Un entrenament esportiu excessiu pot afectar negativament l’estat d’ànim

Una recerca duta a terme per la UAB amb ciclistes de carretera posa de manifest la importància de monitoritzar la càrrega dels entrenaments amb l’ús d’eines com la variabilitat de la freqüència cardíaca i relaciona la duresa dels entrenaments amb l’estat d’ànim l’endemà de l’exercici.

Una recerca duta a terme per la UAB amb ciclistes de carretera, publicada a la revista PeerJ, posa de manifest la importància de monitoritzar la càrrega dels entrenaments amb l’ús d’eines com la variabilitat de la freqüència cardíaca, per afavorir-ne l’assimilació i evitar lesions, i relaciona la duresa dels entrenaments amb l’estat d’ànim l’endemà de l’exercici.

Des de la UAB expliquen en relació a aquesta investtigació que per millorar l’estat físic, els esportistes han d’aplicar estrès al cos i, quan aquest es recupera, s’adapta i s’acomoda per suportar un estrès més gran en el següent entrenament. Controlar les quantitats d’estrès i recuperació adequades és essencial per entrenar de manera òptima els atletes, així com per evitar lesions i problemes associats a un excés d’entrenament.

Investigadors del Laboratori de Psicologia de l’Esport i de l’Institut de Recerca de l’Esport de la UAB han estudiat com afecta la intensitat de l’entrenament en carretera dels ciclistes en el seu estat d’ànim i en la seva capacitat per adaptar-se a les demandes d’esforç, valorada a partir de la variabilitat de la freqüència cardíaca (VFC).  

La investigació

La recerca s’ha dut a terme analitzant al llarg de sis setmanes la resposta de cinc participants, ciclistes de carretera no professionals, a mesures de la càrrega física durant l’entrenament. Els ciclistes responien també a qüestionaris sobre la seva percepció de l’esforç que havien fet al llarg de la sortida, en acabar l’activitat. L’endemà d’haver fet l’entrenament, al matí, es mesurava la VFC i l’estat d’ànim dels esportistes.

Els investigadors argumenten que un canvi en l’estat d’ànim i/o en la VFC –mesurada a partir del paràmetre HFnu- dels esportistes el dia després d’un entrenament podria servir com a indicador de la intensitat d’entrenament, indicant si l’entrenament ha estat adequat o massa intens per a la forma física de l’esportista. A l’estudi s’ha observat que com més dur havia estat l’entrenament, més baix era l’estat d’ànim general al dia següent, i més reduïda era també la VFC. Per contra, valors del paràmetre HFnu elevats s’associaven amb una millora en l’estat d’ànim dels esportistes, la qual cosa pot indicar una relació entre VFC i estat d’ànim.

Carla Alfonso, investigadora del Departament de Psicologia Bàsica de la UAB, apunta que "l’objectiu de la recerca ha estat explorar la relació entre tres aspectes: l’entrenament, la variabilitat de la freqüència cardíaca i l’estat d’ànim" i manifesta que la pretensió d'aquest estudi és "saber quan l’esportista ha de descansar, perquè el seu sistema està saturat, i quan pot dur a terme un entrenament, ja sigui dur o suau, perquè el seu cos està preparat per assimilar la càrrega d’entrenament".

En aquest sentit, Lluís Capdevila, coautor de l’estudi i catedràtic del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la UAB, explica que els resultats obtinguts "són un primer pas per “establir un sistema de monitoratge que tingui en compte valors tant de càrrega interna com externa, juntament amb l’estat d’ànim i la variabilitat cardíaca de l’esportista, per tal de facilitar l’adaptació a l’entrenament i evitar lesions relacionades amb un entrenament excessiu".

...................................................

Foto de Pixabay en Pexels