Toni Álvaro: "han passat 100 anys de la revolta de dones de 1918, però les coses encara es repeteixen"

Tenien fred, gana i no podien accedir al lloguer d'un habitatge digne. I van dir prou i van sortir als carrers deixant fora de joc a autoritats polítiques i policia, però també als companys dels sindicats llibertaris. Va ser la revolta de dones de 1918 a qui l'escriptor i periodista de Cerdanyola Toni Álvaro dedica el seu últim llibre tot destacant que hauran passat 100 anys, però hi ha moltes coses d'aquell episodi oblidat que encara es mantenen.

Potser perquè la mobilització es va produir entre la vaga general de 1917 i la vaga de La Canadiense de 1919 -que va tenir com a fruit la jornada de 8 hores-, potser per altres raons, la revolta de dones de 1918 a Barcelona és un episodi oblidat fins i tot per la historiografia no oficial, la que recupera episodis oblidats. Toni Álvaro, redactor de Cerdanyola Ràdio (105.3FM) i Cerdanyola.info, recupera aquest capítol dels moviments socials del país al seu últim llibre, La revuelta de las mujeres. Barcelona 1918 -editat per El Lokal a la col·lecció Històries del Raval- tot destacant l'amnèsia sobre aquest capítol històric, una autèntica "revolta per la subsistència" que es va donar en altres indrets de l'estat, des de Màlaga a Mallorca, de Bilbao a Extremadura. 

Álvaro presentava el llibre aquest dissabte tot apuntant que encara que hagin passat 100 anys, encara es mantenen elements d'aquella mobilització. Han canviat els temps, no es viu en plena I Guerra Mundial que provocava que els aliments i materials de primera necessitat s'exportessin de forma majoritària i hi haguessin preus desorbitats -quan no directament falta de provisió- de pa, de carbó o de lloguers. Les llars obreres no garanteixen la seva subsistència i les dones es planten davant la "condescendència que avui és manté" d'unes autoritats que no es prenen seriosament la protesta, tot i que acabarà costant-li el càrrec al governador civil del moment, Ramón Auñón, però tampoc "en els propis companys de lluita dels sindicats" llibertaris. Un moment, destaca l'autor, en què les dones es van empoderar i"van donar un pas més mentre altres es van quedar a casa o al bar". Álvaro indica que durant aquests dies de gener i febrer de 1918 els homes van quedar exclosos de la mobilització també perquè així no podia haver infiltrats de la policia. 

Tot i que no va tenir els resultats espectaculars que l'any següent tindrien els 45 dies de vaga de La Canadiense, Álvaro defensa que "s'havia de fer, era la veu d'uns nosaltres". Com herència del seu  Catálogo de decisiones y fragilidades, 120 relats que retraten persones, col·lectius i episodis de mobilització social al llarg del temps, a La revuelta de las mujeres apareixen retrats femenins de dones en ocasions absolutament anònimes, com la que va penjar el primer cartell de la protesta, Amalia Alegre, que no té cap fotografia als mitjans de l'època i ocupa unes poques ratlles en algun llibre molt especialitzat, o Maria Marin, que subratllava que la dona "havia abandonat la cuina perquè no hi havia res per cuinar en ella" i preguntava als homes "com us ho fareu per reintegrar-la a la vora del foc?". En altres ocasions, aquestes veus protagonistes de les dones de la revolta de 1918 van ser figures com Rosario Dulcet o Libertad Ródenas que, amb el temps, van formar part del col·lectiu Dones Lliures de 1936 i van morir a l'exili, a França una i a Mèxic, l'altra. Álvaro apunta, en aquest sentit, que aquest empoderament en la vida comunitària va ser una de les conseqüències positives de la revolta del 18.

"Una tal Amalia Alegre

que de molt mal humor estava

un paper va escriure un dia

dient al governador: 

Volem menjar barato,

i si això no logrem, 

algú pagarà el pato!"

Álvaro denuncia la repressió patida per les dones i la seva protesta amb el comandament policial sota la responsabilitat de Manuel Bravo Portillo, que, després d'un tèrbol afer d'espionatge, acabaria encapçalant l'anomenada Banda Negra al servei de la patronal que va assassinar militants anarquistes fins que el mateix Bravo Portillo acabaria assassinat. L'autor destaca que aquesta nissaga va tenir continuïtat per què el fills Bravo Portillo seria un dels més durs exponents de la primera policia franquista, "amb crueltat especial contra les dones". 

El periodista local Juan Antonio Hidalgo ha editat un reportatge en vídeo sobre la presentació del llibre:

Acte aquest dimarts a la Biblioteca

La revolta femenina de 1918 forma part del programa commemoratiu del Dia Internacional de les Dones a Cerdanyola ja que les historiadores Soledad Bengoechea i Maria-Cruz Santos abordaran el Motí de Dones de 1918 en una xerrada-col·loqui que es farà a la sala Granados de la Biblioteca Central el dimarts, 6 de març, a les 19 hores.