Sílvia Fernández treu llegenda als bandolers catalans del segle XVII al llibre 'La veu del Pedrenyal'

Desmitificar el bandolerisme català que va dividir el país entre nyerros i cadells al llarg del segles XVI i XVII era un dels objectius del llibre 'La Veu del Pedrenyal', una intensa novel·la històrica escrita per la veïna de Cerdanyola Sílvia Fernández i que es va presentar divendres al MAC dins dels actes de Sant Jordi 2014.

L’acció de La veu del Pedrenyal se situa a Vilalleons, vegueria de Vic, l’any 1602. La vida dels germans Arnau i Miquel no és diferent a la de qualsevol pagès humil de l’època: sobreviuen treballant la terra, es diverteixen en els aplecs i la taverna del poble, i s’avenen més amb uns veïns que amb uns altres. Un dia qualsevol, els bandolers nyerros es presenten a casa seva per oferir-los una proposta. Empesos a acceptar-la sense cap altra alternativa, els joves camperols avançaran, a partir de llavors i quasi involuntàriament, per un camí que mai havien previst, condicionant alhora el destí d’una amiga comuna: la Violant.

Sílvia Fernández Serrano (Sant Jordi de Cercs, 1983), veïna de Cerdanyola des de fa 6 anys, va trigar 15 anys en recopilar tota la informació necessària per escriure la història perquè, segons comenta el presentador de l'acte, Marc Pallarès, hi ha poques referències sobre el tema i les que hi havia han estat modificades ja que, en l’època del romanticisme, Víctor Balaguer va mitificar la figura dels bandolers i, concretament, la de Serrallonga i ens ha arribat avui dia en forma de llegenda, com a una espècie de Robin Hood català i res més lluny de la realitat, es tractava d’un lladre que robava als rics i als pobres. El bandolerisme va ser un fenomen predominant a Catalunya i especialment a la vegueria de Vic. Hi havia dos bàndols: nyerros i cadells i actuaven com uns mercenaris dels nobles.

Pallarès indica que “a Cerdanyola hi ha constància de bandolers que van saquejar el Castell i d’altres que van atracar els comerciants que anaven a Barcelona a portar gènere”. Fins i tot, assegura, uns bandolers “van segrestar un hereu de Can Coll i el van portar a Mura”.

I és que, entre les causes de l’aparició del bandolerisme, es troben les dures condicions de vida que havien de patir els camperols que depenien del clima i “estaven cosits a impostos” i era una oportunitat per poder viure d’una altra manera. Segons remarca, “no hi ha constància de novel·les d’aquesta època que no mitifiquin la imatge del bandoler”.

Sílvia Fernández explica que quan va començar a documentar-se va veure que la realitat no tenia res a veure amb la llegenda que dels bandolers havia arribat a nosaltres i va creure interessant parlar de com eren les coses realment.

Va fer tres esborranys i confessa que va ser molt difícil haver de renunciar al que ja havia escrit per tal d’adequar-lo millor a la història. Va llegir els treballs del catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Girona, Xavier Torres, amb qui va contactar més tard per demanar-li més informació sobre el tema.

Pel que fa a l’escenari de la novel·la, Fernández explica que Vilalleons és un poble molt petit, “amb quatre cases i una església”, un escenari perfecte per poder desenvolupar una història d’aquesta mena.

Crítica a la violència

El pedrenyal que dóna títol al llibre és una arma de l’època que per a l’autora “és un símbol i una crítica a la violència d’aquells temps, quan la gent aconseguia el que volia a través de la força bruta, cridant, humiliant i fent mal a altres persones”.

Tot i que es tracta d’una novel·la coral, els protagonistes principals són els germans Miquel i Arnau i la seva veïna Violant, un personatge que l’autora volia que fos “vital i destacat a la història” ja que era una època “molt masclista” i, per tant, el repte d’aquesta novel·la era “agafar un personatge femení i convertir-lo en un personatge fort, transgressor i que no deixi indiferent”. Violant ha de fer-se passar per un noi, “una espècie de clucada d’ulls a la literatura del segle XVII” on moltes vegades els personatges femenins utilitzaven aquest recurs.

Amant de la literatura, la música, la història i el senderisme, aquesta llicenciada en Filologia Anglesa i professora d’ESO, debuta amb La Veu del Pedrenyal, però ja està treballant en un altres llibre, que serà un homenatge al seu poble, Cercs, i que se situa en una altra època: la Segona República.