Temps de vinyes, vi i raïm a la ciutat del Sincrotró

Hi havia una vegada un poble pagès que tenia el 60% del seu territori dedicat al conreu de la vinya. Avui, aquell poble és una ciutat de la ciència i només li queden tres petites i molt testimonials vinyes, a la riera de Sant Cugat, Canaletes i Can Coll.

Cerdanyola recuperava aquest cap de setmana el seu passat vinícola amb una xerrada i tast de vi i taller d'elaboració de vinagre que omplia els jardins de Ca n'Ortadó. Una xerrada en què es va recordar que si bé la beguda populars dels ibers era la cervesa, ja aleshores es feia vi al nostre territori, segons explicava la tècnica de Patrimoni Marta Argelaguès, que destacava que el vi iber estava reservat a classes dirigents. En temps de romans fins i tot s'han trobat àmfores amb vi de la Laietània i una marca pròpia ubicada a Cerdanyola. Això demostra que ja en aquell moment es comercialitzava aquest vi fet al nostre territori.

I és que fins la plaga de la fil·loxera a finals de segle XIX, bona part dels veïns vivien de la vinya. Però aquell insecte, com a tot Catalunya, va arrasar els ceps i les varietats autòctones -garró, samsó i saumell- que, avui, s'intenten recuperar en alguns cellers del Penedès. A principis de segle XX, la vinya s'havia recuperat a Cerdanyola i es va encarregar a Cèsar Martinell el celler cooperatiu del pont vell. La varietat tradicional a la zona era el Pansalet, una espècies de xarel·lo que feia molt vi, però de poca qualitat. Jaume Costa, conferenciant ahir, remarca que la industrialització creixent de la ciutat, la creació d'Uralita i la proximitat a Barcelona va fer que els pagesos deixessin progressivament la vinya. Cerdanyola començava el camí cap a la ciutat actual on la vinya ja gairebé és un record del passat i el vi un plaer pel paladar.

Un vi que a Catalunya ha canviat també molt. Després de la fil·loxera es van introduir nous ceps procedents de França, el cava es va fer el gran vi del país i noves varietats es van adaptar per fer vins de qualitat. No obstant això, Lluís Ariza, lamenta que el màrqueting estigui triomfant massa i que els vins es facin segons els gustos dels crítics, seguint tots els mateixos paràmetres, amb massa grau alcohòlic i sense personalitat.

Però també n'hi ha que són un plaer pels sentits, del que van gaudir els assistents a la xerrada quan van fer un tast de vi amb l'assessorament dels experts i mentre es podia elaborar, de forma tradicional, un vinagre casolà. A triar, aromàtic o picant, per amanides o per a carns. Una bona manera de passar un matí de diumenge a la ciutat que era bressol de la vinya.