Un grup ciutadà promou la celebració del 40 aniversari del Congrés de Cultura Catalana a Cerdanyola

Aquesta tarda, a les 19.30h al Bar Grau, es realitzarà una primera reunió per organitzar un acte central que recordi aquest moviment en defensa i promoció de la cultura catalana que es va donar entre els anys 1975 i 1977.

Encara sota el franquisme, el Congrés de Cultura Catalana va rebre l'adhesió d'unes 15.000 persones i més de 1.500 entitats, repartides entre tots els Països Catalans. Entre els seus integrants hi ha figures cabdals de la cultura catalana com Joan Miró, Joan Fuster, Francesc Moll o Jordi Rubió i Balaguer, el seu president.

Tal i com va passar amb l'Assemblea de Catalunya que va tenir el seu capítol local amb l'Assemblea Democràtica de Cerdanyola, la nostra ciutat també va tenir protagonisme en aquesta fita cultural i històrica. Albert Lázaro i Isidre Grau formen part del grup impulsor de la commemoració d'aquest aniversari. A més d'ells, noms com els de Miquel Sánchez, Pilar Canela, Eudald Pladevall, Joan Carles Viladot, Bernat Gaston, Jordi Galofré o Delfí Sabartés formen part del grup impulsor d'aquesta commemoració.

Grau explica que el Congrés es produeix en un moment d'eclosió en el que la vida acadèmica i institucional se suma al poder popular. Tothom busca la seva articulació i, en aquest context, el Congrés vol contribuir a conscienciar la població sobre el fet nacional català. Es constitueixen amb aquest objectiu 20 àmbits amb les corresponents comissions de treball en la que es reflexiona sobre temàtiques tan variades com la llengua, l'estructura educativa, la recerca, la història, l'ordenació del territori o l'estructura sanitària, entre d'altres. Les conclusions d'aquests àmbits es van recollir i publicar en 4 volums.

El Congrés a Cerdanyola

L'objectiu era actualitzar la cultura catalana amb una doble dimensió, diu Isidre Grau, l'acadèmica i la popular. A Cerdanyola, un grup de veïns s'animen a promoure el Congrés de Cultura Catalana a nivell local i el 9 de juliol de 1976 es realitza la primera trobada, al Casal Parroquial, amb l'objectiu de crear els grups de treball. En ella intervindrien l'activista cultural Isabel Casals i l'historiador i escriptor Jaume Valls. L'acte va comptar amb una molt bona assistència, segons recorda Albert Lázaro, un dels impulsors del moviment a la ciutat.

Algunes de les campanyes que es van promoure des d'aquest moviment van ser el català oficial, el català al carrer i la promoció sardanística. També es va incidir en altres temes de la vida local com la conservació dels espais exteriors del nucli urbà, masies i paratges d'importància, es va treballar l'ecologia i el territori i també la història local organitzant exposicions com la de Cerdanyola, mil anys d'història o potenciant un projecte de museu a la ciutat.

El Congrés de Cultura Catalana va ser un moviment catalanista que es va sumar a l'esclat social de l'època de la transició fent molta feina, segons Isidre Grau, i removent-ho tot. Moltes de les seves propostes, però, van quedar a mig camí, segons els seus propis impulsors. No obstant això, Grau entén que va servir de revulsiu.

En aquest sentit, Albert Lázaro explica que tota aquella tasca de miler d'homes i dones del país havia de servir per al futur govern de Catalunya; era una eina de treball consolidada per aplicar-la en la governabilitat de Catalunya. Sobre si es va fer servir o no i les conclusions que se'n deriven n'hi ha diverses opinions.

La continuïtat de la feina del Congrés als Consells Populars

El Congrés de Cultura Catalana es tanca al novembre de 1977 però s'acorda continuar amb moltes de les campanyes mitjançant la constitució als municipis interessats dels Consells Populars de Cultura Catalana. A Cerdanyola es constituiran aquests consells que continuaran treballant durant dos o tres anys.

Albert Lázaro convida a tota la ciutadania a participar aquesta tarda a la trobada i explica que l'objectiu és organitzar un acte central en el que es pugui comptar amb l'assistència dels dos conferenciants de la primera trobada que es va organitzar a Cerdanyola l'any 1976, Isabel Casals i Jaume Valls.  La reunió començarà a les 19.30h al Bar Grau.