Un estudi de la UAB diu que l'origen de la vida va ser més fàcil del pensat

Un equip científic, en el qual hi ha l'investigador de la UAB Mauro Santos, ha descobert que les molècules primigènies d'RNA, que van poder originar la vida, eren molt més resistents a les mutacions del que es pensava fins ara. Segons l'estudi, publicat a Nature Genetics, podrien haver-se desenvolupat fins a allotjar un centenar de gens, el mínim per originar els organismes primitius més bàsics. 

L'inici de la vida

En la sopa primigènia que va donar lloc a la vida sobre la Terra hi havia molècules orgàniques que, en combinar-se, van donar lloc a les primeres cadenes d'àcids nucleics, els primers elements amb capacitat d'autoreplicació. Segons una de les teories més acceptades, aquestes molècules van ser cadenes d'àcid ribonucleic (RNA), una molècula pràcticament idèntica al DNA i que, actualment, té el paper secundari dins de les cèl·lules de llegir la informació codificada en el DNA i transformar-la en proteïnes, les quals sí tenen un paper actiu directament en les reaccions químiques de la cèl·lula. En els moments dels inicis de la vida, sembla que les primeres cadenes de RNA tindrien el doble paper de replicar-se (com ara té el DNA) i de participar activament en les reaccions químiques de l'activitat de la cèl·lula (el paper que actualment desenvolupen les proteïnes). A aquestes cadenes, pel seu doble paper, se les anomena ribozims (una contracció de ribosoma i enzim). Però la teoria dels ribozims com a origen de la vida té un escull important: la seva longitud no podia ser gaire llarga en no poder corregir els errors de replicació (les mutacions). D'aquesta manera, no podien contenir un nombre de gens suficients per a poder desenvolupar ni tan sols els organismes més senzills.

Investigació Internacional

Una investigació duta a terme pel catedràtic del Departament de Genètica i de Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Mauro Santos, juntament amb dos científics hongaresos, ha demostrat que el llindar d'error, és a dir, el nombre màxim d'errors que poden tenir lloc en el procés de replicació dels ribozims sense que això afecti la seva funcionalitat, és més elevat del que s'havia calculat prèviament. A la pràctica, això vol dir que els primers riboorganismes (protocèl·lules on el RNA és responsable de la informació genètica i de les reaccions metabòliques) podien tenir un genoma molt més llarg del que es pensava fins ara: en total podien allotjar més de 100 gens diferents amb una longitud de 70 bases cadascun d'ells (les bases són les unitats que conformen els gens i que codifiquen la informació), o bé més de 70 gens de 100 bases cadascun. Cal recordar que els tRNA (molècules esencials en la síntesi de proteïnes) tenen una longitud aproximada de 70 bases.

Descoberta publicada a Nature Genetics

La descoberta, publicada a Nature Genetics, ha relaxat enormement les condicions necessàries per al desenvolupament dels primers organismes vius. "Aquesta quantitat de gens seria suficient per a un organisme senzill amb prou activitat funcional", afirmen els investigadors. Anàlisis recents sobre el nombre mínim de gens de DNA necessaris per a constituir un bacteri, l'organisme actual més simple, consideren suficients al voltant de 200 gens. Però en els riboorganismes aquest nombre de gens pot ser molt inferior, ja que els genomes de DNA inclouen nombrosos gens encarregats de fer funcionar el sistema de traducció a RNA (per poder produir proteïnes), que en els organismes basats en RNA no serien necessaris.