Últims dies per reviure la passió per la fotografia d’Albert Pueyo

Més de 65 anys amb la fotografia com a passió tenen com a resultat l’exposició “Albert Pueyo. 50 tecles i un objectiu” i el documental, amb el mateix títol, que contextualitza obra, autor i persona. Una vida dedicada a la imatge que ha conformat un arxiu fotogràfic que la família posa a disposició del municipi.

Albert Pueyo va ser un fotògraf apassionat que va retratar la vida de Cerdanyola i Ripollet durant dècades. Pueyo, treballador de l’Olivetti -les 50 tecles del títol de l’exposició que fan referència al teclat Qwerty, va arribar a Cerdanyola des de la seva Barcelona natal al 1972. Pocs mesos després ja era integrant de l’Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet (Afocer), el soci número 18 de l’associació, una d’aquelles entitats indispensables a la vida cultural de la ciutat, amb les que Pueyo va ajudar a conformar teixit sociocultural a Cerdanyola capturant vides i paisatges amb el seu objectiu.

Albert Pueyo va morir l’any passat i l’Afocer i la seva família han impulsat un homenatge que recull la seva petjada de la millor manera que es podia fer: en forma d’imatges. 50 tecles i un objectiu es mostra a la sala d’exposicions de l’Ateneu fins el 15 de desembre, una mostra que el seu fill Albert -un dels referents del programa Autocine de Cerdanyola Ràdio- explica que mostra diferents etapes de més de 65 anys de vida fotogràfica, des del retrat al costumisme, des de la foto robada a la que busca les simetries. Imatges captades per Albert Pueyo pare des de finals dels anys 50 i que, en relació a Cerdanyola, mostren l’evolució del territori i el seu veïnat.

El documental Albert Pueyo - 50 tecles i un objectiu es va estrenar uns dies abans que obrís l’exposició amb l’objectiu de posar en context al fotògraf i la persona i com a complement d’uns mostra retrospectiva que podria córrer el risc de ser efímera. Per això, Albert Pueyo fill explica que l’arxiu d’imatges amb què s’ha elaborat aquesta mostra, i que integren moltes més fotografies, està “a disposició del municipi, si és que ho estima oportú”.

Pueyo era un fotògraf d’una època canviant. A la seva obra s’endevina la influència del seu cosí, Ramon Masats, referent internacional del fotoreportatge, i Albert Pueyo fill explica que són exemples d’una època de la fotografia amb obres i autors brillants, com Català Roca o Miserachs. Però va ser també un fotògraf que es va adaptar als nous temps tecnològics i va passar del blanc i negre analògic on el revelat era un art a la fotografia digital i els programes d’edició.

Aquesta evolució de la fotografia és un dels elements que destaquen al documental, en què han participat fotògrafs de diverses generacions, entre ells bona part dels que han marcat l’evolució de l’Afocer, des de Jaume Badia a Joan Mimó, des de Laureà Piñol a Josep Manuel Requena, des de Miquel Alba a Jose Rodríguez Urbano, però també companys de feina o membres de la família.

L’exposició Albert Pueyo: 50 tecles i un objectiu es pot veure a l’Ateneu de Cerdanyola fins el 15 de desembre.