Sant Martí acomiada les festes de tardor
12 de novembre de 2009 a les 0:00Dies de festa que es tanquen. Se'n va Sant Martí que ens ha deixat un estiuet ben fred i una seixantena d'actes centralitzats a l'entorn del carrer i la plaça de sant Ramon. Una festa organitzada i protagonitzada per la xarxa social de Cerdanyola i que enguany s'ha vist colpejada pel mateix que la resta de la societat: una crisi que no permet grans noms i que fa desaparèixer un emblema: l'envelat. Això sí, la substitució va ser una mica tornar als orígens amb una gran carpa instal·lada a la plaça de Sant Ramon.
Allà es van viure moments claus de la festa com l'inici potent amb els grups de rock de la ciutat de la ma de Musikaos, el tancament suau amb les activitats dedicades a la canalla durant tota la diada de Sant Martí, l'espai pel somriure amb l'únic espectacle de pagament de la festa, el vodevil teatral Políticament incorrecte o el reconeixement sorpresiu al personatge del poble, en aquesta ocasió Josep Llargués, veí històricament vinculat al món sardanístic, que vivia el moment en família i amb emoció.
Com emocionats estaven els voluntaris de la Creu Roja mentre veien un dels seus, Francesc Vilaró, fer el pregó de Sant Martí, un pregó marcat també per la crisi i pel prec de gaudir de la festa sense oblidar que cal solidaritat amb qui ho passa malament
Pregó que es feia en un carrer de Sant Ramon ple de famílies passejant pel que és un èxit assegurat i esperat: el mercat medieval. Lloc on trobar aliments tradicionals, espelmes artístiques, artesania en cuir, fins i tot prendre un té àrab i tot això trepitjant palla, que per alguna cosa és diu medieval.
Una fira que ens conduïa a un dels nous escenaris de la festa: el museu d'art de Cerdanyola, un MAC-Can Domènech on es podia visitar Les dames de Cerdanyola i admirar el resultat de la paciència, la dedicació i la creativitat en forma de bonsai o de las plantes d'acompanyament, els kusamono.
Per contra, no precisament nou és un altre dels ganxos de la festa: una mostra de cuina que enguany oferia els plats de quatre restaurants i d'una associació, Terres de Lleida. La terra ferma al Vallès.
Imatges tradicionals, i que no faltin, són les que ofereixen els diable si dracs locals fent córrer la gent en una nit il.luminada per les seves espurnes i flames, com tampoc la d'uns castellers que tancaven temporada a plaça pròpia amb castells de 7 i somniant ja amb que una nova temporada els permeti fer el salt als castells de 8.
Saltar, córrer, pedalar... hi ha hagut oportunitat per fer de tot. Les activitats esportives han ocupat un racó destacat sobre patins, bicicleta, xutant una pilota o fins i tot llençant a cistella des d'una cadira de rodes.
Com també hi ha hagut temps per la reflexió i per la història. La festa es tancava amb nous llibres: un conte, El gladiol màgic d'en Martí Cavaller i el nou Quadern de Recerca de la ciutat sobre l'església vella de sant martí. Mira el passat per encarar el futur fins esperar que arribi una nova festa. Que la d'enguany se n'ha anat.