Teresa San Roman demana més implicació de tothom per aconseguir una cohesió social més efectiva

La immigració és un dels temes que interessen a la població. A tots els ciutadans, els que hi eren i els que van arribant en les darreres onades migratòries. La sala d’exposicions de l’Ateneu plena de gom a gom evidenciava ahir aquest fet, per assistir a la conferència de l’Antropòloga i veïna de Cerdanyola Teresa San Román.  Conceptes com identitat, cohesió i desigualtat foren l’eix central de la conferència de San Roman, dictada amb un llenguatge assequible i trufat d’exemples de l’experiència pròpia d’una investigadora que ha fet treball de camp que l’ha dut, per exemple, a viure durant 4 anys a “chaboles” de Madrid i Barcelona.

 

Un dels temes tractats fou la definició d’identitat i cultura. Per l’antropòloga tots tenim diverses identitats, que se superposen i usem en funció dels nostres interessos. La cultura és una altra cosa, forjada al llarg de la història i que pot ser emprada per a excloure algú com un filtre interessat. San Román, ella mateixa immigrant durant 4 anys al Regne Unit, destacava que per a integració de les persones nouvingudes és important la cultura però ho és més aspectes com tenir normalitzada la qüestió econòmica. 

Teresa San Roman acotava la cultura i els seus símbols, resultant de processos que s’han desenvolupat al llarg de la història dels pobles. Uns elements, la llengua, religió i folklore, que es poden utilitzar com convingui per incloure o excloure qui calgui.

 

El regidor de Drets Civils, Gustavo Arias, va llençar tres preguntes a San Roman just quan la presentava: es pot ser colombià i català al mateix temps; es pot donar la inclusió social sense renunciar a la identitat d’origen i si un nouvingut intenta mantenir la identitat nocturna passarà a ser un marginat social. L’antropòloga respongué afirmativament a les dues primeres. Quant a la marginació, San Roman fou molt curosa en diferenciar-la de la pobresa. I ho feu explicant que hi ha persones molt riques marginades, i ciutadans pobres perfectament assimilats per la societat. En aquest sentit, demanà als reunits que tinguin cura dels estereotips socials. No pareixen perquè sí, sinó que tenen antecedents en algun fet històric. Ho exemplificà dient que si tenim molta mania als marroquins és perquè als associem a l’època de la invasió musulmana de l’Edat Mitjana o als excessos comesos per la Guàrdia Mora d’en Franco, quan els ciutadans que ara arriben no tenen res a veure amb els berebers o amb els que formaren la guàrdia de Franco.

 

Teresa San Roman va dir que tots podem fer més del que fem, intentant acostar-nos a l’altre. Apel·là a les administracions perquè juguin un paper més important que el que fan fins ara i va demanar als immigrants que no caiguin en el victimisme.

L’antropòloga sentencià que si li preguntessin si és tolerant, diria que no. Perquè no tot és tolerable. Va afegir que el seu límit a la tolerància està en aquelles accions que puguin causar dolor a l’altre.