Sant Iscle pren el relleu de Sant Martí

L’Aplec es celebrarà el proper diumenge, 17 de novembre. Els temples de la vall de les Feixes – l’església de Sant Iscle i Santa Victòria i l’ermita de Santa Maria de les Feixes - faran jornada de portes obertes perquè qui ho vulgui els visiti.

El proper diumenge 17 de novembre l’església de Sant Iscle, ubicada a Collserola, i la plana que l’envolta seran l'escenari d'una jornada de germanor enmig del patrimoni natural i històric de la vall cerdanyolenca de Les Feixes i que tradicionalment compta amb una elevada participació popular.

Les activitats s'iniciaran amb l'ofici religiós a les 12 del migdia, per passar posteriorment al tradicional repartiment de pans beneïts abans de la ballada de sardanes a la que, a partir de les 12.30 hores, posarà música la cobla Sabadell.

Durant tot el dia, l'aplec serà el motiu de celebració del concurs de fotografia de Sant Iscle organitzat per l’Agrupació Foto-Cine Cerdanyola Ripollet (Afocer) que arriba ja a l'edició número 38.

La participació a l'Aplec de sant Iscle comporta el seguiment d'un seguit de requisits per la necessitat de protegir l'entorn natural de celebració. Entre aquests requisits, hi ha:

- No es podrà fer foc a terra. És per això que es posaran a disposició una vintena de barbacoas - graelles, que s'hauran de compartir entre totes les colles participants.

- Es posarà a disposició carbonet per a les graelles. No hi haurà llenya a la venda, ni es permetrà que se'n reculli del bosc, on no es podrà alterar res.

- Per accedir a Sant Iscle, s'habilitarà el pas de cotxes al camí de can Catà de 7 a 8 del matí. A partir d'aquest moment hi haurà transport públic habilitat: un microbús adaptat i un autocar.

- Les entitats, escoles i ampes podran muntar paradeta.

Visita als temples de la Vall de les Feixes

Amb motiu de l’Aplec de Sant Iscle, els dos temples de la vall de les Feixes fara una jornada de portes obertes entre les 10.00 i les 14.00 h. A l’ermita de Santa Maria de les Feixes, recentment restaurada, es farà una visita a les 11.00 i 12.30 h i a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria només es farà una visita guiada a les 11.00 h.

Els participants podran descobrir la història d’aquests dos edificis religiosos que han marcat la història d’aquesta vall de Collserola i de Cerdanyola del Vallès. En el cas de Santa Maria de les Feixes també es donaran a conèixer els treballs de restauració que s’hi han fet i que està previst fer en el futur.

L’ermita de Santa Maria de les Feixes ha rebut al llarg del temps altres noms com el de Nostra Senyora de les Feixes, Mare de Deu de les Feixes i, també, Santa Maria de Canaletes. Aquests noms provenen de la masia de Can Canaletes i de la vall de les Feixes, que és on es troba ubicada. Santa Maria de les Feixes depenia de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Els orígens de l’ermita són mal coneguts donat que la informació existent és molt parcial. Hi ha autors que parlen d’una capella originàriament romànica, tot i que de moment, des del punt de vista documental, només es pot afirmar la seva existència en el segle XIV, per tant en època gòtica.

La devoció de la Mare de Déu de les Feixes està documentada des del 1304, encara que les primeres referències concretes a l’edifici daten del 1316 i 1380 quan es van construir dos nous altars. Altres dades documentals posteriors (1486 i 1718) fan referència als ermitans que tenien cura de l’indret.

Pel que fa a l'església de Sant Iscle i Santa Victòria, és un temple romànic construït al segle XII. la construcció del qual marca la història mil.lenària de Cerdanyola. Precisament, amb motiu del seu mil·lenari, l'any 1995, l'església va ser restaurada i va recuperar en part l'aspecte original. S'hi poden veure elements arquitectònics de les èpoques romànica, gòtica i renaixentista, restes arqueològiques i una petita exposició sobre l'evolució del temple i les tombes de diferents èpoques. L'església està dedicada a dos germans martiritzats a Còrdova al segle IV i és l'únic edifici religiós d'estil romànic que té Cerdanyola, tot i que reformes posteriors n'han amagat l'aspecte original que només és visible a l'absis.