els que creien en les tradicions. I la “rauxa” l'aportava una família de la mare plena d’artistes: el pintor, l’escriptor, el ceramista, etc.

L’autora indica que no li va resultar complicat posar-se a escriure aquest novel·la perquè els records de la infantesa “són tan pocs que només que els posis un darrera l’altre ja surt la novel·la”. A més, continua, “has d’explicar una cosa que està tota lligada perquè és la teva història i te la saps de memòria”. Regàs destaca que ha aprofitat el llibre per plasmar l’esperit crític que ha desenvolupat al llarg d’aquests anys.

Segons confessa, als seus 80 anys, és una persona “molt més radical que fa dècades”, perquè ha profunditzat més en les coses que l’han interessat a la vida. A més, remarca que creu “en la crítica i en la protesta” i, per aquest motiu, un llibre com Entre el seny i la rauxa li ha permès donar la seva visió sobre el que ha viscut, “com si tornés a viure la meva vida però amb coneixement de causa, amb criteri”. El llibre, indica, li ha donat l’oportunitat de parlar de la memòria, de la família, i de la influència dels anys de la infància.

L'exdirectora de la Biblioteca Nacional d'Espanya, explica que durant l’exili de la seva família a França va assistir a l’escola de Célestin Freinet amb una pedagogia rigorosa basada en tècniques innovadores com el pla de treball, la producció de textos lliures, la individualització de la feina, les enquestes i conferències, la impremta, els tallers d'expressió-creació, la correspondència entre escoles, l’educació corporal, les reunions cooperatives, etc.

Aquesta escola ha tingut una gran influència en la seva personalitat, tot i que ho va descobrir ja de gran quan es va adonar que el fet de no sentir pudor, ni remordiments, ni tenir sentit de la renúncia es devia a l’ensenyament rebut en aquest centre, malgrat haver crescut en una època de foscor i repressió. Segons remarca, va tenir una educació “diàfana” i enfocada cap a que cada persona tingués el seu propi criteri.

La figura de l'avi

Després de l’escola a França el seu avi patern va reclamar la custòdia i va tornar a Barcelona deixant al seu pare a l’exili. A Barcelona va viure en un internat de monges del que guarda molt bons records. Regàs destaca que l’escola estava dirigida per un capellà “molt culte” que ens explicava “les arrels del Cristianisme a la cultura pagana i com aquest es basa en la vida del camp”. També els va ensenyar el cant gregorià i el gust per la litúrgia.

La figura de l’avi patern sempre ha estat present a les seves obres, sobretot en Luna, lunera. Un avi “que ho prohibia tot, que era dur i inflexible”. El contrapunt és el seu pare, definit com “un encant” que ho tenia tot abans de la guerra i es va quedar sense res. Després de morir Franco, el seu pare va veure que la legalitat democràtica que havia recuperat el país no era la republicana que ell esperava, així que, segons afirma Rosa Regàs “va durar quatre anys i va morir”. Una altra figura important va ser la de la seva mare a la que tenia “totalment mitificada” perquè només la podia veure un cop al mes.

L’escriptora explica que sempre havia volgut “ser mare i escriure llibres”, tot i reconèixer que no sabia quina mena de família volia perquè “no tenia experiència”. La maternitat la va experimentar de ben jove. Es va casar als 18 anys i als 25 ja tenia cinc fills. Després va viatjar pel món com a traductora lliure de les Nacions Unides i, finalment, es va poder dedicar a la literatura als 50 anys. Malgrat començar a escriure a una edat tardana, Rosa Regàs comenta que tenia un cert avantatge alhora d’escriure perquè sempre ha llegit molt i, segons assegura, “la lectura ajuda a desenvolupar les facultats mentals perquè és l’única cosa que no envelleix sempre que la facis treballar contínuament”.

Guanyadora de la Creu de Sant Jordi i Cavaller d'Honor de la República Francesa, Regàs ha estat reconeguda amb importants premis literaris com el Nadal de 1994 amb Azul, el Ciutat de Barcelona de 1999 amb Luna Lunera, el Planeta de 2001 amb La canción de Dorotea i el Biblioteca Breve de 2013 amb Música de cámara, entre d'altres.

El cicle literari Cafè amb lletres continuarà el proper dijous, 23 d’octubre, però canviant d'escenari. El periodista i escriptor Víctor Amela presentarà la seva novel·la Amor contra Roma al museu de ca n'Oliver. La presentació d'Amor contra Roma, també a les 19h.