Treserras defensa que la lluita de la cultura catalana és la de l'homologació, no la de la desaparició

Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura de la Generalitat, apunta que la lluita de la cultura catalana ha de ser la batalla per l’homologació entre les grans cultures del món, especialment pel pes al món digital, i no la lluita contra la desaparició.

Joan Manuel Tresserras, especialista en Història de la Comunicació, l'anàlisi de la Societat de la informació, l'estudi de les Indústries Culturals i la cultura de masses, protagonitzava aquest 8 de febrer l’Ateneu Republicà que organitza ERC, per abordar una conferència-col·loqui sobre la conformació, desplegament i reptes de la cultura catalana.

Tresserras feia un repàs per la història de la cultura catalana des de l’Edat Mitjana fins els nostres dies, tot destacant capítols rellevants d’aquesta història en què durant segles la cultura de les classes dirigents ha estat força castellanitzada i la de les classes populars, predominantment oral, es va mantenir en català.

La migració de la població del camp a la ciutat, el pes d’una indústria editorial important i d’una capitalitat potent com la de Barcelona van ser alguns dels elements que van permetre que, mentre altres cultures europees es disgregaven, la catalana reeixís al segle XIX adaptada a un medi urbà, industrial i de masses, al temps que coincideix amb l’eclosió del catalanisme polític.

El combat és el de l'homologació cultural

Aquesta situació es manté en creixement fins que el Franquisme provoca un "etnocidi intentant liquidar la cultura catalana" amb dues generacions pràcticament "sense memòria" i s’arriba a una situació actual en què l’exconseller creu que s’ha de donar la batalla no per combatre la desaparició, sinó per l’homologació, per ser una cultura potent en el món digital o en el panorama audiovisual, cosa que altres cultures creu que ni somien aconseguir. Tresserras destaca que aquesta lluita és "estratègica" i que moltes pel·lícules que competeixen als premis Gaudí del cinema català són en castellà, però "tenim indústria" audiovisual. 

Per a l'exconseller, al món la catalana és una cultura mitjana que té "dificultats perquè els nostres productes esdevinguin globals" i apunta que en aquest context la Intel·ligència Artificial pot ser una amenaça, però també un instruments" i que, per tant, "hi ha reptes, però també hi ha esperança". Joan Manuel Treserras insisteix que "hem tingut problemes molt més greus que els d'ara" i apunta que veure el futur "ple d'amenaces és un llast" per la cultura tot destacant que, tot i les dificultats, cal apostar pel teixit social, industrial i de coneixement en un temps en què poden també aparèixer formes artístiques noves.

L’exconseller manifesta que la cultura catalana “no és una cosa del passat, ni hi ha una manera canònica de participar-ne”, sinó que és un “procés històric obert fet per persones de procedències molt diferents” que ara ha de tenir continuïtat “amb una proposta atractiva” perquè el mapa cultural del món ha canviat amb la globalització, ja que “les cultures estan sobreposades”.

Joan Manuel Tresserras recorda la mirada esperançadora en el futur que es va viure durant els foscos anys del Franquisme i destaca que entre els 15 milions de persones dels Països Catalans hi ha 160 ciutats de més de 20.000 persones que tenen equipaments culturals bàsics per assolir un mercat cultural potent que cal potenciar, posant exemples com les gires d'espectacles teatrals per totes aquestes ciutats.

L’exconseller admet la dificultat "d'enfrontar-se amb les grans llengües del món" en el panorama cultural,però indica que cal aprofitar que Catalunya "no és un país infradotat culturalment". Tresserras explica que "Catalunya no té estat, però si una capitalitat potent" i apunta que, darrera les 10 o 12 grans llengües del món -la més petita de les quals és l’alemany amb 100 milions de parlants-, totes les cultures tenen problemes. En aquest sentit, Tresserras manifesta que en moltes d’aquestes cultures, les equivalents als 7-8 milions de parlants habituals del català, es presenten moltes dificultats sense tenir el pes editorial de Catalunya.

El col·loqui posterior a la xerrada de Joan Manuel Tresserras va apuntar la importància de les xarxes socials i el seu pes entre les noves generacions com un dels reptes a plantejar per enfortir la cultura catalana de cara al futur.