S'incrementen els alliberaments d'espècies exòtiques domèstiques al Parc de Collserola

Tortugues de Florida, cotorres argentines, carpins i ara també porcs vietnamites. El llistat d'espècies domèstiques que s'abandonen al parc va en augment. Tot i que algunes espècies es pensa que arriben al parc natural per l'expansió de la seva població, com seria el cas de la vespa asiàtica, moltes són presents per causes directament relacionades amb la proximitat d'aquest espai als nuclis urbans.

El Consorci del Parc de Collserola adverteix sobre el perill dels alliberaments d'espècies exòtiques domèstiques al parc ja que posen en greu risc els ecosistemes d'aquest espai natural. Es tracta d'animals com els porcs vietnamites, que fins i tot ja s'han creuat genèticament amb els porcs senglars autòctons, tortugues de la península o carpins, entre d'altres.

Seán Cahill, biòleg de l'Estació Biològica del Parc-Can Balasc del Servei de Medi Natural i Territori del Consorci del Parc de Collserola, explica que la ubicació del parc el fa especialment vulnerable a aquest tipus d'aparicions. Aquestes espècies exòtiques domèstiques poden escapar-se en un moment donat però, sobretot, algunes persones que ja no volen l'animal a casa l'alliberen en un espai on ells creuen poden viure. Però, malauradament, no és així.

S'actualitza el catàleg d'espècies exòtiques domèstiques invasores

Des del passat mes de març, els porcs vietnamites, els pitons reials, les tortugues de la península i els varans de la sabana s'han inclòs en el Reial decret 216/2019 engruixint el llistat d'espècies exòtiques considerades invasores. La seva inclusió es deu a que la presència d'aquests animals al medi natural afecta la biodiversitat de l'espai.

La inclusió en aquest catàleg és sovint lenta i quan s'inclou ja acostuma a ser un problema, segons Seán Cahill. És per això que ja es busquen altres mecanismes que s'avancin a aquest procediment. Un exemple podria ser la valoració dels animals exòtics que estan a la venda en les botigues d'animals de companyia i també es planteja la formació al comprador d'alguna d'aquestes espècies

El Reial decret va ser revisat el 31 de març, això vol dir que el propietari d'algun d'aquests animals si el va adquirir abans d'aquesta data el podrà mantenir com animal de companyia sempre i quan compleixi amb uns requisits. S'han de mantenir en un espai estanc del que no es puguin escapar ni interaccionar amb la resta de fauna, s'ha d'informar a la Generalitat de la tinença, marcar els animals amb un microxip i, en el cas dels porcs vietnamites, cal esterilitzar-los, vacunar-los i registrar-los al Registre general d'animals de companyia (ANICOM).

L'alliberament d'un animal exòtic domèstic al parc no és una bona idea

El biolèg del Parc de Collerola explica que, un cop alliberades al parc, hi ha espècies que tenen molt poques possibilitats de sobreviure i moren però n'hi ha d'altres que es troben bé i proliferen. És el cas, per exemple, del rossinyol del Japó de l'Himalaia, un animal mascota que l'han tingut en captivitat i s'ha pogut establir en ambients més naturals.

Altres grups, com els ambients aquàtics, també són propicis per a l'establiment d'algunes espècies exòtiques. Al pantà de Vallvidrera ara fa uns mesos es va donar un alliberament massiu intencionat de carpins i de tortugues.

La presència del porc vietnamita també és preocupant. Són competidors directes del porc senglar, però, sobretot, preocupa que s'hibridin amb els senglars autòctons, una situació que genera un greu problema de contaminació genètica.

Seán Cahill explica que les espècies que s'estableixen acabin tenint un impacte negatiu en el medi. En l'aquàtic, per exemple, impacten sobre les poblacions d'amfibis autòctons poden arribar a fer-les desaparèixer.

Sobretot, tinença responsable!

El més important és que els propietaris d'espècies exòtiques domèstiques siguin responsables. Cal ser conscient des d'un principi que aquest animal creixerà i canviarà i, a més, pot durar molts anys.

Seán Cahill insisteix en que cal estar segur de poder mantenir-lo al llarg de tota la seva vida. I si se'n cansen, mai s'han d'alliberar al parc natural, ni a la ciutat, ni als seus entorns. Es pot parlar amb els agents rurals o bé posar-se en contacte amb els ajuntaments corresponents.