Un estudi amb participació de la UAB conclou que l'aigua i la diversitat funcional augmenten l’estabilitat dels boscos temperats i mediterranis

Una recerca en què han participat la UAB i el CREAF ha estudiat els factors que ajuden els boscos a mantenir la seva productivitat de manera estable al llarg del temps i conclou que l’aigua i la biodiversitat en són aspectes determinants. El treball ha estat publicat a la European Journal of Forest Research.

La recerca es basa en 20 anys d’observacions dels boscos de Catalunya, una regió d’especial interès perquè combina condicions temperades i mediterrànies, a més de presentar grans diferències en la quantitat d’aigua disponible per a les plantes entre unes zones i unes altres.

Basant-se en la sèrie temporal de l’índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI) obtinguda pel satèl·lit Terra entre 2000 i 2019, els investigadors van avaluar la capacitat de cada parcel·la per mantenir una productivitat estable al llarg del temps i van relacionar aquesta estabilitat amb les característiques climàtiques, l’estructura de la vegetació i la composició i la diversitat funcionals.

Els resultats mostren que, en general, els boscos amb millors condicions hídriques tendeixen a mantenir la seva productivitat més estable amb el temps, cosa que és d’esperar si tenim en compte que el creixement dels arbres està directament relacionat amb la quantitat d’aigua de què disposen. Tanmateix, els investigadors també van observar que els boscos amb una major diversitat funcional, és a dir, amb espècies que presenten una major varietat d’estratègies ecològiques, tendeixen a ser més estables. Aquests resultats són de gran rellevància en un context en què s’espera que moltes regions mediterrànies pateixin sequeres més llargues i intenses.

En un escenari de canvi climàtic, no n’hi ha prou amb avaluar si un bosc és productiu en un moment determinat, sinó que també cal considerar si podrà mantenir la seva productivitat al llarg del temps. De fet, la gestió forestal pot contribuir a aquest objectiu afavorint les comunitats amb una major diversitat d’estratègies funcionals i evitant la simplificació excessiva dels boscos.

Tenint en compte els canvis que experimenten els nostres boscos, els gestors ambientals haurien de tenir en compte tots aquests estudis, ja que investigacions com la que s’ha presentat aquí poden servir per guiar decisions sobre restauració, selecció d’espècies, conservació de masses mixtes i planificació forestal adaptativa, sempre tenint en compte les condicions locals de cada zona.

En són coautors de l’estudi Rafael Poyatos i Jordi Martínez-Vilalta, investigadors del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB i del CREAF. També hi han participat investigadors de l’Institut de Recerca en Canvi Global (IICG-URJC), la Unitat d’Ecologia Funcional i Biogeoquímica de Sòls i Agroecosistemes (UMR Eco&Sols) i l’Institut Noruec de Recerca en Bioeconomia (NIBIO).