Un documental recorda l'Operació Garzón 20 anys després

Coincidint amb el 20è aniversari de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'associació Cerdanyola per la Independència organitza avui la projecció d'un documental sobre la detenció i empresonament de 45 militants de l'independentisme català abans de les Olimpíades, dins de l'anomenada "Operació Garzón".

La projecció del documental Operació Garzón, 20 anys després que analitza la detenció, tortures i empresonament de 50 militants de l'independentisme català sota la legislació antiterrorista entre juny i juliol de 1992, mentre es celebraven els Jocs Olímpics de Barcelona, serveix avui per presentar públicament la nova associació Cerdanyola per la Independència que recull el relleu del col.lectiu Cerdanyola Decideix que va organitzar la consulta popular sobre la independència de 2010.

La plaça de Jaume Grau i Altayó acull, a les 21 hores, la projecció del documental produït per Llibertat.cat i Zeba Produccions. La projecció és gratuïta perquè la seva producció ha estat possible gràcies al micromecenatge, via Verkami, de 277 persones que han aportat els 10.725 euros recollits per autofinançar-lo. La de Cerdanyola serà la primera projecció del documental a la comarca.

Xavier Costa, membre de l’entitat, indica que la projecció té un doble objectiu: donar a conèixer uns fets molt desconeguts i denunciar el convenciment que un fet similar podria repetir-se, tot i la condemna del Tribunal d'Estrasburg.

L'anomenada "Operació Garzón" va consistir en la detenció de 45 persones vinculades al moviment independentista català per presumpta pertinença a l'organització armada Terra Lliure. Costa denuncia que l'operació, dirigida pel jutge Baltasar Garzón, es va precipitar per la por a que els col.lectius independentistes utilitzessin els Jocs Olímpics del 92 per mostrar "l'opressió nacional" catalana. El 1995, 25 dels detinguts van ser jutjats i 18 condemnats per pertinença a l'organització armada, però es van produir denúncies de tortures de 17 dels detinguts. Això va obrir un procés judicial que va arribar al Tribunal Europeu dels Drets Humans el 2004 i que va condemnar l'Estat Espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures.

Joan Rocamora explica que el documental mostra "la cara fosca" dels fastos del 92, la de "les tortures i la censura", ja que destaca que es van produir represàlies a periodistes i programes de ràdio que van denunciar aquests fets i que només els diaris El Punt i El temps van publicar. 

La projecció començarà a les 21 hores a la plaça de Jaume Grau i Altayó.