Serrat emociona amb el seu concert íntim a l'Ateneu

Pocs artistes tenen la capacitat d'emocionar com Joan Manuel Serrat, un dels grans noms de la cultura popular catalana de les últimes dècades, una emoció que va colpir els, privilegiats, assitents al concert de l'Ateneu dins el programa municipal de Nadal.

Les cançons de Joan Manuel Serrat formen part del bagatge cultural i sentimental de diverses generacions de cerdanyolencs i el concert de diumenge al teatre de l'Ateneu va certificar aquest vincle existent entre el cantautor i un públic que el considera com de la família. El repàs a la trajectòria musical de Serrat suposa, en bona part, un repàs a la nostra pròpia vida.

Una sensació refermada per la decisió del Noi del Poble Sec d'allunyar-se de l'espectacularitat orquestral de la gira Serrat simfònic per oferir un recital íntim, de connexió natural amb el públic, en què va desgranar algunes de les cançons que han acompanyat les últimes dècades d'aquest país amb només la veu tremolosa del cantautor, la seva guitarra i el piano de Ricard Miralles, un dels músics que ha fet més grans les cançons de Serrat amb els seus arranjaments al llarg dels anys.

Durant el concert, que va tenir com anècdota un problema de só quan el recital estava començant, el cantautor va mantenir un constant diàleg amb el públic a mida que feia un recorregut per alguns dels seus temes més clàssics, cançons com Paraules d'Amor, Mediterráneo o Penélope, fins arribar a a les peces del seu últim disc, Mô, dedicat a l'illa de Menorca i escrit, com explicava el mateix Serrat, a la seva casa de Maó.

El públic assistent, privilegiat perquè s'havia penjat el cartell d'exhaurides les localitats, no va sortir en absolut decebut i sí convençut que, com mana la tradició, havia començat el Nadal en família.