Un estudi demogràfic de la UAB identifica un retrocés d’un segle en la supervivència de la població de Gaza

La recerca “Quanta, quanta guerra… Quanta, quanta mort: dos anys de col·lapse demogràfic a Gaza suposa la primera anàlisi demogràfica integral dels dos primers anys de guerra a la Franja de Gaza, segons la qual la zona ha patit un retrocés que arriba a nivells de supervivència de finals de l’era otomana, fa més d’un segle.

L’informe apunta que la distribució per edat i sexe de les víctimes trenca amb el patró habitual dels conflictes armats, en els quals s’acostuma a concentrar en combatents masculins joves. A Gaza, el perill s'ha traslladat a la població no combatent.

La recercas’ha publicat a la revista de divulgació Perspectives Demogràphiques, i l’han dut a terme els investigadors del CED-UAB Enrique Acosta, i del Max Planck Institute for Demographic Research (MPIDR) Diego Alburez Gutierrez, Irena Chen i Ana C. Gómez Ugarte. La investigació parteix de la necessitat de quantificar l’impacte real de vint-i-quatre mesos de conflicte en una zona on la destrucció de les infraestructures de registre i els milers de cossos sota les runes distorsionen greument les xifres oficials.

Més de 115.000 morts

L’octubre de 2025, el Ministeri de Salut de Gaza documentava 67.160 morts directes; no obstant això, estudis independents basats en mètodes de captura-recaptura i enquestes poblacionals representatives sobre el terreny han convergit a situar el subregistre estructural al voltant del 40 %. Per corregir aquesta bretxa, els autors de la recerca han desenvolupat un model bayesià que corregeix el subregistre estructural de les estadístiques oficials, i l’estudi estima més de 115.000 morts directes acumulades —amb un interval d’incertesa de 104.000 a 129.000 defuncions—, equivalents a la pèrdua del 5 % de la població resident inicial, i documenta un col·lapse sense precedents en els nivells de supervivència, amb una esperança de vida en néixer que es va desplomar fins als 29,5 anys durant el primer any de conflicte.

Segons els autors, “dimensionar aquesta devastació amb rigor mètric és un imperatiu ètic i científic indispensable per visibilitzar els danys i per fonamentar futurs processos de reparació basats en evidència”.

Un retrocés històric de més de cent anys

L’anàlisi, desagregada per anys de guerra, exposa la intensitat extrema del conflicte. Durant el primer any d’hostilitats (octubre de 2023–octubre de 2024), el risc de mortalitat es va multiplicar per 12,7 respecte als nivells habituals i l’esperança de vida en néixer va caure fins als 29,5 anys, una reducció del 60 % davant de l’escenari sense guerra. En el segon any (octubre de 2024–octubre de 2025), el risc relatiu va continuar sent 7,4 vegades superior al risc normal i l’esperança de vida es va situar en els 40,4 anys.

Prenent com a referència les reconstruccions històriques de la demografia de la regió, aquestes xifres equivalen a retrocedir als nivells de supervivència de finals de l’era otomana, fa més d’un segle. L’edat mitjana en morir per causes directes de la guerra se situa en 26 anys per a les dones i 28 per als homes, la qual cosa implica una pèrdua mitjana de 54 i 49 anys de vida potencial, respectivament; és a dir, les persones difuntes van viure només un terç del que s’hauria esperat en condicions ordinàries.

La distribució per edat i sexe de les víctimes trenca amb el patró habitual dels conflictes armats, en què la sobremortalitat s’acostuma a concentrar en combatents masculins joves.

A Gaza, els bombardejos a gran escala sobre entorns residencials i la destrucció sistèmica de la infraestructura vital han traslladat el perill contra la població no combatent: el 57 % de les morts directes durant el primer any va correspondre a menors de 15 anys, dones i persones de més de 60 anys. Aquesta proporció es va mantenir per sobre del 40 % durant el segon any.

Cada defunció desencadena, a més, una «ona expansiva de dol» que desestabilitza els entorns familiars i comunitaris, redistribueix els rols de cura sobre els segments més vulnerables i instal·la un trauma generacional greu i difícil de revertir.

Una “inèrcia letal” que es prolongarà 

L’investigador del CED Enrique Acosta, un dels autors principals de l’estudi, adverteix que les “estimacions actuals representen únicament un llindar mínim”. Segons Acosta, la malnutrició, el trauma psicològic, el desplaçament forçat de més del 90 % de la població i la degradació sanitària i mediambiental configuren una “inèrcia letal” amb uns efectes sobre la mortalitat que continuaran materialitzant-se durant diversos anys. A més, la inseguretat alimentària i el col·lapse sanitari “requereixen períodes prolongats per manifestar-se estadísticament com a defuncions punibles, a diferència de la violència traumàtica directa”.

A tot això se suma l’enfonsament de la natalitat derivat directament de les condicions de vida. Segons dades de l’Oficina Central d’Estadístiques de Palestina (PCBS), la Franja de Gaza —que tenia una població inicial d’aproximadament 2,1 milions de persones— ha experimentat una contracció poblacional neta del 10,6 % en dos anys, resultat de la interacció entre mortalitat violenta, èxode forçat d’unes 100.000 persones i esfondrament de la fecunditat.