Sira Hernández traça escletxes de llum en la foscor del nostre temps amb Hymns to the hope

La compositora i pianista Sira Hernández, veïna de Cerdanyola, ha publicat el un nou àlbum, Hymns to the hope, editat pel segell internacional Neos. Es tracta de 14 peces de creació pròpia sorgides durant el temps de pandèmia i confinament i que volen ser un cant a l’esperança en aquests temps foscos.

Sira Hernández explica que Hymns to the hope és un recull de peces molt íntimes “fruit de moments de meditació i introspecció que comencen amb la pandèmia i el confinament i continuen en uns temps de guerra i dolor, una època convulsa que exigeix no perdre l’esperança”.

El disc consta de 14 peces, la majoria de curta durada i amb només dues que se’n van als 10 minuts, l’homenatge antibel·licista Guernica, a Picasso, i Hymn, encàrrec del Concurs Maria Canals 2024. La majoria de temes “són fruit de moments d’inspiració, d’improvisació, petits poemes musicals”.

El disc comença amb Maha Shivaratri, celebració hindú que invoca protecció a la nit més fosca de l’any i continua amb tributs als nocturns de Chopin i un tema inspirat en el poema Alla luna del Giacomo Leopardi, peces nocturnes que es van obrint a la llum i la serenor en un viatge per sortir de la foscor.

En el seu moment, ens van dir que la pandèmia ens faria millors persones. Veient l’actual panorama de guerres i ascens del feixisme només hi ha dues opcions, abandonar-se al pessimisme i rendir-se o, i és l’opció de Sira Hernández, “abraçar-se a l’esperança com una qüestió de fe i esquinçar la foscor amb la llum de l’art i la creació”.

Sira Hernández creu que “l’artista ha de tenir el valor necessari per entrar en la foscor i travessar-la, la nit fosca de l’ànima al dir de Sant Joan de la Creu, una etapa que precedeix al renaixement espiritual”. I és en la tendresa, la bellesa, i en aquest cas la música, on ens hem d’agafar per salvar-nos.

Sira Hernández és intèrpret i compositora, una dualitat que veu plenament normal, ja que “quan interpreto és com si escrivís la música i quan escric ho faig viatjant a espatlles de gegants, transformant tot el que he après dels meus grans referents”, recordant que “els grans compositors de música clàssica també eren intèrprets i es guanyaven la vida fent concerts”.

Sira troba divertit i apassionant escoltar les seves obres interpretades per altres pianistes, “perquè cadascú fa la seva versió, aporta la seva pròpia personalitat i així s’ha de respectar i ser humil, ja que moltes vegades es descobreixen aproximacions des d’una sensibilitat que enriqueixen l’obra original”.

Els tres darrers discs amb composicions pròpies de la Sira Hernández, Initation to the shadow, Tres impressions sobre la Divina Comedia i ara Hymns to the hope, han estat enregistrats amb les discogràfiques Naxos, Sony Classical i Neos respectivament, el que la situa en els prestatges més prestigiosos de la música contemporània, primer pas per entrar a la música clàssica, perquè tots els grans noms de la música clàssica en el seu moment eren contemporanis.

Sira Hernández ha estudiat amb gent tan diversa com complementària com el Felice Quaranta, pianista molt obert al jazz d’avantguarda; el Manuel Oltra, arrelat al classicisme més ortodox; o l’Emilio Molina, professor a l’ESMUC i pedagog de la improvisació. Tot això sense oblidar els seus grans referents clàssics, el que fan de la Sira una filla del seu temps, amb una base acadèmica clàssica molt sòlida però “oberta al fascinant món de la improvisació, que tampoc és una novetat, perquè ja es feia al barroc”.

Darrera les composicions pròpies de la Sira Hernández hi ha fonts literàries com la Divina Comèdia de Dante, el testimoni escrit de Primo Levi, els poemes d’Alda Merini o Ángel Crespo; vinculacions a la dansa amb el cerdanyolenc Pau Aran; i ara al darrer disc hi ha un tema dedicat al Gernika de Picasso i fa poc va realitzar un concert homenatge a Sorolla. Sira sempre ha pensat que “les arts han de dialogar entre elles, i el meu propi bagatge cultural s’uneix a tot el que genera el fet d’interpretar música o exposar-se obertament a les interpel·lacions de qualsevol manifestació artística”.

La Sira ja va interpretar alguns dels temes d’Hymns to the hope al concert inaugural del Cicle de Música de Cambra de Cerdanyola d’enguany i el 30 d’octubre ho tornarà a fer al Palau de la Música en diàleg amb peces de Frederic Mompou. I ja de cara al 2026 està treballant en un projecte per al Teatro de la Zarzuela de Madrid per posar música al poemari 18 ciervas, de la Rosana Acquaroni, recitats per l’actriu Olivia Molina i ballats per la bailaora Olga Pericet.