Teresa Torns aposta per un redisseny dels serveis que ens doni temps i benestar

La catedràtica de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Teresa Torns destacava ahir a l'Ateneu de Cerdanyola la necessitat que es promoguin serveis individuals i universals que permetin afrontar el repte d'unes polítiques de temps que promoguin el benestar quotidià.

Torns insisteix que això és especialment important per a garantir un benestar femení ja que les concepcions actuals que hi ha de la família i el treball perjudiquen les dones i reclama que unes polítiques del temps que repensin un Estat del Benestar que actualment és "pobre i assistencialista i que ataca prioritàriament l'exclusió social", però no la vida diària. "Està bé reivindicar més serveis públics, però cal repensar-los en clau de vida quotidiana. I aquí l'experiència de la dona és fonamental", afirma Torns al temps que remarca que cal variar els models que tenim a la nostra societat sobre el treball i la família ja que "la jornada laboral és l'eix de les nostres vides" i el treball domèstic, no reconegut, obliga les dones a tenir "més treball i menys temps lliure i per això reivindiquen temps per si mateixes".

La sociòloga, que realitzava la conferència en un acte organitzat pel grup de dones feministes El Safareig, insisteix que la càrrega de treball està mal distribuïda perquè hi ha molt treball no remunerat que ocupa temps i "per tant té un preu: la dita afirma El treball és masculí i la fatiga femenina". Torns, per tant, considera que cal redistribuir aquesta càrrega a l'igual que cal reorganitzar el repartiment del temps, que tothom assumeixi el treball domèstic o que els models de conciliació de vida laboral i familiar siguin diferents: que hi hagi serveis d'atenció a la vida diària com escoles infantils o atenció a la gent gran o que la reducció de jornada no comporti reducció salarial, serien alguns exemples.

Teresa Torns indica que a Itàlia ja hi ha hagut experiències positives, centrades especialment en l'anomenada Llei Turco de 2001 on es gestionen horaris de ciutats demés de 30.000 habitants, per desenvolupar polítiques actives de temps on es repensin els serveis davant les necessitats de la ciutadania.

En aquest sentit, la sociòloga considera que els governs locals, malgrat tenir poques competències, han de plantejar aquestes polítiques de benestar i lamenta que ara "estan molt preocupats per una lògica mercantilista sense tenir grans projectes al darrera". La sociòloga manifesta que cal variar aquesta visió mercantilista perquè "el temps no és or, com afirma la dita, sinó vida i benestar" quotidià.