Sílvia Romero presenta 'A la colònia hidràulica i altres contes' a Cerdanyola

La Llibreria Éfora presenta demà dimecres, a les 20 hores, A la colònia hidràulica i altres contes, recull de 13 relats de la Sílvia Romero Olea que ha obtingut el XXIV Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar. L'acte comptarà amb la presència de l'autora i serà conduït per l'escriptora cerdanyolenca Maria Victòria Lovaina, qui alhora va ser un dels membres del jurat que va concedir el guardó.

A la colònia hidràulica (Pagès Editors) té la mort de fil conductor de 13 relats que van de la fantasia i la distòpia a l’humor negre i la crítica social, passant pels homenatges diversos a la literatura o la pintura. Sílvia Romero, escriptora instal·lada habitualment en la novel·la amb títols com Amor a sang freda o El plagi, torna ara al relat, tal com diu ella, "per airejar-me del llarg procés creatiu que implica tota novel·la i poder jugar amb la literatura amb diferents registres i temàtiques".

Sílvia Romero, que confessa que li costa molt més escriure relat que novel·la per la necessitat de destil·lar acció i paraules fins al mínim imprescindible, ha escollit el tema de la mort per al seu recull, no la mort com a concepte filosòfic, "si no per jugar literàriament amb històries de diferents registres que inclouen la mort d'algú, agafada de la mà de la ironia per defugir la mort i el pes que va suposar treballar durant dos anys sobre el tema dels nens soldat a Costa d'Ivori".

Sílvia Romero creu que "en literatura contínuament es juga amb la mort, de fet totes les meves novel·les registren un alt índex d'assassinats o hi han morts per exigències del guió i desencadenar les conseqüències que se'n deriven".

Tots els relats del llibre venen precedits d'una entrada, una citació, que més que dir de què va el relat, manifesten l'essència del relat, de manera que una vegada llegida cada peça, obliga al lector a tornar sobre les seves passes per tancar el cercle.

La majoria de relats tenen com a punt de creació una experiència personal de l'autora o de persones properes a ella que creixen com a ficció i també hi ha referències i homenatges a la literatura o la pintura, com El quadre, amb l'obra El crit d'Edward Munch en primer pla; El retrat de Dora Grau i la seva referència a El retrat de Dorian Gray de l'Oscar Wilde o el relat que dóna títol al recull, A la colònia hidràulica, menció a A la colònia penitenciària i l'allargda ombra de Franz Kafka.

Els relats acostumen a tenir un plantejament típic de relat de fantasia, "quan l'ordre establert que fa funcionar les coses sense ensurts es veu afectat per un fet insòlit, inesperat, que ho fa trontollar tot i posa en dubte totes les nostres seguretats".

Sílvia Romero ha fet de la literatura el seu ofici i la seva passió, una forma de viure, ja sigui com a creadora, com a crítica o com a lectora, dinamitzant a més clubs de lectura, que considera una eina impressionant per gaudir plenament de la litertura. Sílvia Romero no concep l'escriptura sense la proximitat i el contacte amb els lectors, "una experiència enriquidora per les múltiples visions i interpretacions que aporta, veritable aliment a l'hora de crear considerant que allò que s'ecriu ha de ser transmès".