Taller d’escriptura ibèrica al poblat del Turó de Ca n’Oliver
1 de febrer de 2005 a les 0:00El proper diumenge, 13 de febrer, tindrà lloc al poblat del Turó de Ca n’Oliver un taller d’escriptura ibèrica adreçat als infants i a totes aquelles persones que hi estiguin interessades. El taller forma part del seguit d’activitats que ofereix l’Oficina de Patrimoni Cultural al llarg de l’any 2005 amb el fi de posar a l’abast de la ciutadania el patrimoni cultural i natural del municipi.
Els participants del taller podran familiaritzar-se amb la llengua d’aquesta antiga cultura i assajar-ne les dues tècniques d’escriptura: amb pinzell sobre peces de ceràmica i amb punxó sobre plaques d’argila crua. El taller, que és gratuït, es realitzarà de forma ininterrompuda al llarg del matí, des de les 11.15 fins a les 13.45 hores.
Origen i desenvolupament de la llengua ibèrica
L’activitat, conduïda per un filòleg i un arqueòleg –tots dos membres del Centre de Recursos Arqueològics de Cerdanyola (CRAC)- està pensada per fer conèixer als participants l’origen i desenvolupament de la llengua dels ibers, així com les equivalències del seu alfabet respecte al nostre.
La llengua ibèrica és un dels elements menys coneguts d’aquesta cultura. És anterior a la indoeuropea i per tant és més antiga que llengües com el grec o el llatí. L’escriptura ibèrica va néixer al sud-est peninsular durant el segle VI aC. Des d’allà es va estendre per la costa mediterrània fins al sud de França i va arribar a Catalunya a finals del segle V aC. L’alfabet ibèric es prou conegut gràcies a que es conserven textos escrits sobre peces de ceràmica, plaques de metall i monedes. Consta de 28 signes, alfabètics i sil·làbics alhora. La major dels signes es van copiar del fenici o del grec, però amb valors fonètics diferents. Existeixen diverses variants segons el substrat de cada zona o la influència d’altres llengües veïnes.
Misteri lingüístic emparentat dèbilment amb l'euscar
El coneixement de l’alfabet ibèric ha permès llegir-ne les lletres i els signes, però encara no es poden traduir les paraules. Alguns filòlegs diuen que hi ha alguna coincidència entre el lèxic ibèric i l’euscar, que és una llengua preindoeuropea. Tot i així, la relació és tan dèbil que l’euscar no ha servit per traduir l’antiga parla ibèrica que encara és un misteri