Un estudi de la UAB denuncia un alt índex de coure als vorals de la C-58, especialment alts a Cerdanyola
5 d'agost de 2008 a les 0:00
Un estudi de tres químics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publicat a la revista científica americana Environmental Science & Technology determina la presència de metalls pesants als sediments dels vorals de la C-58 per sobre dels paràmetres europeus. En 8 dels 13 punts de mostreig s'han detectat restes de coure amb índexs de contaminació per sobre dels paràmetres establerts i els valors més alts són a l’alçada de Cerdanyola.
El catedràtic Manuel Valiente, de la Unitat de Química Analítica del Departament de Química de la UAB, i els doctors en química Gustavo Pérez i Montserrat López-Mesas, els dos del Grup de Tècniques de Separació en Química, asseguren que no és cap novetat que els vorals de les carreteres siguin zones contaminades, però amb el seu treball han volgut indagar fins a quin nivell ho estan i quines possibilitats hi ha que els metalls pesants trobats puguin contaminar el sòl.
L’equip investigador va fer 18 mostreigs aleatoris entre Viladecavalls i l’avinguda Merdiaina de Barcelona durant el 2004. Els resultats es van processar al laboratori i al juny del 2007 es van remetre a la revista científica que l’ha publicat enguany.
En els sediments disposats als vorals de la C-58 s'han trobat grans quantitats de metalls pesants, com ara el coure, el plom, el zenc –aquests com a conseqüència del pas de vehciles-, el cadmi, el crom i el niquel. El trànsit de la C-58 és de més de 100.000 vehicles al dia i això té unes conseqüències mediambientals. El plom trobat prové dels antics combustibles; el zenc forma part com a òxid dels pneumàtics i de les barreres de protecció; el coure és un component dels sistemes de frenada i dels aliatges, i el cadmi, present als pneumàtics i als olis lubricants, arriba als vorals a causa de pèrdues i d'accidents.
Segons publica el diari El Punt, els mesuraments de l'estudi s'han fet amb els índexs de referència de la legislació holandesa, de referència a Europa. Aquesta normativa fixa dos valors: l'objectiu –per sota del qual no hi ha contaminació– i el d'intervenció –quan hi ha contaminació i cal fer una remediació–. Els resultats obtinguts entre els dos valors recomanen fer una monotorització dels metalls i fer un seguiment dels seus nivells. En aquests casos, Gustavo Pérez defensa que el més segur és retirar les mostres de metalls per evitar mals majors.
Dels 13 mostreigs fets, en vuit casos el nivell de coure supera els valors de referència fixats –en aquest cas, el 5–. Els vorals amb més presència de coure són a l'alçada de Cerdanyola –s'acosta al 140– i a la sortida de Sant Quirze –40–. La resta de punts se superen amb valors entre el 6 i el 10. Pel que fa al plom –el valor de referència és el 3– se superen els límits en 6 indrets. Els pitjors punts són la sortida de Sant Quirze –11– i la sortida de Sabadell Nord –7–. Amb relació al zenc –el valor de referència és el 4– els nivells només es van superar a Viladecavalls –5,5– i de nou a Sant Quirze –6–.
Els autors de l’estudi indiquen que la major part dels metalls pesants que hi ha als sediments no es filtren al sòl, però els resultats obtinguts evidencien que hi ha nivells superiors dels permesos i reclamen que les administracions públiques actuïn amb controls anuals i, en casos puntuals, portant els sediments a un abocador de residus tòxics. Per als tres investigadors de la UAB estaria bé incloure en la concessió d'explotació d'una autopista l'obligació de tenir cura d'aquests sediments, com ja passa en algunes carreteres d'Holanda i Alemanya.
Si no s’actua, els investigadors de la UAB consideren que pot haver-hi diferents conseqüències, entre elles que els metalls puguin produir lixiviats que es filtrin al subsòl.
El treball de la C-58 forma part d'un projecte del Grup de Tècniques de Separació en Química de la UAB sobre la contaminació de sòls i que avalua quins metalls hi ha als sediments i en quin estat es troben. Segons els investigadors, la recerca a la C-58 no anirà més enllà perquè no aporta novetats científiques.