Testimonis directes de la postguerra recorden la gran fam i les estratègies de supervivència

Acompanyat per testimonis cerdanyolencs directes, l’historiador i professor de secundària, Josep Lluís Negreira, va oferir ahir vespre una xerrada col·loqui sobre la Guerra Civil espanyola i la postguerra. Uns temps molt difícils, marcats per la manca de llibertat, les injustícies socials i, sobretot, per la fam extrema que van haver de suportar diverses generacions.

Josep Lluís Negreira considera vital recordar aquests fets i les seves conseqüències en els temps actuals, perquè, segons ell, a hores d’ara s’està retornant a situacions, en principi superades i s’estan perdent drets guanyats a base de molts sacrificis personals, sense que per part de la població hi hagi cap tipus de resposta.

Segons Negreira, si la guerra per si mateixa fou dura, pitjors van ser els temps que es van viure després d’ella, perquè, com diuen diversos testimonis, el més terrible encara havia d’arribar. I és que la fam i la por encara van ser més presents que mai entre la població, perquè aquells que van guanyar la guerra no tenien cap mena d’escrúpol de reprimir a aquells que havien vençut. I en el cas concret de Catalunya, els derrotats van ser la classe treballadora en general i el poble català en particular.

Per Negreira, ni la guerra, ni les conseqüències de la mateixa són excusa o explicació per justificar la greu situació de la població. Per a ell, la nefasta política econòmica franquista, basada en l’autarquia, en un país sense recursos i en privilegiar a determinats sectors, van ser la causa d’una situació tan extrema, desesperada i llarga en el temps.

Una de les testimonis, la cordovesa Adoración Viana Castillo, que va viure a Andalusia la guerra i la postguerra, explicava que el fet de viure en un poble va ajudar a que les penúries no fossin tan evidents, doncs disposaven de patates, llegums, etc i que el més escàs era l’oli i el pa, aquest últim aconseguit a través de l’estraperlo.

Un altre testimoni, la Maria Castellano, que va néixer mesos després de finalitzar la guerra, defineix aquella època com a una pel·lícula en blanc i negre, molt trist i desagradable i manté com a records inesborrables el fet que el seu pare mai volgués parlar de la guerra, el col·legi de les monges i la terrible fam que van passar.

Aquesta xerrada s'emmarca dins l'exposició Fam i guerra a Catalunya. Estratègies de supervivència 1936-1959, la qual es podrà visitar fins al 16 de juny. Fins aquest dia, els dijous a les 18'30 h i els dissabtes a les 12 es farà una visita guiada gratuïta.