Un estudi de l'ICPS aprofundeix en la bretxa argumental de nois i noies respecte a la igualtat i el feminisme

L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), consorci de la UAB i de la Diputació de Barcelona, ha fet públic el quadern Nois, noies i un abisme. Opinions sobre la igualtat i el feminisme, un nou treball de recerca que, entre altres conclusions, confirma la penetració d’un sistema de pensament de caire neomasclista.

L’estudi, elaborat per Maria Freixanet, Jana Pous i José Berna, analitza els discursos recurrents entre la gent jove en temes com el masclisme, el feminisme, els valors igualitaris i les relacions entre uns i altres, i certifica la clara distància entre les opinions que emeten ambdós grups.

El treball es va portar a terme entre octubre i desembre de 2024 treballant amb grups reduïts de nois i noies de quart d’ESO, d’entre 14 i 15 anys, de nou instituts de la província de Barcelona, tant públics com privats, ubicats a barris diferents socialment i econòmicament en termes de renda i no només de Barcelona ciutat, sinó també de la seva perifèria territorial.

De l’anàlisi i estudi de l’ICPS de les converses que han tingut lloc en els grups de discussió se n’extreuen diverses conclusions, entre les quals la confirmació de la penetració d’un sistema de pensament de caire neomasclista, d’acord amb la idea que “el feminisme tenia sentit abans, però ara la igualtat està assolida i, per tant, les accions i demandes feministes actuals són un abús”.

Arran del treball amb els grups, s’afirma que es generalitza una percepció de la política pública feminista com “una acció governamental negativa i injusta”, especialment en els grups de nois. Les noies, per la seva banda, consideren que, “si no estan molt ben afermades, les polítiques són contraproduents, perquè fan enfadar els nois amb qui elles han de conviure”. Les persones autores de l’estudi asseguren que “potser no és del tot acurat dir que nois i noies estan creixent junts, sinó més aviat en paral·lel, i que acompanyar-los a créixer junts, a l’una, ajudar-los a ser un sol cos social, és el camí que s’hauria de prioritzar”.

Des d’aquest punt de vista, l’estudi inclou propostes com tallers d’educació en igualtat més integrats en la dinàmica quotidiana de les aules, donar visibilitat a polítiques públiques aterrades (com per exemple els punts lila), posar límits a què i quant pot impactar el món virtual en la vida adolescent i desplegar des dels ens locals una política d’acompanyament a l’adolescència que no deixi sola l’escola i que prioritzi la creació d’espais comuns on nois i noies es puguin vincular.