Últim homenatge a un emblema industrial de Cerdanyola, la fàbrica Aiscondel

Amb música de Bach i Beethoven, la Jove Orquestra de Cerdanyola i una àmplia coral, en total més de 150 músics i cantaires, van oferir ahir a les antigues naus d’Aiscondel el darrer concert abans de l’enderrocament de la fàbrica.

Les naus d’Aiscondel tornaven diumenge a sonar per última vegada. La música de Bach i Beethoven, interpretada per la Jove Orquestra de Cerdanyola i les veus de 7 de música, Xalesta i el Cor de Cambra de l’Orfeó Lleidatà i la direcció de Pedro Pardo, servia per acomiadar part del passat industrial de Cerdanyola. 

Bye bye nau. Amb aquestes paraules i amb un magnífic concert, s’acomiadaven gairebé un miler de persones de la fàbrica Aiscondel, l’enderrocament de la qual començarà aquesta mateixa setmana.

El concert començava amb una reivindicació, la dels més de 150 músics i cantaires a dalt de l’escenari protestant perquè la música esdevingui una assignatura optativa a l’educació primària i no obligatòria, com fins ara, tal i com recull la nova llei d’educació, la LOMCE.

A continuació, arribava el moment d’interpretar El Magnificat de Bach, durant la primera part del concert amb músics i cantaires, i la 2ª Simfonia de Beethoven, durant la segona part, ja només interpretada amb els músics de la Jove Orquestra de Cerdanyola.

Records i emocions en un concert nostàlgic

El director del concert, Pedro Pardo, mostrava la seva emoció en acabar el concert i assegurava haver gaudit de l’espai i de la interpretació de músics i cantaires. A més, agraïa al públic assistent la seva entusiasta ovació als intèrprets.

Pedro Pardo destacava l’esforç de músics i cantaires amb dues obres de gran complexitat; unes obres que esdevenien pedagògiques per a ells i que els feia créixer com a músics, segons el director. A més, Pardo afirmava que les naus d’Aiscondel han estat “un dels millors llocs on he tocat i on he dirigit”. Ara, un cop s’enderroqui la fàbrica, caldrà buscar nous espais on poder celebrar aquest concert de primavera. 

Per al públic assistent, el concert tornava a ser “genial”, segons les seves pròpies paraules i impressions només acabar el recital. Per a alguns d’ells, com Daniel Callís, Mercè Egea o Joan Teruel, l’acústica era esplèndida, els músics i els cantaires havien demostrat un gran nivell i qualitat artística i l’espai era diferent i, sobretot, molt especial.  

Alguns dels antics treballadors de l’empresa tampoc van voler perdre’s l’oportunitat de retre el seu darrer homenatge a unes naus plenes d’història amb emotius records. És el cas de la que va ser presidenta del comitè d’empresa Aiscondel, Rosa Vilaró, o d’altres treballadors com Pedro Pina i Montserrat Blasi que parlaven amb nostàlgia de la seva vida en aquesta fàbrica. 

Les naus d’Aiscondel començaran a enderrocar-se aquesta mateixa setmana i aviat desapareixeran, però la música de la JOC continuarà sonant i ho farà en altres espais que ja s’estan buscant.