Trencar el silenci i crear un espai per restituir la memòria de la lluita de les víctimes de l’amiant

El Grup de Treball Llegat Uralita ha organitzat un acte amb motiu del Dia Internacional de les Víctimes de l’Amiant que es celebra cada 30 d’abril. A l’acte va donar la veu a les víctimes de l’amiant a la ciutat i va anunciar l’inici del procés per declarar les naus de la Uralita com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i espai de restitució de la memòria de les víctimes i la seva lluita.

La presidenta de la Taula de Patrimoni, Encarna Linares, obria l’acte fent una crida a trencar el silenci que sovint envolta els estralls de l’amiant provocats per la fàbrica Uralita a la nostra ciutat, demanant a les administracions que “facin costat a les víctimes i no siguin còmplices del seu oblit”.

Des del Grup de Treball Llegat Uralita es proposa que una manera de trencar el silenci i restituir la memòria de les víctimes seria declarar la nau principal de la fàbrica com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). L’arquitecte i activista medi ambiental, Joan Carles Sallas, explicava que “ja s’ha començat a treballar per aconseguir aquesta declaració elaborant un informe amb l’ajut d’experts en diferents àmbits que consideren la nau principal com l’element simbòlic més important del problema de l’amiant a Catalunya i Espanya, confluint les idees de patrimoni, protecció i memòria”.

El Grup de Treball Llegat Uralita farà arribar una carta demanant la declaració de BCIN a la consellera de Cultura, Sònia Hernández, que va ser Directora General de Patrimoni Cultural. La carta anirà acompanyada per un informe tècnic que avala la declaració de BCIN i per firmes de suport d’exalcaldes de Cerdanyola i persones rellevants vinculades amb la ciutat.

El representant de l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant, Fernando Saavedra, lamentava que “l’Ajuntament només hagi convocat una vegada a la Taula de l’Amiant i que només s’hagi avançat en fer el mapa de l’amiant, que si no va acompanyat d’accions concretes no serveix per a gran cosa”.

Manoli Moledo, representant de l’Associació de Veïns 4 Cantons, barri a l’ombra de la Uralita, exigia que “s’entomi la Taula de l’Amiant i un projecte decidit de desamiantat de la ciutat; impulsar un sistema per a la detecció precoç de les malalties provocades per l’amiant i l’assistència, ajuda i acompanyament a les persones afectades i als seus familiars”.

En una intervenció enregistrada en vídeo, el pneumòleg Josep Tarrés explicava que els risc específic provocat per l’amiant a Cerdanyola es va acabar amb el tancament de la fàbrica al 1997, “però el risc latent persisteix i per tant és urgent procedir a retirar l’amiant existent començant pels espais i equipament públics amb especial prioritat per les escoles”.

Els assistents a l’acte van voler remarcar que les víctimes, les que pateixen malalties provocades per l’amiant i les potencials, viuen enfrontades a dos monstres: l’amiant i la desesperant burocràcia d’unes administracions mancades d’empatia i sensibilitat. També es va alertar que en el cas de Cerdanyola, el mapa de l’amiant és limita a obra construïda, oblidant que també es va fer servir pel ferm dels carrers i forma part soterrada de la ciutat.

El Grup de Treball Llegat Uralita es va formar arrel de la jornada sobre Uralita organitzada per la Taula de Patrimoni al març de 2025 i està integrat per la Taula de Patrimoni de Cerdanyola del Vallès, Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant, Associació de Veïns 4 Cantons, Plataforma d’AFAS de Cerdanyola, Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública i l’associació Traça de Ripollet.