Titzina Teatro supera les 300 representacions amb l'obra 'Distancia siete minutos'

La companyia teatral de Cerdanyola, Titzina Teatro, ha superat les 300 representacions amb l'obra Distancia siete minutos, considerada per la crítica un dels millors espectacles de 2015 i amb excel•lent acollida per part del públic en la seva extensa gira estatal i internacional.

Un total de 300 teatres han viscut l’experiència Distancia siete minutos, que va començar el seu rodatge pel món al Teatre Ateneu de Cerdanyola. L'obra s'ha vist a les principals fires teatrals de l'Estat, va obrir temporada al Teatro de La Abadía de Madrid i va fer estada a la sala Villarroel de Barcelona, a més de fer gira per l'Argentina i pujar als escenaris de Colòmbia, Panamà i Costa Rica.

Després d’indagar sobre la follia, la guerra i la mort, la companyia cerdanyolenca prenia la recerca de la felicitat com a punt de partida per a la seva quarta proposta escènica, Distancia siete minutos, fruit d’any i mig de treball, durant el qual els dos membres de Titizina Teatro, Diego Lorca i Pako Merino, van començar a indagar sobre la felicitat assistint a conferències sobre el tema, per després anar a aquells indrets on en teoria es fa més difícil trobar-la, les presons. Lorca i Merino es van convertir en espectadors habituals als jutjats i van realitzar tallers de teatre a la Model. Finalment, explica Lorca, van utilitzar la figura d’un jutge jove, els casos que ha de dur i les seves relacions familiars, per construir el text de l’obra.

Titzina Teatro escull el tema sobre el que girarà la seva obra i comencen un exhaustiu treball de recerca, una mena de recerca periodística que els permet recopilar el material necessari sobre el qual reflexionar a l’entorn de qüestions universals. Tot allò observat i escoltat acaba convertit en un text escrit a quatre mans que es va depurant amb lectures i assaigs.

Follie à deux sorgia d’una observació i una transposició més directa, on els personatges tenien un pes molt important i feien evolucionar els conflictes interns de l’obra; a Entrañas es creava més des d’una història on es situaven els personatges que trobaven el seu espai; a Exitus la dramatúrgia evolucionava a partir del text. A Distancia siete minutos, tal com diu Diego Lorca, "es construeix la dramatúrgia a partir de l’observació quotidiana organitzada sota un ferri control de text i posada en escena".

Pako Merino assegura que la companyia ha evolucionat cap a allò més abstracte i metafòric, i mentre a les tres primeres obres hi ha un tractament molt arrelat a la realitat d’allò observat, sempre amb un tema central i universal com la follia, la guerra i la mort; a la darrera obra "s’hi barregen diversos temes que acaben confluint en una mateixa direcció, en un escenari que fuig del realisme". 

Lorca i Merino sempre han cregut que Titzina Teatro és una companyia que va més enllà d’ells dos, perquè ha crescut gràcies a la implicació de molta gent que els segueix des del principi, quan es va fundar fa 15 anys, establint una comunicació molt enriquidora.