Un estudi de la UAB apunta que la supervivència demogràfica de més de 4.000 municipis espanyols penja d'un fil

L'estudi “La sostenibilitat demogràfica de l’Espanya buida” que publica el Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB en la revista Perspectives Demogràfiques alerta del greu problema de despoblació que afecta uns 4.200 municipis d'Espanya i de la necessitat de prendre mesures urgents per garantir la seva supervivència.

El 60% dels municipis espanyols té menys de 1.000 habitants, ocupa el 40% de la superfície del país però amb prou feines concentra el 3% de població. L'estudi de la UAB ha analitzat els factors que dibuixen el panorama demogràfic actual. En total ha identificat 4.925 municipis, caracteritzats per una gran heterogeneïtat.

L'envelliment, l'emigració i la proximitat a espais més poblats han marcat, per aquest ordre, les diferències demogràfiques entre ells. Els de el sud d'Espanya i els contigus a la costa mediterrània i a l'atlàntica gaudeixen d’estabilitat demogràfica. Suposen un 15% del total de la mostra -725- i van augmentar la seva població entre el 1981 i el 2016. Per contra, els gairebé 4.200 restants, situats al centre i nord del país, han vist reduïda la seva població des de principis de la dècada dels vuitanta del segle passat.

En els últims anys les causes demogràfiques de la despoblació rural han canviat significativament amb una emigració que ha perdut empenta i un augment d'importància de les pèrdues de població per una natalitat molt baixa i una major mortalitat per envelliment. Així ho indica Joaquín Recaño, professor del Departament de Geografia de la UAB i investigador del CED, que manifesta que "l'escenari s'ha agreujat i presenta ja un seriós problema de sostenibilitat demogràfica". El professor apunta que els efectes de la crisi econòmica "han diluït la il·lusió de la immigració com a panacea per resoldre" la situació i assegura que "la crua realitat" suposa un debat entre "la necessitat d'una transformació radical i el risc d'extinció".

Fonts de la UAB subratllen que una anàlisi més detallada dels gairebé 5.000 municipis estudiats mostra el desigual impacte de l'envelliment, la desnatalitat -manca de naixements- i l'escassetat de dones en els trams centrals de la seva piràmide demogràfica, la qual cosa permet establir tres tipologies ben diferenciades:

• Espais rurals de resiliència demogràfica: 1.463 municipis. Localitzats en la perifèria de la Meseta, de major grandària, majors densitats i menor impacte de l'emigració. Amb una certa estabilitat demogràfica.
• Espais rurals d'emigració: 1.622 municipis. Situats en una altitud elevada, amb 175 habitants de mitjana, pèrdua de població, nombre important de residents masculins, relatiu envelliment i alt impacte de l'emigració.
• Espais rurals en risc de despoblació irreversible: 1.840 municipis que poden arribar fins i tot a l'extinció demogràfica. Mitjana de 110 habitants, màxima altitud, molt baixa densitat, envelliment sever i emigració femenina molt elevada.

Joaquín Recaño apunta que en els dos últims grups estudiats, "la seva supervivència està en joc”. Així, els que estan en risc de despoblació irreversible són els que tenen les taxes de natalitat més baixes, les més altes de mortalitat, una major emigració neta i la menor atracció de la immigració exterior”, afegeix.

L'entorn de Madrid, el més problemàtic

Els municipis amb pitjors perspectives de futur -segon i tercer tipus d'espais rurals- es localitzen a les àrees circumdants de Madrid. Especialment Castella-Lleó, amb totes les seves províncies implicades en major o menor grau i Castella-la Manxa, amb una situació d'insostenibilitat demogràfica en els municipis més petits de Guadalajara i Conca. També destaquen Aragó, amb especial protagonisme de Terol i, finalment, La Rioja.

Per contra, els que presenten una major resiliència demogràfica es troben a les províncies de la Vall de l'Ebre, l'espai al sud que uneix Càceres i Toledo, la muntanya pirinenca i les regions mediterrànies.

No obstant això, l'investigador reconeix que Astúries i Galícia -amb un alt component de poblacions rurals-  no han pogut ser estudiats perquè "les dades agregades municipals no permeten constatar la veritable dimensió dels problemes demogràfics de les seves zones rurals, caracteritzades per un poblament dispers".

El miratge de la immigració no arriba a les zones rurals

El fenomen de la immigració estrangera sorgit en els anys de bonança econòmica ha passat de puntetes per la majoria de les àrees rurals espanyoles. El conjunt dels municipis analitzats ha captat només l'1,85% dels immigrants, un valor fins i tot menor del pes que representa la seva població a Espanya (3,1%).

Joaquín Recaño manifesta que el seu comportament ha generat "un miratge demogràfic" i que les dades analitzades indiquen que "molts dels qui van arribar als municipis amb més problemes demogràfics han tornat a marxar, probablement en experimentar els mateixos factors que expulsen la població autòctona".

La clau de la supervivència

Les perspectives de futur dels municipis estudiats varien segons les àrees geogràfiques. En algunes zones, la seva capacitat per adaptar-se i superar les dificultats va lligada a activitats econòmiques relacionades amb el turisme rural, les segones residències o els recursos lligats al territori i, en menor mesura, al manteniment d'uns mínims de població.

L'estudi indica, però, que "la major part no poden retenir els habitants més joves, especialment les dones, i no són especialment atractius per als potencials immigrants". Recaño afegeix que aquest grup de població és l'únic que "pot redreçar la malmesa situació demogràfica actual de la població rural, la clau de la seva supervivència", però no augura canvis en aquesta direcció "si no es potencia la inversió pública que fomenti el seu establiment i arrelament al territori".