Soledad Gallardo presenta una mirada al corrupte regne visigot des d'una actualitat no tant diferent

Atanagild va ser rei dels visigots a la segona meitat del segle VI quan el seu regne hispà estava ja en decadència. Aquesta etapa força desconeguda de la història hispana és el punt de sortida de la segona novel·la de Soledad Gallardo, autora local que, amb Yo, Atanagildo Rey, destaca les semblances entre el corrupte regne visigod i l'actualitat.

Soledad Gallardo ha presentat la seva novel·la en un acte celebrat al B'Art de l'Ateneu en què ha remarcat que el regnat d'Atanagild va estar ple de corrupteles i lluites pel poder que fan que no sigui tan diferent dels moments que vivim ara, 15 segles més tard. La novel·la de Soledad Gallardo busca aquesta mirada històrica des de l'actualitat, però també entretenir amb un argument ple d'intrigues i passions.

L'autora explica que aquella etapa històrica estava plena de corrupteles amb un poble perjudicat per les lluites del poder al marge dels interessos de la gent. Soledad Gallardo apunta que la novel·la incorpora personatges que volen canviar el seu món, evitar patiments i eliminar desigualtats. L'autora explica que és a aquest tipus de persones a qui dedica la novel·la.

Soledad Gallardo manifesta que Atanagild és un personatge molt desconegut, però fascinant i era un punt de partida extraordinari per deixar anar la invenció literària. L'autora explica que els visigots són els grans desconeguts de la història hispana quan són una part molt important d'ella.

Soledad Gallardo parla amb entusiasme de la seva novel·la perquè considera que l'ha de viure per poder traslladar-lo al lector amb un argument que li faci viure aventures i emocions.

Sergio Rodríguez, historiador i conductor del programa de divulgació històrica A les portes de Troia de La Xarxa, va destacar els avantatges i inconvenients de fer novel·la històrica, ja que si bé d'una banda requereix d'un esforç de documentació molt intens, d'una altra obre les portes de mons desconeguts en l'actualitat.

Per la seva banda, Jorge Haro va remarcar els precedents històrics del poble god abans d'arribar a territoris hispans, remarcant la seva influència en el final de l'imperi romà per esdevenir els grans desconeguts de la historiografia espanyola.