Tort i Ripoll presenten la candidatura al rectorat de la UAB amb Bolonya com a rerafons

Els dos candidats a succeir Lluís Ferrer coma Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ana Ripoll i Lluís Tort, han presentat avui a la Sala de Juntes del Rectorat les seves candidatures amb la polèmica sobre l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), l'anomenat Pla de Bolonya, i les protestes estudiantils com a tema destacat.

'Renovació i projecte' és el lema de Lluís Tort, catedràtic de Fisiologia, que es presenta com el candidat alternatiu a l'actual Vicerectora de Professorat, Ana Ripoll, catedràtica d'Arquitectura i Tecnologia de Computadors, que es presenta amb l'eslògan 'El nostre repte, el teu futur' i que nega ser una candidatura continuista sinó d'aposta per un canvi constant.

Tort remarca que "hi ha la sensació al campus que cal canviar", mentre Ripoll assegura que la universitat és canvi constant però que hi ha aspectes en què la UAB és referència i s'ha de mantenir perquè sigui així. Lluís Tort manifesta, per contra, que la UAB "no ha definit cap on vol anar" i cal fixar les prioritats "perquè tothom conegui en què es vol ser referència internacional, nacional i local". La candidata Ana Ripoll manifesta que el repte és entrar a l'EEES al "màxim nivell científic" per ser una de les millors universitats d'Europa.

El Pla de Bolonya, si o si

Respecte l'EEES, tots dos candidats són partidaris d'aquesta adaptació. Ripoll assegura que "Bolonya és el present i el futur" i el considera una oportunitat única per crear "una docència de qualitat homologada a Europa", mentre Lluís Tort destaca que s'atribueixen al Pla de Bolonya qüestions que no li corresponen perquè és "una declaració de principis de mobilitat i reconeixement d'estudis" entre països "i poca cosa més". Les dues candidatures aposten pel diàleg amb els estudiants després dels conflictes viscuts al llarg de l'últim curs. Ana Ripoll indica que s'ha de fer l'adaptació a l'EES "amb foment de la participació", mentre Tort els demana rigor en els seus posicionaments ja que "els estudiants no han de fer seguidisme de consignes, sinó informar-se i actuar en conseqüència". Tort destaca que s'afirmen "qüestions sobre el Pla de Bolonya "que no tenen cap base, com el risc de privatització"i demana que els estudiants s'impliquin en la programació dels estudis i que desterrin les actituds violentes que s'han viscut al campus.

Aposta per la B-30

Tots dos candidats són partidaris de l'impuls decidit dels lligams amb el Sincrotró i l'Eix de la B-30 que, segons Ripoll, és "cabdal per al futur de la UAB" amb una vertebració que ha de portar al de Cerdanyola a ser "un campus d'excel.lència internacional". Tort també n'és partidari decidit, tot i que considera que s'ha de "repensar el model peculiar de campus" que té la UAB.

En relació a l'estructura organitzativa de la UAB, Tort és partidari de compactar més l'Equip de Govern i reestructurar "la piràmide de decisions" per fer-la més descentralitzada donant més paper a les Facultats. Ripoll creu que s'ha d'obrir un debat reorganització a l'entorn de l'adaptació a Bolonya i afrontar la descentralització, mantenint la centralització de funcions estratègiques.

Pel que fa al seu Equip de Govern, Ripoll, que podria ser la primera dona al capdavant del Rectroat de la UAB, manté membres de l'actual equip de Ferrer com Jordi Marquet i Mercedes Unzeta i nous noms com Montserrat Farell, Joan Gómez Pallarés o Isabel Pont, entre d'altres, mentre Tort no ha presentat encara l'equip que l'acompanyen, tot i que a la presentació han assistit amb ell José Manuel Pérez Tornero i l'exregidor de Cerdanyola, Joaquín Gairín.

Altres temes

Els dos candidats han desgranat en la presentació diferents temes del seu programa. Lluís Tort planteja la importància que els estudiants participin en la programació de graus i la necessitat d'impulsar el desenvolupament professional entre el personal acadèmic i d'administració i amb la formació continuada com a eix destacat. Ripoll, per la seva banda, remarca l'aposta pel foment de "les vies lentes per se més flexible" en les titolacions on molts estudiants combinen la seva dedicació amb la feina, l'adaptació de l'oferta de postgrau a la demanda social i l'impuls de titolacions pròpies i la formació continuada, entre d'altres.

Tots dos candidats s'han mostrat optimistes respecte els resultats electorals el dia 15. La candidatura de Tort es mostra segura de tenir el suport de Facultats com Lletres o Medicina, mentre la de Ripoll destaca que això només es sabrà després de les votacions.