Toni Álvaro: “La revolta de dones de 1918 va més enllà de la protesta perquè els fills passen gana i fred: és la consciència d’un nosaltres”

Toni Álvaro presentava ahir a la seva ciutat “La revuelta de las mujeres. Barcelona 1918”, llibre que rescata de l’oblit aquest episodi ignorat per la historiografia oficial, destacant que les dones van dir prou davant el fred i la gana que passaven els seus fills i van prendre consciència que formaven part d’un nosaltres que podia, i havia de, guanyar espai públic.

Barcelona, i altres ciutats de l’estat, van viure revoltes de subsistència protagonitzades per dones al 1918, any de Guerra Mundial, d’enriquiment d’uns pocs i misèria de molts, en un context d’alça de preus i condicions de vida duríssimes. A la ciutat hi ha gana; els preus es disparen; hi ha especulació de tot tipus; els sous de misèria que cobra la majoria no arriba per pagar el pa, ni el carbó ni el desorbitat preu dels habitatges de Barcelona. Fam, fred i sostre indigne. I ràbia acumulada, diu l’autor, un Toni Álvaro que omplia a vessar la sala Granados de la Biblioteca de Cerdanyola en la presentació.

El periodista i escriptor local –local, diu irònicament Álvaro, "com a Màlaga diuen que Picasso és un pintor local"- subratlla que la vaga iniciada al gener de 1918 és exclusivament de dones per diverses raons: perquè així no pot haver infiltrats de la policia –no hi havia encara dones policia- i perquè així es garantia la subsistència de la família perquè l’home continuava treballant i aportant el sou, per esquifit que fos, a casa.

Però les dones se n’adonen d’un fet molt important amb aquella vaga: “que estan guanyant un espai públic escoltant la seva pròpia veu i sentint-se part d’un nosaltres”. La revolta, apunta Álvaro, va més enllà de la denúncia de l’alça de preus perquè els fills passen fred, perquè les filles passen gana.

Toni Álvaro, que ja va recuperar del bagul de la desmemòria a les dones i homes lluitadors que protagonitzaven els 120 relats del seu Catálogo de decisiones y fragilidades, presenta al seu nou llibre, en un gran esforç de documentació capbussant-se en la premsa de l’època –la burgesa i l’anarquista- els rostres més visibles de la protesta. Moltes anònimes per la majoria, com Josefa Miralles o Maria Marin, i altres més conegudes com Rosario Dulcet o Libertad Ródenas, que acabarien sent veus destacades del moviment llibertari i moririen a l’exili arran de la derrota en la Guerra Civil.

Amalia Alegre

Una de les protagonistes del llibre és Amalia Alegre, la dona que va penjar al carrer el primer cartell que va suposar espurna de la protesta, que integrava la comissió de dones que es va reunir en diverses ocasions amb el governador civil de l’època i que va formar part de la protesta fins el final, tot i no estar d’acord amb l’augment de l’agressivitat. Tot i ser cap visible de la revolta, no hi ha rastre d’Alegre en la història: ni una foto, ni una entrevista. Ni es coneix què va ser d’ella, on està enterrada.

Però resulta que la seva família estava ahir en la presentació del llibre. Álvaro ho explicava, Quim Oltra, professor d’història de l’Institut Banús, va fer un recorregut pel Raval i va parlar del llibre, que s’acabava de publicar. I una de les alumnes va dir que Amalia Alegre, era la seva rebessàvia.

A la presentació d’ahir Rosa Guillamon, neta, Carmen Jiménez i Inma Guillamon, besnetes, que recordaven que la història d’Amalia Alegre s’explicava a la família “com una batalleta” fins que recentment han conegut la transcendència de l’actuació d’una dona que destacava per la seva bondat i generositat.

Raons vigents d'una lluita de sempre

Dues de les referències del moviment feminista a Cerdanyola a les darreres dècades, Maribel Cárdenas i Rosa Vilaró, acompanyaven Álvaro, redactor de Cerdanyola Ràdio i Cerdanyola.info, en la presentació. Cárdenas destacava la veu “divertida i irònica” de l’autor subratllant que aquesta prosa de Toni Álvaro és “sempre tendre perquè traspua amor per les idees de les protagonistes del llibre, però sobretot per les persones”. Maribel Cárdenas explica que “quan llegeixes a Toni Álvaro escoltes les veus d’aquestes dones” perquè recull els seus pensaments sense pontificar, tenint clar que la ideologia no recau en el sexe sinó en la consciència i que homes i dones poden compartir els valors del feminisme.

Cárdenas remarca que les dones de 1918 surten al carrer a protestar perquè les dones sostenen la vida, a l’igual que Rosa Vilaró remarca que les raons de la seva mobilització són vigents avui en dia, 100 anys després i estaven al darrera de la vaga feminista del passat 8 de març. Vilaró insisteix que les dones “sempre s’han mogut”, tot i no ser una lluita prou reconeguda, per aconseguir unes conquestes que són insuficients perquè calen “canvis estructurals”.

Juan Antonio Hidalgo ha publicat un reportatge en vídeo de la presentació de La revuelta de las mujeres. Barcelona 1918 -col·lecció Històries del Raval- a la seva pàgina de Facebook: