Silvia Soler reinvindica la literatura que mira cap a la realitat més propera per construir històries

L’escriptora i periodista Sílvia Soler reivindica la literatura que mira cap a la realitat més propera per construir històries; la literatura que emociona al lector i ho fa a través de les relacions personals. Soler reflexionava al voltant de l’escriptura i el seu darrer llibre, L’estiu que comença, a la Biblioteca ca n’Altimira de Cerdanyola.

Aquesta novel·la, guanyadora del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2013, parteix d’aquesta realitat propera; una història fictícia però amb uns personatges, segons la pròpia autora, que intenten ser molt creïbles.

L’estiu que comença és la història de dues famílies, els Reig i els Balart, unides per les tradicions. Marcats per una tragèdia en la seva joventut, la Júlia i l’Andreu, els primers fills de totes dues famílies, hauran d’afrontar una pèrdua important. La història fa el seguiment d’aquests dos personatges al llarg de 50 anys amb un rerafons mediterrani, amb el mar molt present i un poble imaginari anomenat Sorrals.

Sílvia Soler explicava entre els seus lectors cerdanyolencs que ha intentat fer una novel·la que proporcioni plaer a través de les emocions i, al mateix temps, convidi a la reflexió. Per a l’autora, no hi ha res més emocionant i interessant que les relacions entre les persones i aquesta mirada cap endins, cap a l’interior de les emocions, l’ha intentat traslladar a L’estiu que comença.

Pel que fa a la reflexió, Soler explica que en aquesta ocasió ha volgut treballar el concepte de la nostàlgia però no en un sentit negatiu i destructiu de la paraula. Reflexiona sobre aquella nostàlgia dolça “que tots ens l’hauríem de permetre”; aquella nostàlgia que arriba a les nostres ments a través dels records, de les olors i vinculada, molt sovint, a les tradicions.

En l’obra, assegura Soler, també se’n desprenen altres reflexions a les que ens porta la mateixa història com, per exemple, la gelosia entre germans.

Un dels trets fonamentals de la història és la diferència entre els dos protagonistes a l’hora d’afrontar el dol. L’Andreu, explica Sílvia Soler, sap processar millor els seus sentiments mentre que la Júlia no ho accepta i es rebel·la contra la tragèdia.

L’escriptora explica que, tal i com passa en la vida real, el dol s’ha de viure en el seu moment i només si has plorat tot el que tocava pots viure una nostàlgia dolça, que no entristeix.

Una casa a la platja amb un jardí farcit de magnòlies i gessamí i el mar són l’escenari de la història. La natura és per a l’autora força important perquè li ajuda a crear un ambient que convida a la reflexió i l’emoció.

Sílvia Soler creu que les olors tenen molt a veure amb la idea de fer una novel·la nostàlgica perquè les olors ens traslladen ràpidament als records.

Sílvia Soler és escriptora i periodista i, com a tal, fa col·laboracions a diversos mitjans de comunicació. L’estiu que comença és la seva darrera novel·la publicada per l’editorial Planeta, col·lecció Ramon Llull Narrativa.