Transformar la ràbia en amor i reconstrucció

Xell Espàrrach, una de les components de la cia. local Pessic de Circ, ha estat 12 dies a Sierra Leone, un país que ha viscut durant 10 anys una cruenta guerra civil. Una missió de Pallassos sense Fronteres ha portat el somriure a una població molt jove que malda per tirar endavant.

“El darrer dia, a l’avió, vaig escriure una frase: transformar la ràbia que et fa veure situacions de tanta desigualtat, en amor i el poder reconstruir. Fa ràbia veure una població que podria ser tan feliç matxucada per interessos polítics i econòmics”. Així responia Meritxell Espàrrach a la pregunta formulada per la periodista de Cerdanyola Ràdio Maria José Ruiz, sobre què havia après del seu viatge a Sierra Leone.

La Xell ha estat 12 dies al país africà, junt amb altres artistes membres de Pallassos sense Fronteres. Acollits per Metges del Món, ONGD que treballen per atendre la població local, han ofert espectacles a comunitats i escoles de la capital i altres poblacions. Mentre ells oferien l’espectacle, Metges del món aprofitaven l’avinentesa per a transmetre missatges de salut. Molt bàsics, però desconeguts per una població molt jove i mancada de recursos. La paradoxa és que el país té molts recursos naturals, com els diamants, però se n’aprofiten potències externes com els EUA, Bèlgica o Holanda, alimentant sovint guerres cruentes que delmen la població.

Esperança de vida: 40 anys
“L’esperança de vida és de 40 ans, gairebé el 80 percent de la població és menor de 18 anys”, explica Espàrrach, afegint que “et trobes amb una societat infantil, molt innocent, amb moltes ganes de conèixer, moltes ganes de tocar”. No hi ha ràbia, entre la població de Sierra Leona. “A diferència d’altres vegades que ha anat a llocs on hi havia hagut guerra, com Bòsnia, a Sierra Leone no vaig veure cap mena de rancúnia, por, ràbia dintre dels ulls de la gent. Al contrari, tot era alegria, espontaneïtat. Definiria la gent com a molt infantil, molt innocent”, constata la Xell.
El grup de Pallasos sense Fronteres ha ofert molts espectacles a les comunitats del país, han lliurat samarretes del Barça a joves discapacitats per la guerra i han intentat que la gent rigui, sigui, d’alguna manera, feliç. “Responien amb molta eufòria. Ens ensenyaven els palmells de la mà i cridaven. Era la seva manera d’aplaudir i manifestar alegria”.

Molta feina a fer al país
La tasca del grup ha estat intensa i molt positiva. Però han quedat ganes d’ensenyar les tècniques de circ als nadius. En tenien ganes, aprendre, i entre actuació i actuació, confessa la Xell, aprofitaven per ensenyar alguns números de circ a la població. Preguntada sobre si hi haurà més viatges a Sierra Leone, Espàrrach destaca que en tornar cap a casa "el Tortell Poltrona [impulsor de Pallassos sense Fronteres] comentà la possibilitat de l’any vinent fer-hi una estada de 3 mesos. Creiem que falta més intercanvi. Nosaltres, a banda d’actuar, també sabem ensenyar. I allà hi ha gent que té moltes ganes d’aprendre”.