Salva Lara: "El projecte de reforma de l'administració local no és una llei tècnica sinó política"

El representant de la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC) de CCOO Catalunya participava ahir en la xerrada-debat que sota el títol “Diguem No a la Llei de la Reforma Local” es va fer a l’Ateneu, organitzada per la secció sindical de CC.OO de l’Ajuntament de Cerdanyola.

La Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local que prepara el govern central “no és una llei tècnica, és una llei política, tardofranquista, perquè pretén acabar amb l’autonomia local, principi contingut a la Constitució”.

Aquesta és una de les conclusions de la xerrada-debat que sota el títol “Diguem No a la Llei de la Reforma Local” es va fer ahir a l’Ateneu, organitzada per la secció sindical de CC.OO de l’Ajuntament de Cerdanyola.

L’acte sobre el projecte de Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local va comptar amb la participació de Salva Lara, de la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC) de CCOO Catalunya, i de representants dels grups polítics presents al consistori: Francisco Ortiz, del PSC; Maria Reina, d’ICV-EUiA; Alfons Escoda, de CiU, i Carles Escolà, de Compromís per Cerdanyola.

Salva Lara explica que aquest projecte de Llei (que està previst que s’aprovi al Senat el 16 de desembre) “no solventa el problema de finançament, de les administracions locals perquè no té una llei d’hisendes locals que l’acompanyi, és a dir, no té un finançament per al desplegament de les competències que tenen els ajuntaments”.

El representant de CCOO pensa que, tot el contrari, la llei “agreuja el problema perquè elimina la majoria de llicències municipals, fonts d’ingressos per als ajuntaments”. Per tant, assegura que és una llei que “ni racionalitza, ni té a veure amb la sostenibilitat de les administracions locals”. Segons remarca, “és una excusa per, aprofitant la modificació exprés de la Constitució del govern Zapatero, incloure el límit de capacitat d’endeutament de les administracions públiques”.

Lara indica que abans de passar pel Senat, el projecte ha rebut poques modificacions en el seu tràmit al Congrés i que no han alterat gairebé res. La més important és que no serà d’aplicació a Euskadi i Navarra, com a règims forals. Les altres modificacions han empitjorat el text, segons Salva Lara, perquè dóna més competències a les diputacions, amb el conseqüent buidatge “del contingut de les competències municipals traslladant-les a les diputacions, els representants de les quals no han estat escollits directament per la ciutadania”, és a dir, “allunya la ciutadania d’allò que decideixen col·lectivament”.

"La reforma no es fa fa pel dèficit públic"

Lara remarca que no és cert que s’hagi de fer una reforma de l’administració local a causa del dèficit, ja que els ajuntaments són les administracions menys endeutades. De fet, indica, que del total de dèficit de les administracions públiques, “els ajuntaments són responsables només del 4,5%” i, afegeix, que “si es treuen els ajuntaments de Madrid, València i Albacete, governats pel Partit Popular i que són els més endeutats, el dèficit municipal no arriba a l’1,8%.

A més, la previsió és que el conjunt d’administracions locals acabin l’any amb un superàvit de 7 mil milions d’euros, segons el ministre Montoro, que s’afegeixen als 2 mil milions amb els que es va acabar l’any anterior, gràcies a l’esforç de contenció dels ajuntaments, segons el representant de CC.OO. Per tant, “no hi ha cap problema econòmic” que justifiqui la reforma. Salva Lara conclou que aquesta llei que prepara el govern “és una llei política i no tècnica ja que l’objectiu és acabar amb l’autonomia local i inicia una segona fase, després de les retallades, que és la de canviar “el model polític de l’Estat al que vol el PP”.

Segons destaca, el govern central vol un Estat de model anglosaxó, “amb una estructura mínima, que no es preocupa per equilibrar la societat civil i que deixa que el mercat ho reguli tot”.

Les administracions locals presten tres tipus de serveis: obligatoris, delegats per altres administracions públiques, com els serveis socials o sanitaris i els serveis voluntaris (competències impròpies, segons la llei del PP).

Salva Lara explica que, amb la nova llei, els ajuntaments deixaran de prestar serveis socials, sanitaris, educatius o esportius. Només a Catalunya es poden perdre 30 mil llocs de treball i a tot l’Estat, 340 mil. Segons remarca, l’objectiu “és la privatització de serveis” i afegeix que “la gent que ha fet negoci amb el totxo, ara vol fer-ho amb les persones”. Per a Lara, “hi ha una voluntat de buidatge de les competències obligatòries per afavorir l’empresa privada i aprofitar perquè alguns s’omplin les butxaques”.

"Una involució democràtica per modificar el model d'estat"

Lara destaca que les conseqüències d’aquest projecte de llei “seran brutals perquè tots els serveis municipals s’hauran d’avaluar i les mesures que proposen són les d’externalitzar serveis “perquè facin negoci els privats”. Les conseqüencies, diu, “són d’una involució democràtica impressionant perquè vulneren la Constitució, l’Estatut i la Carta Europea, que consagra l’autonomia municipal”.

Segons el sindicalista, el projecte “va molt més enllà de les retallades que hem patit fins ara perquè ens estan modificant el model d’Estat, modificant el model de la Constitució i això s’ha discutit en comissió i no en el Congrés”.

