Roser Amills presenta a Èfora l'apassionant i oblidada història d'Asja Lacis

L'escriptora i periodista Roser Amills presenta avui, 21 de novembre, a la llibreria Èfora del passeig de Cordelles la seva darrera novel·la: Asja, Amor de dirección unica, una obra que recupera de l'oblit la figura de la directora teatral Asja Lacis i que es realitzarà a les 19.3 hores.

El relat s'ambienta en Berlin, l'any 1955, quan la directora de teatre letona Asja Lacis, que ha passat deu anys en un camp de treball de Kazakhstan i torna amb l’ànima trencada, visita el seu vell amic Bertolt Brecht. Després d’una breu conversa en la que els dos intenten ocultar les seves misèries, Bertolt li comunica a Asja que ha mort l’amor de la seva vida: Walter Benjamin, mort a Portbou l'any 1940 quan fugia dels nazis. Roser Amills explica que la novel·la és un "remolí d’emocions que empeny a Asja cap als records agredolços" de la seva relació amb un dels filòsofs europeus més influents del segle XX.

L'autora indica que Asja, Amor de dirección unica ens parla de "les contradiccions de l’amor lliure en una època de llibertats minvades",i de com una personalitat pot resistir "les majors atrocitats i sucumbir davant d’un carrer sentimental sense sortida".

Asja Lacis és coneguda, principalment, per ser l’amant del filòsof Walter Benjamin, a qui va enamorar amb la seva bellesa i original manera de pensar, i amb qui va mantenir una relació passional i tempestuosa. Però l'autora reivindica que Asja Lacis és molt més que una simple anècdota en la vida d’un home savi ja que va ser una pensadora d’alt nivell, directora de teatre clandestí, una bolxevic convençuda i supervivent dels gulags russos, on va passar 10 anys internada després de ser detinguda pel KGB.

Entre els projectes més destacats de Lacis hi ha la creació d’un teatre per a nens proletaris i el desenvolupament d’un mètode d’improvisació. Aquesta tècnica la va aplicar durant els seus anys de reclusió al camp de treball de Kazakhstan, on organitzava obres de teatre per distreure a presoners i guardes. Durant els 10 anys que va passar internada en el gulag, des del 1938 fins al 1948, va perdre l’encís per les idees marxistes. Tot i així, després de la seva alliberació, i per temor a represàlies, va renovar la seva afiliació al Partit Comunista. Els seus darrers dies els va passar a Riga, on va morir el 1979.

L'autora destaca que la presentació d'Asja, Amor de dirección unica a la llibreria Èfora de Cerdanyola, avui, serà especial ja que el 21 de novembre és la data en què la pensadora i directora teatral letona a va morir a Riga l'any 1979.