Treballar amb la comunitat és el principi que regeix l'actuació de Sonrisas de Bombay a l'Índia

El director d'aquesta organització que treballa als barris de barraques de Bombay, Jaume Sanllorente, oferia una xerrada ahir al MAC-Can Domènech en el marc del programa Primavera Solidària

Treballar amb la comunitat en comptes de per a la comunitat és la màxima que aplica l’ONG Sonrisas de Bombay en la seva tasca diària de cooperació en els barris de barraques de Bombai, a l’Índia. Així ho assegurava ahir el director de l’entitat, Jaume Sanllorente, qui oferia una xerrada sobre els projectes de l’organització al MAC-Can Domènech en el marc del programa Primavera Solidària.

Sanllorente explica que el centre de Sonrisas de Bombay és la comunitat i remarca que per treballar amb eficàcia l’acció ha d’estar concentrada i aplicar els projectes amb sentit comú. A més, opina que tots els projectes han de sorgir de la comunitat ja que és aquesta qui coneix les seves necessitats.

No obstant això, recorda que quan l’ong va començar a treballar a la zona va elaborar un treball d’identificació de necessitats per iniciar a desenvolupar els projectes, però amb una intervenció íntegra i transversal. Sonrisas de Bombay realitza la seva tasca en els àmbits de l’educació, la salut i el desenvolupament socioeconòmic.

Pel que fa a l’educació, l’entitat estructura els seus programes en tres franges d’edat: de 0 a 6 anys, de 6 a 14 anys i més grans de 14.

Jaume Sanllorente explica que fins al 2009 la Constitució no contemplava cap article per garantir una educació gratuïta i obligatòria per als menors. Aquell any ho va incloure però l’educació pública “és nefasta” i per això, l’entitat va obrir 23 guarderies per a infants de fins a 6 anys, portades per dones de la comunitat formades prèviament i on s’apliquen mètodes per ensenyar els infants a reflexionar i a qüestionar-se les coses, ja que, segons indica, la passivitat de la població “és conseqüència directa del sistema educatiu. Per això, intenten incidir en la reflexió i el projecte de la guarderia no només afavoreix el nen sinó a tota la família perquè a través del nen es poden identificar altres necessitats.

També destaca el paper de les 23 mestres i les 23 ajudants, que són dones formades “perquè puguin exercir de líders dins de la comunitat i això va molt més enllà que el propi tema educatiu.

El director de Sonrisas de Bombay també destaca el projecte “Sonrisas futuras” adreçat a nens i nenes més grans de 14 anys per afavorir, a través d’estímuls diversos, la continuació de la seva formació acadèmica en una edat conflictiva. A més, es busca finançament per a beques i estudis preuniversitaris i universitaris d’altres organitzacions de Bombay.

Pel que fa a l’àmbit de la salut, l’organització s’ha centrat en la prevenció i el tractament de la lepra, ja que l’Índia és un dels països més afectats del món per aquesta malaltia. Segons recorda Jaume Sanllorente, dels 286.000 casos detectats al món l’any 2013, el 70% corresponien a l’Índia. El responsable de l’ong explica que molts països, com l’índia i el Brasil “maquillen” les xifres d’afectats per poder obtenir un millor índex en les llistes de països emergents i com que la xifra d’afectats oficial és menor, hi ha menys protecció, menys ajudes i menys subvencions per lluitar contra la malaltia.

A més, també estan treballant en oncologia pediàtrica, ja que al país amb 1.200 milions d’habitants, només hi ha quatre hospitals públics que ofereixin quimioteràpia.

Així, Sonrisas de Bombay està portant juntament amb l’Hospital Holy Spirit un programa de diagnòstic, accés al tractament i suport psicosocial i seguiment de menors afectats pel càncer.

També treballen la malnutrició infantil, la salut visual i moltes accions de sensibilització en temes com el VIH.

El futur de l'organització

Jaume Sanllorente assegura que el futur de l’organització és l’àmbit de desenvolupament socioeconòmic on es fan tasques per a la creació d’ocupació i treball amb les dones. “Quan una dona assumeix el lideratge tot millora”, assegura. Es fan programes de capacitació i formació per a les dones, tot a partir de les seves demandes, que els permeti tenir una feina o a través de microcrèdits puguin accedir a una línia de negoci amb dones d’altres països, com Espanya.

El fundador de Sonrisas de Bombay assenyala que hem de deixar de pensar en identificar necessitats i començar a identificar capital humà, fer-lo productiu. Per això, creu que en cooperació hi ha 2 pilars fonamentals: perdre la por a crear productivitat, a ser útils i fer més incidència en el respecte dels drets humans perquè les comunitats coneguin els seus drets i que aquests siguin respectats.