En el torn d’intervencions dels representants polítics, el portaveu municipal del PSC, Francisco Ortiz, reivindicava la trajectòria dels ajuntaments democràtics “que han garantit l’accés de la ciutadania als serveis i han contribuït a la justícia i a la cohesió social, garantint la qualitat de vida de la seva ciutadania”.

Intervencions dels representants polítics

Segons Ortiz, la llei “és regressiva i recentralitzadora i no garanteix el funcionament dels serveis públics que s’allunyen de la ciutadania”.

Francisco Ortiz es mostra partidari de la renovació de l’administració pública, establint les competències municipals i garantint el seu finançament. També recalca que s’ha d’apostar per una nova administració, amb serveis de qualitat i de proximitat, per això des del PSC “demanem la seva retirada i que s’escolti als ajuntaments”.

De la seva banda, la regidora d’ICV-EUiA, Maria Reina, assenyala que la llei “és una contrareforma que fa anar enrera a l’administració local” que, des de la recuperació de la democràcia, ha donat resposta a la ciutadania i “ara sembla que ja no importem”. Reina destaca el nivell d’eficiència dels ajuntaments, que tot i la crisi han acabat amb superàvit aquest any.

La regidora d’Educació de l’Ajuntament de Cerdanyola, indica que la llei fa una “recentralització de l’Estat”, que a més “centralitza i aprima la participació dels municipis i ajuda a la privatització”. Maria Reina afegeix que “és una llei antidemocràtica, inconstitucional i invassiva de les competències locals i autonòmiques”.

Reina admet no saber com es podran continuar donant els serveis que demana la ciutadania si la llei s’aplica, tot i que manté l’esperança “de que es pugui parar”. Segons remarca “no hi ha per on agafar aquesta llei, que és insultant per les demandes de la ciutadania”.

El portaveu municipal de CiU, Alfons Escoda, mostra la seva oposició a la llei ja que “va contra la història i per principis d’aprofundiment democràtic, d’eficàcia i eficiència i de proximitat”.

Escoda afirma que “ens haurem d’oposar mobilitzant-nos i amb altres mecanismes” citant tres possibilitats: intentant aturar la llei al Tribunal Constitucional un cop aprovada, amb un canvi de majories al Congrés o que Catalunya pugui sortir d’aquest Estat “que ens està ofegant i construir un estat propi”.

El representant de Compromís per Cerdanyola, Carles Escolà, manifesta que la llei “traspua una flaire franquista amb la pèrdua de poder de les administracions locals” però destaca que “comparteix l’aposta per la privatització de serveis amb la llei que es prepara des del Parlament de Catalunya”. Escolà assenyala que els serveis no s’han de prestar “en base a l’eficiència financera per sobre de l’eficiència social”. Tot això, es fa en base a justificacions tècniques, però en realitat “són postulats i doctrina política”.

Diu compartir la crítica vers la llei, però recorda que la privatització de serveis ja s’ha vingut fent des de fa anys des de moltes administracions.

Escolà afirma que cal una reforma de l’administració local perquè hi ha hagut duplicació i “els partits sistèmics les han utilitzat per col·locar els amics”, però “amb sobirania municipal, preservant el territori i el medi, garantint les competències més properes, mancomunant serveis i establint mecanismes claus de transparència i blindatge dels serveis públics”, entre d’altres actuacions.

Pel que fa al finançament, destaca que històricament hi ha hagut finançament estructural i, per tant, ara “s’ha de determinar de forma democràtica quins són els serveis que calen i mirar quin és el seu cost, perquè no pot haver-hi una regla fixa, i que els municipis puguin decidir quins necessiten”.

Segons Carles Escolà, amb aquesta llei “és un atac directe als municipis per evitar les alternatives als partits polítics tradicionals que estan sorgint darrerament i que proporcionen una transformació social des d’abaix” i augura que “hi haurà un increment de la confrontació social i s’hauria de veure en forma de mobilització social”.

Torn del públlic

Després de la xerrada, hi va haver un torn d’intervencions del públic entre les quals la de l’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, qui va recordar que l’administració local ha anat evolucionant i canviant i adaptant-se contínuament. Segons remarca, els treballadors locals són un exemple de capacitat d’adaptació de la funció pública. A més, remarca que amb aquesta llei qui perd són les persones.

Els representants polítics presents a l’acte es van mostrar partidaris de no aplicar la norma i practicar la insubmissió. Carles Escolà, explica que “cal desobeir les lleis que democràticament considerem injustes. I assumir les conseqüències”.

La xerrada-debat va finalitzar amb la projecció d’un vídeo elaborat per CCOO on s’expliquen les funcions de les administracions locals i com afectaria l’aplicació de la nova llei als ajuntaments i a la ciutadania.

El periodista de Cerdanyola Ràdio i Cerdanyola.Info i membre de la secció sindical de CC.OO de l'Ajuntament de Cerdanyola, Xavier Poza, va ser el moderador de la xerrada-debat. Poza indicava que el motiu de la realització de l'acte va ser la proximitat de l'aprovació de la llei i el poc ressò mediàtic que està tenint el tema. També mostrava la preocupació de la secció sindical des d'una doble vessant: com a treballadors de l'administració local pel que representa de destrucció de llocs de treball i com a ciutadans i  receptors dels serveis públlics.