Teresa Casals aposta per l'ús social del català com eix de futur

La filòloga i membre de la Plataforma per la Llengua, Teresa Casals, va ser ahir vespre la protagonista d’una nova xerrada-col.loqui, organitzada per la plataforma Bellaterra per la Independència i que va girar entorn al tema: “Resposta global als atacs contra la llengua”. Segons Casals, cal "un futur lliure dins d’una Catalunya independent. Hem de poder decidir l’escola que volem: de qualitat, equitativa, arrelada al país i que tingui present la cohesió social.

Per a Teresa Casals, tota nació té uns signes identitaris que la defineix i, en el cas de Catalunya, la llengua és el fet més important, no sempre ben entès a Espanya i per la qual cosa, segons ella, n’és objecte d’atacs diversos.

Casals defineix el català com a llengua no petita i amb molta vitalitat, entre d’altres coses, perquè ocupa un lloc entre les 100 més parlades del món, manté una presència viva en diferents universitats, o la seva important presència a Internet, com ho demostra el fet que és la vuitena llengua a Internet.

Per contra, els problemes o mancances que té la llengua catalana són, d’una banda, l’estat espanyol perquè, no només no dóna suport a la nostra llengua, sinó que l’ataca; la seva pobre presència al cinema amb un raquític 3% de pel·lícules doblades al català, al mateix en el món de la joguina, on només hi és present en un 6%, o també la seva escassíssima presència en el món judicial de Catalunya, en concret en el Tribunal Superior de Catalunya, on només hi ha un 1’5% de sentències en català.

I és que per a Casals, això és un tema capdal per a qualsevol llengua, perquè una llengua no subsisteix només coneixent-la, sinó fent-la servir o, el que és el mateix, que el seu ús social sigui important.

La sentència contrària a l’Estatut del Tribunal Constitucional, després de ser escapçat al Congrés dels Diputats i recorregut al Constitucional, és un altre dels elements fonamentals per a Casals, ja que significava el no reconeixement del català com a llengua obligada, juntament amb el castellà, així com la supressió del català com a llengua vehicular a l’escola, ja que se l’equiparava amb el castellà.

Una sentència, afirmava Casals, que va significar un punt que marcava un abans i un després a Catalunya i on es va veure palès que ja no era possible un acord amb Espanya i que s’iniciava un nou camí per aquest país.

Finalment, a partir de les Homilíes, pergamí de finals del s. XII i principis del s. XIII trobat a Organyà (Alt Urgell), la Teresa Casals apuntava la vàlua lingüística i històrica d’un dels primers documents de la llengua catalana. Un text escrit en un català molt arcaic que, defugint de la llengua culta (el llatí), cerca l’apropament a la llengua que parla el poble. És l’inici d’un llarg període en que el català serà l’idioma d’ús quotidià en tots els àmbits de manera que a través de la llengua els ciutadans de Catalunya articulen el seu pensament, adquireixen la visió del món i del què passa i ens identifica com a poble.