Un dia de vacances amb els ibers

Després del Casal d'Estiu dedicat al Cel dels íbers, el Museu i Poblat de Ca n'Oliver proposarà reflexionar sobre la recerca de tresors perduts del 4 al 8 de setembre. Un Museu i Poblat de Ca n'Oliver que també es proposa com a destinació de vacances, ni que sigui per un dia. Així el diumenge dia 13, a les 12 hores, hi ha la visita guiada a l'exposició permanent 'Cerdanyola, terra d'ibers'.

Ca n'Oliver, recentment declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), és una destinació de primera per aquestes vacances gràcies al jaciment arqueològic amb gairebé 8 mil metres quadrats excavats al llarg de més de trenta anys. El Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, ubicat a Montflorit i habitat entre els segles VI i I a.C., és un patrimoni arqueològic clau per conèixer la cultura ibèrica.

Més d'una vintena de campanyes d'excavacions han servit per treure a la llum milers de troballes arqueològiques, moltes d'elles visitables a l'exposició Cerdanyola, terra d'íbers del museu, que han estat fonamentals per saber qui eren els ibers, a què es dedicaven, com vivien, quines eres les seves tradicions i rituals.

La primera referència escrita de les restes de Ca n'Oliver les descriu Pere Bosch Gimpera en el llibre La prehistòria catalana. Posteriorment, es realitza la primera campanya d'excavacions, l'any 1954 a càrrec de l'historiador Josep Barberà i altres investigadors, però els treballs s'abandonaran al 1961.

No serà fins al 1986 quan comencen les excavacions arqueològiques que treuen a la llum el jaciment actual. Un grup de joves estudiants, dirigits en la primera campanya pel recent llicenciat en Història, Jordi Cortadella, decideixen invertir molta il·lusió i moltes hores de treball en una nova fase de recerca que arribarà fins al 1991.

Simultàniament, d'aquest mateix grup d'investigadors sorgeix el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola, CRAC, el qual enguany celebra els 30 anys de la seva trajectòria.

Hi havia pocs mitjans i tot el que es descobria es tornava a tapar en finalitzar les campanyes ja que les excavacions es feien en el traçat del camí propietat de la companyia d'aigües i d'accés al dipòsit, que encara avui en dia es troba en el cim del Turó de Ca n'Oliver, a Montflorit.

Al 1991 s'aturen les excavacions per dificultats econòmiques i no es reprendran els treballs fins al 1998; any en el que, per primera vegada, quedarà al descobert el jaciment i s'obrirà a la visita pública.   

Des d'aleshores, s'han anat succeint més campanyes d'excavacions, el jaciment ha crescut, s'han reconstruït dues cases de l'època i un espai artesanal, s'ha inaugurat el Museu amb una exposició permanent en la que es mostren més de 500 objectes de les excavacions, l'equipament s'ha integrat a la Ruta dels Ibers i l'Arqueoxarxa i, finalment, s'ha aconseguit la declaració com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).

El Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver destaca pel seu fons d'història amb gairebé 3 mil objectes. Aquest fons s'ha aconseguit gràcies al treball realitzat durant les excavacions que té continuïtat després al laboratori. Els arqueòlegs han de classificar tot el material rescatat, ho han de rentar i secar, inventariar i, finalment, si és possible, remuntar les peces que després s'enviaran als restauradors. La trajectòria de Ca n'Oliver, però, no acaba aquí. Encara hi ha jaciment per excavar, peces per descobrir i moltes més vides per reconstruir.

Els Casals de ca n'Oliver tindran una segona tongada, prevista entre el 4 i el 8 de setembre, adreçada a menuts d'entre 6 i 10 anys i en un horari de 9 a 13 hores al preu de 50 euros cada infant. El casal ofereix la possibilitat d'endinsar-se en les aventures d’una de les millors sagues d’acció dels nostres temps, l’Indiana Jones, per descobrir què hi ha de veritat i de misteri en els tresors que amaga el famós hangar nord-americà Àrea 51.