The wind rose (Savall, Johansen & Hirundo Maris): Desvetllant els secrets eterns de la mar

La soprano i arpista Arianna Savall i el tenor i violinista Petter Udland Johansen acaben d’editar el quart disc amb la seva formació Hirundo Maris, especialitzada en música antiga i de creació pròpia. The wind rose recorre els camins de la mar al llarg del temps i des d’Escandinàvia a la Mediterrània al llarg de 14 temes.

The wind rose –la rosa dels vents que serveix d’orientació a totes les cultures-, el nou àlbum d'Arianna Savall, Petter Udland Johansen & Hirundo Maris, que edita Carpe Diem Records, es presenta com un viatge musical per costes i oceans, “una oda per a la gent de mar i viatgers de temps antics i moderns, a les seves vides, esperances i somnis”.

Per als músics, el mar ho té tot, és font d’històries, de somnis, de llibertat i, també, apunta Johansen, del misteri que no coneixem del que hi ha més enllà de l’horitzó. El músic, que prové d’una família d’una illa al sud de Noruega –“la meva sang està plena d’aigua salada des del temps dels víkings”, comenta- destaca que la seva obra vol buscar aquest misteri i les cançons que l’aborden.

The wind rose és el quart disc d'Hirundo Maris -on acompanyen Savall i Johansen músics com Michal Nagy, Sveinung Lilleheier, Miquel Angel Cordero i David Mayoral- després de Chants du Sud et du Nord, Vox Cosmica i Il viaggio d'Amore.

Sea Fever és el tema que obre The wind rose

14 temes amb la mar com a protagonista

Arianna Savall explica que la mar té moltes facetes, des de les més plaents als moments de perill i dramatisme i que part d’aquest calidoscopi l’han volgut plasmar a The wind rose. Així, el disc s’obre amb Sea Fever, un tema sobre un mariner jove que comença una singladura ple d’il·lusió per descobrir el món; li segueix Lamento de Chinitas, un poema trist que parla de com el mar també pren persones amb els versos d’un dels poetes més mariners, Rafael Alberti; la pregaria Ave Maris Stella perquè guiï a bon port els mariners; i compta amb balades medievals que són també diàlegs i es cantes a dos veus, com la popular Scarborough Fair, una cançó anglesa en què un jove és abandonat per la seva núvia i li demana, per tornar a creure en el seu amor, que faci coses impossibles, o House Carpenter, en què el dimoni va a endur-se un vell amor que ara està casada i amb un fill.

Scarborough Fair és una balada tradicional que data del segle XII

Dos dels temes estan dedicats a la mare de Savall, la soprano Montserrat Figueras, Yo soy la locura, i al pare de Johansen, també músic i recentment mort, fundador d’un grup de folk urbà a Noruega, el tema que tanca el disc, Sidste Reis, l’últim viatge d’un mariner.

Alguns d’aquests temes permeten a la parella tocar i cantar alhora, fet que recorden era tradicional en la música fins el segle XVII, des del món trobadoresc a Monteverdi. Els músics destaquen que a la música antiga hi ha molt repertori que permet tocar i cantar, tal i com abans ho feien amb veu i llaüt i ara fan els músics de pop o jazz amb veu i guitarra.

Una oreneta per sobrevolar mars de música antiga i nova

Savall i Johansen van formar Hirundo Maris –oreneta de mar en llatí- al 2009 com una formació especialitzada en música antiga des de l'Edat Mitjana fins al Barroc, però també fonamentada en la música tradicional, la improvisació i la creació musical pròpia. El nucli creatiu és la música mediterrània i nòrdica trobant camins de mar i música que uneixen des de temps remots els països escandinaus amb la península ibèrica. 

Savall destaca que la música medieval és completament vigent i subratlla que molt sovint es tracta de melodies populars que mantenen molt magnetisme. Arianna Savall manifesta que al cap i a la fi en els temes més essencials la humanitat no ha canviat tant i així les històries d’amor, la mitologia o les llegendes que apareixen en la música antiga ens continuen fent somniar avui i per això fascinen tant sèries com Game of Thrones o Outlander.

Família, projectes i escola

Arianna Savall és filla de dos dels grans noms de la música antiga a Europa: Jordi Savall i la desapareguda Montserrat Figueras -el seu germà Ferran també és un músic destacat- i explica que acompanyant-los va viure experiències meravelloses i va aprendre molt però va arribar un moment en què els seus camins musicals s’havien de separar i va ser aleshores, al 2009, quan amb Johansen –a qui havia conegut al 1995 en un curs impartir per Figueras a la Seu d’Urgell- van decidir iniciar un camí propi, més personal. Ara, però, han tornat a fer música amb Jordi Savall amb el programa de família fet a Polònia en un concert de músiques retrobades o a un concert, que pensen repetir, a la Catedral de Santiago amb Hesperion XXI i Carlos Núñez.

Arianna Savall i Petter Udland Johansen plantegen ja nous projectes tant amb Hirundo Maris com en solitari, amb un nou disc que el noruec farà amb veu, piano, violí i mandolina que editarà Carpe Diem, i un treball de la catalana dedicat a l’arpa que editarà Alia Vox en el vintè aniversari del segell creat per Jordi Savall –i en què Arianna tocarà la lira grega, la rota (un instrument que apareix en el Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago) i cinc tipus d’arpes: romànica, gòtica, doble, triple i creuada-.

Paral·lelament, els músics conreen també una vessant pedagògica donant classes al centre d’estudis El Musical de Bellaterra i amb l’únic objectiu de transmetre aquesta passió per la música que requereix de disciplina, si, però que és “molt més fàcil des de l’amor i l’alegria”.