Salut demana que s'eviti el contacte amb ratpenats pel risc de contraure la ràbia

La Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut fa una crida per tal que s’eviti el contacte amb ratpenats pel risc de contraure la ràbia, ja que aquests animals són els principals portadors d’aquesta malaltia greu al nostre entorn.

A Catalunya, com en altres comunitats i països europeus, s’ha confirmat la presència esporàdica de ratpenats infectats pel virus de la ràbia europeu. Un 21% dels atacs notificats a Calalunya es considera de risc per la possibilitat de contagi d’aquesta malaltia. Cada any es reporten a la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (XVEC) més d’un centenar d’agressions a persones per part d’animals. Aquests atacs es produeixin majoritàriament per gossos (58%) i ratpenats (13%). Aquests atacs succeeixen amb més freqüència durant el període estiuenc, durant els mesos de juny, juliol i agost.

La ràbia és una malaltia molt greu, gairebé sempre mortal, que pot afectar a tots els mamífers. El virus es transmet habitualment per la saliva d’animals infectats a través de mossegades, esgarrapades o llepades sobre ferides obertes o mucoses. No hi ha risc de contagi per agressions d’animals terrestres autòctons com gossos, gats i fures, atès que Catalunya actualment està lliure de ràbia endèmica terrestre, no havent-se detectat casos des de l’any 1978, a excepció d’un cas en un gos l’any 2013, importat d’un país endèmic.

En aquest sentit, és important que si una persona troba un ratpenat no el manipuli, encara que sembli inofensiu o ferit, i en aquest cas, avisi els agents rurals perquè s’encarreguin de la seva gestió. En cas de mossegada, esgarrapada o llepada d’un animal considerat de risc, a més de rentar immediatament la ferida amb aigua i sabó per reduir el risc d’infecció, cal consultar amb un centre assistencial per tal que faci una valoració de les actuacions a realitzar. Per tal de prevenir el contagi de la malaltia a persones que han patit una agressió per part d’animals considerats de risc, és necessària l’administració d’immunoglobulina antiràbica i el seguiment d’una pauta vacunal, posteriorment a l’exposició de risc.