Un estudi de la UAB mostra que l’atenció de la mare en la infància protegeix contra l’estrès d'adult

Investigadors de l’Institut de Neurociències de la UAB han experimentat amb rates els efectes a llarg termini de la conducta de la mare amb les cries. La recerca, publicada a "Frontiers in Behavioural Neuroscience", indica que una conducta materna adequada pot compensar certs efectes negatius de l’estrès en la infància i protegir davant l’estrès en l’edat adulta.

En humans, l’exposició a situacions d’estrès a la infància té efectes a llarg termini sobre el comportament i el funcionament del nostre sistema nerviós, constituint un dels principals factors de risc per desenvolupar diverses psicopatologies. Els investigadors indiquen que per tal de poder dissenyar estratègies preventives o terapèutiques d’aquests trastorns és important disposar d’adequats models animals.

Els rosegadors com la rata, són un d’aquests models. Les cries estan amb la mare fins el moment del deslletament, i el comportament de la mare cap a les cries té importants conseqüències en la reactivitat a l’estrès i els nivells d’ansietat d’aquestes cries quan són adultes.

La recerca

El treball d'un equip liderat per Silvia Fuentes ha estat publicat a Frontiers in Behavioral Neuroscience i ha estat dirigit pels doctors Roser Nadal i Antonio Armario, de l’Institut de Neurociències de la UAB. En aquest estudi s’ha s’investigat alguns dels efectes a llarg termini d’un tractament estressant a la infantesa. En la recerca el tractament d’estrès ha consistit bàsicament en restringir durant només uns dies la quantitat de flocs que utilitzen els animals per construir els nius. En restringir els flocs a la gàbia on vivien la mare i les seves cries s’alterava el procés de construcció del niu.

En estudiar el comportament de 30 mares i les seves 253 cries al llarg de 21 dies -fins el deslletament- els investigadors han observat que, davant la situació d’estrès provocada per la falta de flocs, la mare augmenta l’atenció cap a les cries com si d’alguna manera intentés compensar l’estrès rebut.

Un cop les cries es fan adultes els investigadors han estudiat, al llarg de gairebé quatre mesos, el seu comportament i cognició en diverses proves, així com la reactivitat endocrina a l’estrès mitjançant els nivells d’hormones corticosterona i ACTH. Els científics han avaluat tant mascles com femelles, perquè els dos gèneres poden diferir en la seva reactivitat a l’estrès.

Els resultats

Els experiments mostren que, en arribar a l’edat adulta, les cries que havien rebut l’atenció de les seves mares al llarg de la infància estan més protegides davant les situacions d’estrès: tenen una menor reactivitat endocrina a l’estrès i realitzen estratègies d’afrontament més actives davant de noves situacions estressants. A més, mostren menys interès per situacions noves, probablement reflex d’una disminució de la seva “recerca de sensacions”, tret de personalitat que s’ha associat a la predisposició a les addiccions.

Alguns dels efectes s’han trobat només en femelles, com el fet que els animals femella que han rebut més atenció en la infància són menys impulsius quan són adults.

En alguns casos els efectes de l’estrès no han estat positius. Les rates tractades mostraven menys capacitat d’atenció en certes proves i, en el cas, novament, de rates femelles, una conducta de tipus compulsiu.

Els resultats indiquen que una conducta materna adequada podria compensar alguns efectes negatius de l’estrès i que la reactivitat a l’estrès depèn tant del tipus de situació en la qual s’avalua com del gènere de l’individu que el pateix.